Judici per l’acomiadament de la directiva de l’EMT de València imputada pel frau milionari, amb un precedent que la salva

El judici per l’acomiadament de Celia Zafra, la directiva de l’Empresa Municipal de Transport (EMT) de València que va ser enganyada en l’estafa del CEO, ha quedat vist per a sentència. Les parts, malgrat la bona predisposició inicial per a negociar, no han arribat a un acord i el Jutjat Social número 1 de València ha celebrat dijous la vista en què han declarat com a testimonis dos responsables de l’empresa, el president del comité d’empresa i dos perits que van analitzar l’ordinador de la cap d’Administració. 

La lletrada de l’EMT ha argumentat que l’acomiadament es fonamenta en un “incompliment greu” dels protocols interns de l’empresa pública (pel fet d’enviar les signatures dels seus superiors a l’estafador) i en la pretesa ocultació, una vegada que es destapa l’estafa, del correu electrònic en què serveix en safata les rúbriques dels apoderats de l’empresa, cosa que suposa, segons el parer de l’EMT, una “omissió culpable i dolosa”. “La raó fonamental per a extingir la relació laboral és l’incompliment del deure de custòdia”, ha dit l’advocada, que ha insistit a desvincular el plet laboral de la causa penal que se segueix en el Jutjat d’Instrucció número 18 de València i en què Zafra figura com a única investigada pel frau descomunal de quatre milions d’euros. 

“Teníem tota la confiança del món depositada en ella i la va trencar”, ha dit en les seues conclusions finals l’advocada de l’EMT, que ha retret a la directiva acomiadada que “sabia que rebia cartes de pagament que no estaven signades pels apoderats”. 

El lletrat de l’exdirectiva ha defensat que no concorre la “voluntarietat” pel fet d’estar “segrestada per l’estafador”. L’advocat ha recordat que abans de ser acomiadada fulminantment la dona va col·laborar en l’esclariment dels fets i no va ocultar res “ni ho ha intentat”. La defensa de l’exdirectiva, que estava prop de la jubilació, ha acusat l’empresa municipal de no tindre un pla de formació o protocols clars en matèria de ciberseguretat per als seus treballadors, tal com apunten les conclusions de la comissió d’investigació municipal sobre l’EMT. “Va ser un acomiadament molt ràpid, no sé si per motius polítics o empresarials”, afig. 

Totes dues parts s’han referit a la sentència de la secció primera de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va absoldre una treballadora del Grupo Ilunión víctima d’un frau del CEO en què l’estafador o estafadors van usar els mateixos correus electrònics falsos i la mateixa xerrameca que en el cas de l’EMT de València, tal com va informar aquest diari fa un any. El lletrat de Zafra ha dit que es tracta del mateix contingut i de la mateixa mecànica, mentre que l’advocada de l’EMT ha recordat que en el cas de l’empresa de Madrid, la treballadora que va picar en el frau mai va ser imputada en la causa penal per l’estafa (“no és el mateix fet ni el mateix supòsit”, ha indicat), com ho ha sigut la directiva de l’empresa de València.  

La sentència del TSJ de Madrid marca el camí d’una més que probable sentència que preveja l’acomiadament improcedent de Celia Zafra. És una de les poques sentències fermes en matèria de fraus del CEO, una estafa que les empreses privades solen ocultar o en tot cas gestionar amb la màxima discreció. El TSJ de Madrid va establir que, com que era una persona enganyada per un malfactor que es fa passar per algun dels seus caps, no hi ha voluntarietat. I, per tant, no hi ha responsabilitat. El judici ha quedat vist per a sentència.