Joan Ribó impulsa una nova estratègia turística per a València que aposta per la Xina

“La nostra estratègia en aquest camp passa, en l’actualitat, per obrir la ciutat a noves realitats i camps en la nostra acció exterior i d’internacionalització. Després de les devastadores conseqüències que ens ha deixat la pandèmia, considerem arribat el moment de posar-nos a treballar sense demora per recuperar el temps perdut”, ha assegurat dimecres l’alcalde de València, Joan Ribó, durant l’obertura de la Jornada d’Intercanvi Turístic d’Alt Nivell que ha organitzat l’Institut Confuci de la Universitat de València i en què ha intervingut també l’alcalde de la ciutat xinesa de Changchun, Zhao Xian.

La sessió, en què també va participar el regidor de Turisme i Internacionalització, Emiliano García, es va desenvolupar durant tota la jornada en el Centre Cultural la Nau de la Universitat de València.

“Pot ser que la Xina, i més en concret Changchun, estiguen a més de 9.000 quilòmetres de distància d’ací però, aquesta magnitud, en aquest segle XXI no és una barrera infranquejable”, va afirmar Ribó, i va afegir que la cerca de nous mercats turístics no pot frenar-se per l’excusa de la llunyania: “Podem i sabem preparar paquets i accions destinades a visitants amb peculiaritats lingüístiques, culturals i socials diferents de les que estem habituats a contemplar a Occident. Però el que podríem denominar com a ‘singularitat cultural xinesa’ no ha de ser un obstacle que ens impedisca evolucionar i adaptar la nostra oferta a una demanda turística cada vegada més especialitzada i concreta”.

El primer edil va remarcar l’aposta per la Xina i, com a mostra, va recordar que “dels huit convenis d’agermanament internacional que estan vigents en l’actualitat, tres ho són amb ciutats xineses”. Es tracta de Guangzhou, el 2012; i de Chengdu, el 2017; i el més recent de Xi’an, que es va signar al final de l’any passat en una cerimònia que es va fer també en línia.

“És a dir, per calibrar la importància que donem a la nostra relació amb la Xina, en els últims huit anys València ha establit relacions de germanor amb ciutats d’aquell país”, va dir Ribó.

A més, va destacar les semblances de Changchun i València, “dues ciutats capdavanteres en les seues respectives zones d’influència geogràfica, que comparteixen objectius turístics que ens han permés donar-nos a conéixer fora de les nostres fronteres naturals”.

Finalment, va descriure l’evolució de València com a ciutat “pol d’atracció turística en tots els àmbits: noves infraestructures verdes, canvis en el teixit viari, maneres d’entendre la mobilitat que revolucionen el que es veia només uns pocs anys arrere”. En definitiva, “València es considera sempre, a si mateixa, una ciutat per fer i en moviment. I en això rau, sens dubte, una de les seues principals fortaleses i atractius”, va assenyalar.