Una jutgessa anul·la un contracte d’una targeta de crèdit renovable per falta de transparència

Una clàusula del contracte d’una targeta de crèdit renovable (revolving) que va signar una usuària amb el BBVA “no permet conéixer l’abast real dels efectes econòmics en l’aplicació de l’interés retributiu pactat”, segons una sentència de la titular del Jutjat de Primera Instància número 3 d’Elx. La jutgessa ha anul·lat el contracte per la falta de transparència i ha condemnat el banc a abonar les quantitats cobrades indegudament, a més dels interessos legals. 

Les targetes de crèdit renovable són una modalitat en què totes les compres o disposicions d’efectiu que es facen queden ajornades automàticament, encara que amb la contrapartida del cobrament d’uns interessos altíssims. 

La usuària, defensada pel bufet Sanz & Abogados d’Alacant, va demandar l’entitat bancària per la “usurària dels interessos remuneratoris”, amb una taxa anual equivalent (TAE) del 22,80%. Subsidiàriament, també va sol·licitar que es declararen el caràcter abusiu del contracte, signat el 2016, “per falta de transparència” en les clàusules dels interessos remuneratoris i en la forma del pagament ajornat. 

Fa poc, una jutgessa de Castelló va elevar una qüestió prejudicial sobre el llindar d’usura d’aquesta mena de targetes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel fet de considerar que la doctrina del Tribunal Suprem no fixa un criteri “objectiu, clar i precís”. Una altra sentència va anul·lar una altra targeta de crèdit renovable pel fet que la TAE aplicada de més del 24% és “manifestament” desproporcionada i va condemnar un altre banc a abonar als fills d’un usuari mort 55.981,41 euros pels interessos cobrats indegudament.

La sentència del Jutjat de Primera Instància número 3 d’Elx se centra, no obstant això, en la falta de transparència del contracte. La magistrada recorda que “en la contractació amb consumidors no és prou que la clàusula siga clara, comprensible i destacada, sinó que cal que el consumidor tinga el coneixement real de la càrrega econòmica i jurídica del contracte subscrit”. 

Sentència amb “molt pocs antecedents”

Una de les clàusules del contracte establia una TAE del 22,8%, del 38,9% en la forma de pagament ajornat i del 32,04% en la forma de pagament total, “cosa que no permet saber l’abast real dels efectes econòmics en l’aplicació de l’interés retributiu pactat”, segons la sentència. Els pagaments abonats per la usuària, “en aplicació d’una clàusula contractual invàlida i ineficaç”, no sols han de ser rescabalats per l’entitat bancària “sinó que a més han de ser-ho amb els seus interessos a computar des de la data en què van tindre lloc de manera indeguda”. Tot això “per a evitar que es produïsca un enriquiment injust en qui hauria d’haver assumir el cost econòmic a la data en què el va alliberar mitjançant un acte contractual invàlid”, afig. 

El Bufet Sanz & Abogados afirma que “es tracta d’una sentència amb molt pocs antecedents, ja que no s’acull únicament al caràcter usurer, sinó que condemna la seua falta de transparència i abusivitat”. “Difícilment pot qualificar-se de transparent un contracte quan la clàusula de l’interés indica un tipus i, posteriorment, aplica al client un tipus més elevat”, conclou.