José Manuel Prieto: “La taxa turística és un pegat per no abordar el problema de fons que és el finançament local”

José Manuel Prieto, alcalde de Gandia del PSPV-PSOE gràcies a un pacte amb Més Gandia, rep elDiario.es en l’Ajuntament. El seu despatx està decorat amb nombroses obres d’art d’artistes valencians coneguts i uns quants quadres i gravats d’autors espanyols importants de fama internacional. Aquesta decoració, que sorprén el visitant tot just hi entra, és un dels llegats de l’Any Borja. Perquè si per alguna cosa s’identifica la capital de la Safor és per haver sigut residència d’una de les famílies més influents en la història de la política, “els Borja”. Prieto porta en la sang la posa d’alcalde. Abans i després de l’entrevista es reuneix amb veïns que van a contar-li els seus problemes o les seues demandes i, fins i tot, quan va a arrancar l’entrevista, té temps per a encaixar la mà amablement amb un altre veí que deambula pel vestíbul. Gandia és la ciutat més gran de la Comunitat Valenciana governada per l’esquerra. I això, més que ser una responsabilitat, converteix la ciutat en un model de polítiques botàniques, en un bastió molt preuat per a la dreta i en què es miren les forces progressistes. En poc més d’un any, el president de la Generalitat, Carlos Mazón,hi ha estat sis vegades. Amb aquesta responsabilitat atribuïda, Prieto repassa l’actualitat municipal, però també l’autonòmica i de l’Estat.

Enguany és de rècord en el sector turístic, i Gandia, com a gran destinació espanyola també deu haver-ho notat. Quin balanç fa de la temporada estival?

Prova de la fortalesa del sector i de la destinació, i dels valors que hem treballat en els últims anys, com la qualitat i la sostenibilitat, les dades ens acompanyen. Encara no ha acabat la temporada, perquè a Gandia funcionem bé fins al final d’octubre o el començament de novembre, amb una ocupació similar a l’estiu. El nostre servei de platja funciona des de març fins a octubre. El balanç iguala o supera els índexs d’ocupació d’anys bons, per damunt del 90% d’ocupació hotelera i amb resultats molt bons en l’ús d’apartaments turístics.

El turisme, que a la Comunitat Valenciana i a Espanya havia sigut una indústria intocable, en l’actualitat, per la massificació, els problemes d’habitatge, de convivència, usos dels recursos o generació de residus, rep queixes d’una part de la ciutadania. Davant aquest impacte, el PSPV-PSOE de València proposa apostar per la veïnofília, mentre moltes veus ja parlen de turismofòbia. Amb quin concepte es queda?

Quan parle de destinació turística madura, de la qualitat que oferim als que ens visiten, ens dona una certa experiència i un cert aval per a escapar de certs debats que estan presents en ciutats de la nostra grandària o de grandària superior. Nosaltres no tenim habitatge turístic en el centre de la ciutat, no tenim un problema de massificació turística, no sols per la nostra composició en dos nuclis urbans diferenciats i amb una platja de quatre quilòmetres de costa només urbana. Crec que això ens han fet escapar de determinades tendències del turisme, però també és veritat que hi ha destinacions internacionals que tenen grans problemes de prestació de serveis per al turisme. El debat s’escapa dels marges raonables de quins tipus de polítiques turístiques o quins tipus de serveis públics podem oferir a les persones que hi viuen tot l’any. No tenim a Gandia un problema de turismofòbia, de fet crec que Gandia encara té capacitat per a rebre a més turistes. Del que es tracta és de continuar treballant sobre quins perfils de turista volem. El producte que busque és turistes de més poder adquisitiu que vinguen als nostres hotels en els altres mesos que no estem plens. I això sí que és compatible amb els allotjaments turístics que tenim, encara que el decret de la Generalitat sobre habitatge turístic no combat l’origen de la problemàtica, un veritable problema d’intrusisme. Perquè això va en contra de la qualitat i en contra dels que compleixen les normes. I el decret de la Generalitat no acaba de regular bé això. No vull parlar de problemes que afecten altres destinacions, però sí que m’agradaria parlar del finançament local que ens permet als ajuntaments prestar serveis amb eficàcia i de com les destinacions turístiques podem tindre una reforma del finançament dels ajuntaments per a poder assumir altres serveis públics que ajuden els veïns i els turistes.

El pacte entre el Govern i ERC és una finestra d’oportunitat per a abordar tots els finançaments, l’autonòmic i el local

Totes les ciutats turístiques posen el focus en aquest problema. S’ha parlat molt de la taxa turística i vosté enceta el meló del finançament local. Quin model prefereix vosté?

La taxa turística és un pegat per no abordar el veritable problema de fons que és el finançament local i el finançament dels municipis turístics. Parle de Gandia i del nostre model. Potser, si fora una altra destinació turística, sí que estaria a favor d’implantar la taxa. Per què no ho estic en el cas de Gandia? Perquè tinc un nombre d’habitatges regulats, però també un nombre d’habitatges amb un cert intrusisme que no han entrat en la regulació com a allotjament turístic. Jo no puc gravar a qui ho fa bé i no gravar a qui ha decidit com a intrús prestar un producte pitjor.

Aquesta reforma del finançament local es podria incloure en la reforma del finançament autonòmic amb el pacte entre el Govern i Esquerra Republicana sobre Catalunya?

Sí, és necessari aquest finançament per a cobrir serveis. Perquè ningú ha dit que la taxa turística siga finalista. A Gandia cobrim aquests serveis dels turistes, perquè entenem que és part de la generació de la nostra riquesa i estem orgullosos de ser una ciutat d’acolliment. Però el problema és que en l’Estat no s’ha produït una segona descentralització. Es va produir una descentralització en les autonomies, però no en els ajuntaments. I aquest és el debat de fons de totes les polítiques públiques. No pot ser que l’Administració més pròxima al ciutadà siga una Administració tutelada.

Veu llavors una finestra d’oportunitat per a abordar el finançament local?

Sí, ho veig com una finestra d’oportunitat per a abordar tots els finançaments, l’autonòmic i el local. Però des d’una premissa de partida que crec que no es té en compte. Per a parlar de fiscalitat, primer s’ha de parlar de responsabilitat fiscal. No pot ser que les autonomies, les que menys diners recapten siguen les que més diners perdonen al que té l’obligació de sostindre aquests serveis. Els ajuntaments som l’Administració que més serveis presta. Perquè quan hi ve un ciutadà, no puc dir-li que no soc competent. Això necessita una cobertura suficient per no ser una institució tutelada i que, com passa a Gandia, per la mala gestió d’un governant irresponsable, estem sotmesos a un pla d’ajust del Ministeri d’Hisenda.

Ha assegurat que el decret d’habitatge turístic de la Generalitat és deficient. Per què?

Doncs, que ens han delegat un problema més, ara la inspecció d’apartaments turístics. No defugirem el problema i assumirem les inspeccions, però les competències que se’ns deleguen han de tindre recursos. Haurem d’incrementar el departament d’inspecció amb els nostres diners per a una faena que era de la Generalitat.

Tenim referents del turisme a la Comunitat Valenciana, com Gandia, Benicàssim, Benidorm o Calp. Els ha preguntat el Consell sobre la normativa per a desplegar el decret?

No. No hi ha hagut cap diàleg amb l’Administració. El decret ens ha arribat fet. Ha sigut després que hem tingut alguna reunió per a parlar de l’aplicació. Estem acostumats amb el PP a la delegació de competències sense fons. No va ser així amb el Botànic, quan tant les competències del Pla Edificant o com el Palau de Justícia van vindre amb recursos de la Generalitat. Ha faltat un diàleg previ.

No hi ha hagut un diàleg amb la Generalitat, el decret d’habitatge turístic ens ha arribat fet

El president Mazón s’ha desvanit d’haver estat sis vegades a Gandia en poc més d’un any. Això és bo o és roí?

Algunes vegades bo i altres, no tant. Unes vegades les visites han sigut per a treballar de veritat i assumir competències i inversions concretes i altres, com l’última, han sigut visites més institucionals o de cortesia que no han sigut efectives.

Gandia té una ministra en el Govern d’Espanya, Diana Morant, que abans va ser alcaldessa. Es nota aquest pes?

De moment, el seu ministeri, a través del CSIC, ha apostat per un institut espanyol d’oceanografia a la ciutat, amb una inversió de 12 milions. 50 investigadors fixos. Transforma el port i ajuda a diversificar l’economia, que era una cosa que ens vam decidir impulsar en aquesta legislatura. Aquest institut entronca molt bé amb la presència de la Universitat Politècnica i la Universitat de València. I això ha sigut, sens dubte, per l’impuls d’una ministra que és de Gandia.

Hem parlat molt de turisme, però, quin ha de ser el camí que seguisca Gandia per a diversificar la seua economia?

El camí passa per incrementar el pes de la indústria. Hi estàvem limitats, perquè no teníem sòl, però s’ha presentat un projecte d’interés autonòmic que és de l’empresa Ale-Hop, que desenvoluparà un espai d’innovació. Aquest ha de ser tractor per a més projectes dins de l’estratègia valenciana de la innovació, en què Gandia és un pol estratègic. Aquesta indústria i aquesta innovació estaran lligades a les universitats i a la formació. Aquesta diversificació també passa per l’àmbit sociosanitari, perquè ara desenvolupem Sancho Llop al voltant de l’hospital de la ciutat. Ja hi ha empreses públiques i privades compromeses a anar-hi. Hem incrementat molt la població en dos anys, perquè som una ciutat atractiva i, per tant, hem de continuar diversificant.

Quin paper ha de complir el port en aquesta Gandia del futur?

He defensat que el port s’integre com a infraestructura auxiliar del Corredor Mediterrani. El port ha tingut un pes històric, però també ha de fer els seus deures, com la diversificació i l’augment dels trànsits. A més, hem de continuar enfortint les relacions port-ciutat i ací està la reforma dels magatzems.

Està Gandia prou connectada amb les principals vies per carretera i ferrocarril?

No. Fa falta la CV60, que és l’enllaç amb el nucli interior de carreteres i accés sud al port. Sens dubte, la connexió més important per a Gandia, a més de la doble via del tren de Rodalies, que és l’origen del tren de la costa. També cal millorar l’accés nord a la ciutat, que és un punt negre viari, així com l’enllaç amb l’autopista, que és un error dels anys 70. A hores d’ara treballem amb la Generalitat i el Ministeri en el protocol perquè siguen una realitat aquestes infraestructures.

Gandia és l’ajuntament valencià més gran en què governa l’esquerra. Quines diferències en polítiques públiques tenen respecte del Consell del PP, per exemple, en habitatge?

L’habitatge és dels grans problemes nacionals. Crec que cal una estratègia coordinada, que en aquest moment no es té. Sense habitatge no hi ha projecte familiar, no hi ha expectativa de vida i llastra els projectes de futur de moltes persones. És veritat que hi ha hagut un calendari d’accions marcat per la Generalitat, però no va complint-se. No s’ha abordat la qüestió dels avals, aquest 20% inicial que una persona necessita per a finançar l’entrada. Els ajuntaments hem de fer passos avant, i ací hem anat per davant. Primer, canviant la tipologia de determinades parcel·les, cosa que permet usos mixtos, de manera que podem incloure en parcel·les municipals habitatge lliure i habitatge protegit. Això ja ho hem aprovat. Després, posant sòl a l’abast de les altres administracions i de la iniciativa privada per a construir habitatge públic. I això que tenim un dels parcs públics d’habitatge més grans de la Comunitat Valenciana, encara que no suficient. Hem anat adquirint habitatges de la Sareb, donant incentius fiscals a la compra i al lloguer i també aprovarem la cobertura de les assegurances d’impagament a les persones que afloren els habitatges que ara tenen buits.

A parer deu, fa falta més sòl o hi ha altres solucions, com la rehabilitació per a incrementar el nombre d’habitatges disponible?

Crec que són les dues coses. De sòl disponible, en tenim, però hem d’insistir en la rehabilitació i, d’altra banda, l’incentiu directe per a aflorar els habitatges buits.

És president del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes. Què han de ser aquestes comarques en el futur? Una quarta província o, de moment, una col·laboració per a millorar les sinergies?

No estem per a qüestionar el mapa provincial ni l’articulació institucional. Estem per a generar oportunitats des d’un vincle històric, cultural, empresarial i de bon veïnatge. Crec que pot ser un tractor de bones oportunitats i un pol d’innovació. El debat de les comarques centrals ha tingut barreres, perquè hi ha qui ha qüestionat projectes fundacionals de les comarques centrals com la CV60, i això a mi em sembla fonamental. Hem de recuperar a través de les infraestructures la vertebració. Aquest vincle de la Safor i la Marina, de polítiques mancomunades, sobretot econòmiques i de desenvolupament social. Aquest sentiment d’unitat i singularitat.

Ens enganyem quan fem un partit de trinxeres i no de majories, guanyem amb discursos de majories

Venen uns mesos de congressos en el PSOE. Començant pel federal, passant per l’autonòmic i acabant en el local. Com veu la situació en el PSPV? Hi haurà calma i unitat o ens sorprendran amb diversos aspirants?

La meua visió és des de la barrera, perquè no tinc càrrec orgànic ni vull tindre’n. Em dedique a Gandia i no estic per a invertir temps en el partit, perquè la vida no em dona. Estic les 24 hores a la meua ciutat. Des d’aquesta perspectiva, només puc concebre el partit com a instrument per a la millora de la societat i de les vides dels ciutadans. Ara no estem per a lluites internes, hem d’estar en la creació d’un projecte polític de majories. Ens enganyem quan fem un partit de trinxeres i no de majories. Guanyem amb discursos de majories. Guanyem a Gandia perquè tenim un discurs de majories en què caben tots. Jo tinc els meus valors i veig les coses des de la meua filosofia, però no soc sectari. Veig Diana Morant en l’articulació d’aquest discurs de majories del nord al sud de la Comunitat Valenciana.

No molts alcaldes tenen tres llibres publicats. En prepara un de quart?

Vaig escrivint coses, no en el sentit de llibres. Sempre escric i, quan tinc les coses més clares, doncs, intente publicar-les. Ara no pense a publicar, no em dona la vida. Però sempre vaig acompanyat de llibretes i aprofite les estones lliures per a prendre notes, també sobre situacions que em passen en el càrrec, però aquestes ja les deixaré per a l’arxiu. Les vivències personals les donaré a l’arxiu quan abandone el càrrec.