Una jutgessa declara nul un matrimoni i obliga l'home a pagar 3.000 euros per “ocultar pràctiques homosexuals prèvies”

El Jutjat de Primària Instància núm. 9 de València ha condemnat a l'home acusat d'ocultar “deliberadament” la seua homosexualitat a la seua exdona al pagament de 3.000 euros d'indemnització i ha declarat nul el matrimoni. Encara que la jutgessa indica que no va haver-hi “mala fe” per part de Javier Villalta, sí que considera provat que “va haver-hi ocultació a la qual anava a ser la seua esposa de la relació i pràctica homosexual prèvies al matrimoni”, segons la sentència avançada per El País i a la qual ha tingut accés elDiario.es. La magistrada dictamina a favor de la demandant, encara que rebaixa notablement la compensació que ella plantejava pels “danys morals” ocasionats, de 10.000 euros.

“Partint que el desengany personal no és indemnitzable econòmicament, la compensació ha de reduir-se a la quantitat de 1.000 euros per cadascun dels tres anys que va durar el matrimoni”, argumenta la magistrada. El judici es va celebrar el passat 1 d'octubre, després que la dona iniciara un procediment civil per a exigir la nul·litat matrimonial nou anys després de pactar el divorci de mutu acord. En la demanda esgrimia que havia tingut “coneixement” que Javier “ha sigut homosexual des de sempre, des d'abans fins i tot de conéixer-la”, mentre ella “pensava que havia contret matrimoni amb una persona heterosexual”. L'home va declarar e el jutjat a través del seu lletrat que era bisexual, una opció que no s'ha contemplat durant el procediment ni s'esmenta en la resolució.

La dona adduïa que un temps després del divorci, Villalta li va contar que la seua orientació sexual havia canviat, però posteriorment “dos amics íntims de l'entorn del demandat li van confessar que coneixien la seua homosexualitat des de la seua infància” i que havia mantingut una relació estable amb un altre home des de la joventut “fins inclusivament després del matrimoni”. Aquest home va declarar en el judici, un relat que la jutgessa ha considerat amb suficient “veracitat, contundència i coherència”. Villalta sí que nega aquesta relació estable, encara que sí que reconeix relacions esporàdiques amb homes abans de casar-se, però també de “contactes heterosexuals amb altres dones”. Sobre aquest punt, la interlocutòria considera “que no hi ha prova directa”. Villalta ha defensat que va ser amb el temps, després del divorci, quan es va replantejar la seua sexualitat i el seu advocat ha al·ludit al fet que, amb tot, la seua bisexualitat implica que encara que “fins i tot admetérem una relació amb un home, això no impedeix en cap cas que puga contraure un matrimoni amb una dona i ser perfectament feliç”.

La jutgessa considera “rellevant i determinant” a l'hora de prestar el consentiment per a casar-se l'orientació sexual de la parella, i encara que “no podem aventurar quines són les raons per les quals no va expressar a la que seria la seua esposa la seua orientació ni donem per bo que utilitzara el matrimoni com a 'pantalla' per a oferir socialment una determinada imatge, ha quedat al nostre judici acreditada l'ocultació”, resa la sentència. A més, exclou a la demandant de “tota actitud homòfoba”, ja que aquesta “va mostrar ple respecte cap a l'homosexualitat de la seua ex-marit”. També qualifica de “obvietat” que “per a la majoria de persones no és un fet o circumstància fútil l'orientació sexual de les seues parelles”.

Queixes d'organitzacions LGTBI

El procés de nul·litat matrimonial iniciat per l'exdona de Villalta està recollit en l'article 73 del Codi Civil, que regula la nul·litat del matrimoni. Aquest implica la invalidació del mateix i, en la pràctica, ve a suposar que no ha existit ni té cap efecte. La norma preveu diversos motius pels quals pot declarar-se nul un matrimoni, entre ells l'utilitzat en aquest cas: que se celebre “per error en la identitat de la persona de l'altre contraent o en aquelles qualitats personals que, per la seua entitat, hagueren sigut determinants de la prestació del consentiment”.

La part condemnada ha volgut fer públic el procediment perquè considera que vulnera els drets fonamentals del col·lectiu LGTBI. Poc abans de la publicació de la sentència, Villata va qualificar el judici en declaracions a elDiario.es de´“estigmatitzant”: “Em sembla increïble que m'haja hagut d'asseure en un jutjat en el segle XXI a Espanya per aquest motiu. És un judici moral i públic a la meua orientació sexual que sembla que acaba retratant-me com un estafador”.

Col·lectius LGTBI també han mostrat el seu suport a l'home. Des de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB) titllen també el cas d´“un judici moral a l'orientació sexual d'una persona” i lamenta “el perillós precedent que senta” la sentència en la seua opinió. “S'ha jutjat públicament l'orientació sexual d'una persona, la qual cosa ja en si mateix constitueix un acte inconstitucional, però, a més, la sentència llança el missatge a la societat que qualsevol que tinga una vida sexual fora de la normativitat pot ser jutjat i condemnat”, ha explicat Uge Sangil, presidenta de l'FELGTB.

L'organització assenyala, a més, la nul·la estimació de la bisexualitat que s'ha tingut durant el procediment i denúncia “el desconeixement en relació a les realitats LGTBI dels jutges que han portat el cas”. “Es tracta d'una sentència completament bifòbica que nega directament l'existència de la bisexualitat al ni tan sols considerar-la una opció”, ha afegit Sangil. En aquest sentit, la presidenta declara que “estem davant una sentència més religiosa que civil que considera l'orientació sexual no normativa com a font de sanció legal”.