L’Advocacia de l’Estat deixa nu el Port de València: reflecteix fins a quatre irregularitats en la permuta de concessions a Boluda

“Hem actuat d’acord amb els informes jurídics i tècnics”, va proclamar Aurelio Martínez el 29 de juny passat, després d’anul·lar l’acord del consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València adoptat el 2019 pel qual es va aprovar rescatar la concessió atorgada al navilier Vicente Boluda en les drassanes de la Unión Naval, sense ús des del 2012 i que caducava el 2027, compensant-lo amb una nova concessió de 35 anys per a la construcció d’un edifici d’oficines de 13 plantes.

Mesos abans, des de l’APV s’havia justificat la permuta de concessions sense cost econòmic per a Boluda en el fet que en les drassanes continuaven arreglant-se contenidors. No obstant això, l’anul·lació de la permuta va estar motivada per sengles informes de la Intervenció i de l’Advocacia de l’Estat, que va afirmar que l’APV “no va procedir regularment”, i a més, l’operació està investigada pel Tribunal de Comptes i la Fiscalia Anticorrupció.

El rescat irregular de la concessió de les drassanes de Boluda ve motivada pels canvis introduïts en l’ampliació del port, que no estan emparats per la declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007. Aquests canvis impliquen el trasllat de la terminal de creuers a la seu de l’antiga Unión Naval.

L’informe de l’Advocacia de l’Estat mai es va fer públic. En aquell consell d’administració del 29 de juny fins i tot l’APV en va negar una còpia als consellers (tan sols se’ls va deixar consultar-lo) i des de llavors tant l’Autoritat Portuària com el Govern, entre peticions repetides del senador de Compromís, Carles Mulet, han evitat fer-lo públic.

En concret, Mulet ho ha sol·licitat una desena de vegades, i ha obtingut respostes o documents que no tenien res a veure amb el requerit de l’Advocacia, fins al punt que en alguna de les seues últimes preguntes al Govern sobre l’assumpte es qüestionava si el prenien “per imbècil”.

Finalment elDiario.es ha aconseguit accedir a l’informe (complet al final de la notícia) a través del portal de Transparència gràcies a la tenacitat del mateix senador de Compromís, que ha fet un comentari sobre aquest tema: “És molt greu que el Govern vete l’accés a aquest informe per via parlamentària. Estan subjectes al control de les Corts Generals i que oculten aquesta documentació de manera reiterada i conscient és gravíssim”.

Quant al contingut de l’informe, Mulet considera també “gravíssim que són tot irregularitats el que s’hi reflecteix, que no s’ha actuat d’acord amb la llei i, per tant, haurien de depurar-se responsabilitats”. I afig: “És un tema gravíssim que per part de l’APV s’actue d’aquesta manera, això invalida que Aurelio Martínez continue un dia més en l’Autoritat Portuària. Es demanaran explicacions al Govern”.

L’informe, en resum, destaca tres irregularitats i un “conflicte d’interessos”, fet que posa en evidència un possible tracte de favor dispensat al navilier, així com la falta de rigor en la defensa del bé públic per part dels responsables de l’APV. Aquests són els aspectes més destacats:

Sobre l’assistència de Vicente Boluda, com a vocal de l’Associació Valenciana d’Empresaris, al consell d’administració en què es va tractar el rescat de la concessió. La primera conclusió de l’informe reflecteix que “sense perjudici de la seua incorrecció, l’assistència del vocal representant de l’Associació Valenciana d’Empresaris al Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València celebrat el 22 de juny de 2018, havent-hi conflicte d’interessos, no té per si mateixa transcendència invalidant”.

Sobre la possible caducitat de la concessió d’Unión Naval, sense atorgar compensació per la via del rescat al concessionari a causa de la falta de conservació de les instal·lacions. Segons l’informe, “a la vista dels antecedents remesos, són dues les causes de caducitat en què hauria pogut incórrer la concessió que va ser objecte de rescat: incompliment pel concessionari de l’obligació de conservar les obres i realització d’activitats no compreses en l’objecte de la concessió”.

Sobre el primer dels punts, segons l’Advocacia, “resulta admissible” que es diga per part de l’APV que “no és possible acreditar l’incompliment de l’obligació de conservació de les instal·lacions i construccions pel fet de no constar actes de reconeixement o inspecció per part de l’Autoritat Portuària de València”.

A més, afig que “la circumstància del fet que no consten actes de reconeixement o inspecció no impedeix que, davant aquesta falta, es facen, per suplir aquesta manca, les actuacions necessàries per a comprovar el compliment de les obligacions per part del concessionari en qualsevol moment, atés que la potestat de declarar la caducitat d’una concessió demanial no està subjecta a prescripció precisament per tutelar el domini públic i ser aquest per definició imprescriptible”. Per tant, “manca de tot fonament al·legar que el títol concessional no havia imposat, per raó de la seua antiguitat, compromisos de conservació que clarament pogueren supervisar-se”.

Segons l’Advocacia, “l’Autoritat Portuària de València no va procedir regularment, ja que hauria d’haver fet, a través dels seus serveis competents, les actuacions necessàries per a comprovar el compliment per la societat concessionària d’una obligació que en tota concessió demanial té rellevància especial i el trencament de la qual té com a conseqüència la caducitat”.

Sobre la possible caducitat de la concessió d’Unión Naval, sense la compensació atorgada per la via del rescat cap al concessionari, per la realització d’activitats no compreses en l’objecte de la concessió. El document afirma que “no consta degudament acreditat que l’activitat per a la qual es va atorgar la concessió s’haja fet. És indubtable que la concessió es va atorgar per a drassana, sent així que, com s’ha dit, les activitats que s’indiquen en l’acta d’inspecció de la mateixa Autoritat Portuària de València de febrer de 2016 –depòsit i manipulació de contenidors buits i plens, serveis comercials associats a la logística i revisió de contenidors– no tenen cap relació amb l’activitat de drassana, i s’ha de tindre en compte, a més, que aquestes activitats no es fan amb caràcter secundari, sinó que, com es diu en l’acta d’inspecció, constitueixen l’activitat principal.

Per tant, tampoc l’Autoritat Portuària de València va procedir regularment, “ja que hauria d’haver fet, a través dels seus serveis competents les actuacions necessàries per a comprovar que l’activitat que venia fent-se en la concessió es corresponia amb l’objecte d’aquesta segons el títol concessional”.

Pagament de la indemnització de rescat aprovada per l’APV a una entitat diferent de la que va ser titular de la concessió extingida per aquesta causa. L’Advocacia afirma que “el rescat de la concessió de domini públic portuari és una operació materialment expropiatòria que no pot fer-se sinó al concessionari” i “la seua percepció correspon exclusivament a l’expropiat per la seua condició de ser titular del dret objecte de la potestat ablatòria i, per tant, l’únic que ha de compensar-se”.

Així doncs, “partint de la premissa anterior, ha de reputar-se irregular que el pagament de la indemnització es fera –independentment de la modalitat aplicada (indemnització pecuniària, indemnització en espècie mitjançant l’atorgament d’una altra concessió)– a una entitat diferent de la Unión Naval de Levante SA com va ser el pagament fet a la societat Boluda Corporación Marítima SL”.

En suma, “i com que no consta en els antecedents remesos que s’haja procedit en la forma indicada –atribució, en paga de la indemnització derivada del rescat, de la nova concessió a la societat titular de la concessió extingida per aquesta causa (Unión Naval de Levante SA) i, després d’això, incoació de l’oportú procediment, a l’empara de l’article 92 del text legal de contínua referència, per a resoldre sobre la transmissió de la nova concessió a la societat Boluda Corporación Marítima SL–, ha de concloure’s en la irregularitat de la decisió adoptada pel Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de València”.

Atorgament d’una nova concessió aprovada per l’APV d’objecte diferent de la rescatada. Segons l’informe, “si l’atorgament de la nova concessió és el pagament de la indemnització expropiatòria i si aquesta té per finalitat, en atorgar-se en espècie, restablir el concessionari en el dret que detenia, la cosa més coherent és entendre que aquella ha de tindre el mateix (o equivalent) objecte que l’extingida per rescat, perquè el dret del concessionari no és un dret abstracte (dret a la utilització genèrica del bé de domini públic portuari), sinó un dret a una autorització concreta del domini públic portuari, això és, un dret definit pel seu objecte”.

És per això que, “independentment de la irregularitat d’haver atorgat la concessió a una entitat diferent de la titular de la concessió objecte de rescat, si no s’haguera procedit de la manera indicada, caldria observar una altra irregularitat”.