La valenciana és la comunitat que menys percentatge del pressupost autonòmic destina a la televisió pública

El Govern valencià és el que menys pressupost destina als mitjans de comunicació públics en funció de la població i del total dels comptes. À Punt rep de la Generalitat valenciana un 0,3% del total pressupostat, el mínim que es va acordar per llei, però també el percentatge més baix de l’Estat espanyol, sense comptar la televisió privatitzada de Múrcia. À Punt, amb 55 milions d’euros, no arriba a la quarta part del cost que a què va arribar els últims anys Canal 9, més de 250 milions d’euros.

En cost per habitant també està a la cua, i només supera Radiotelevisió Madrid i Radiotelevisió de la Regió de Múrcia. Els valencians inverteixen 11 euros per habitant; els madrilenys, 10,7 i els murcians, 3,4 de les arques públiques, ja que aquest servei està privatitzat i l’executiu autonòmic només hi aporta 5 milions d’euros.

La inversió queda bastant lluny d’altres comunitats, com la basca, que inverteix en els seus mitjans públics més d’un 1% del seu pressupost, o la gallega, que hi inverteix un 0,9%. Les comunitats autònomes amb llengua pròpia són les que més inverteixen, tant en percentatge com en euros per habitant, en els seus mitjans de comunicació, encara que altres en què el castellà és la llengua oficial, com Aragó, inverteixen el 0,7% del seu pressupost (47 milions d’euros) en la seua radiotelevisió pública.

En altres comunitats governades pel PP, el percentatge i la quantitat superen amb escreix la radiotelevisió valenciana. Per exemple, la Xunta de Galícia va destinar el 2018 més de 97 milions d’euros per al seu servei de radiodifusió, un 0,9% del pressupost total. Sumant els ingressos publicitaris, va arribar a 106,8 milions d’euros i compta amb 955 treballadors en plantilla. Per al 2019, segons el seu projecte pressupostari, l’aportació de la Xunta s’incrementa fins 100,1 milions d’euros, mantenint el 0,9% dels pressupostos gallecs. Sumant els ingressos publicitaris, la CRTVG fregarà els 110 milions d’euros, dels quals quasi la meitat (51,7 milions) seran per a pagar el personal. Per habitant, suposa una inversió de 36 euros.

Catalunya és la comunitat autònoma que més recursos aporta  a seua televisió pública. La corporació que gestiona TV3 va rebre de la Generalitat l’últim any 231 milions d’euros –la mateixa xifra que l’anterior, ja que es van prorrogar els comptes–, un 0,71% del total del pressupost autonòmic. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va començar a operar el 1983 i té 2.219 treballadors. Per habitant, durant l’últim any hi va invertir 30 euros.

Per volum de pressupost, la segueix la televisió pública andalusa, que va rebre en el mateix període 140 milions d’euros de la Junta (governada per PSOE i Ciutadans), que es queden en poc més de 162 milions sumant els ingressos per publicitat. Aquesta xifra suposa un 0,4% del seu pressupost i la inversió per capita està al voltant de 16 euros. Andalusia Televisió i la resta dels canals de televisió i ràdio tenen una plantilla de 1.462 treballadors.

La tercera en volum de pressupost, encara que primera en inversió, és Euskal Irrati Telebista (EiTB), la radiotelevisió pública basca, que compta amb 134,2 milions d’euros. D’aquesta xifra, 127 milions procedeixen directament del Govern basc, més d’un 1% del pressupost autonòmic. La comunitat basca, governada per PNB, PP i PSE inverteix més de 58 euros per habitant, la ràtio més alta d’Espanya, incloses les comunitats amb llengua pròpia. La corporació té 1.003 treballadors.

De la seua banda, el Govern balear (PSOE, Podem i Més per Mallorca) inverteix en els seus mitjans de comunicació públics 31 milions d’euros, 26 euros per habitant. L’ens públic, que té 110 empleats, va manejar el 2018 poc més de 32 milions d’euros. Sense comptar la valenciana, és l’autonomia amb llengua pròpia que menys inverteix en els seus mitjans de comunicació públics.