L’Ajuntament adverteix que el planejament del nou estadi i les obligacions del València CF puguen quedar en uns llimbs si decau l’ATE

El Servei d’Activitats de l’Ajuntament de València ha remés a la Conselleria de Política Territorial el primer dels informes municipals sobre l’expedient de caducitat del pla d’actuació territorial estratègica (ATE) del nou estadi del València CF, el pla urbanístic dissenyat el 2012 i aprovat el 2015 per possibilitar el trasllat del Mestalla de l’avinguda d’Aragó a la de les Corts Valencianes.

L’escrit, a què ha tingut accés elDiario.es, se centra en els possibles escenaris si finalment decau el pla, especialment en tot el que té a veure amb la concessió de les llicències per a la represa de les obres i la possible afecció en els terminis. Així doncs, adverteix de diverses circumstàncies que podrien deixar l’actuació en uns llimbs legals.

A més d’aquest informe, faltarà el de la Regidoria de Desenvolupament Urbà que dirigeix la vicealcaldessa Sandra Gómez, que ha de pronunciar-se sobre la vigència dels beneficis urbanístics de l’ATE, principalment els 40.000 metres quadrats de sòl terciari en la parcel·la del vell Mestalla, d’acord amb el projecte presentat pel club. Gómez ja ha afirmat diverses vegades que el projecte no compleix les exigències pactades en el conveni del 2005.

El document del Servei d’Activitats que dirigeix la regidora Lucía Beamud diu, en primer lloc, que s’incorpora la resolució d’inici de caducitat de l’ATE a l’expedient de llicència d’activitat per al nou estadi, “en què hi ha la sol·licitud de modificació de la llicència d’obra i d’activitat a data 31 de maig de 2018, i posteriorment, en dates 25 de febrer i 2 de març de 2022, respectivament, consistent aquesta modificació en nova coberta, nova façana i noves escales amb accés a graderia alta i locals interiors i adequació de garatge”.

A continuació, recorda que segons la consideració desena de l’ATE “el projecte comporta la modificació del pla general d’ordenació urbana (PGOU) de València en les determinacions en què es contradiga amb l’ATE i les seues determinacions s’integraran en el PGOU, sense que calguen tràmits posteriors”.

En aquesta línia, afig la consideració dotzena que “la declaració de caducitat comportarà la reversió, retroacció i reposició dels béns, actuacions i obres, així com, si escau, la derogació de previsions de planejament en els termes que resolga la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient” (ara de Política Territorial).

No obstant això, l’informe adverteix que en la resolució de Política Territorial del 7 de març sobre la declaració de caducitat de l’ATE “no s’indica quins seran els efectes de la declaració de l’ATE, entre aquests, si es procedirà a la derogació de les previsions de planejament d’aplicació i, en conseqüència, es desconeix el planejament que resultarà d’aplicació una vegada declarada l’ATE, la qual cosa podria tindre incidència pel que fa a les sol·licituds de modificació de llicència d’obres i d’activitat a què s’ha fet esment anteriorment, respecte de la legislació i planejament d’aplicació”.

És a dir, s’adverteix al departament que dirigeix el conseller Arcadi España que, si la caducitat de l’ATE comporta l’eliminació del planejament, la tramitació de les llicències es retardaria fins que hi haguera un nou planejament aprovat.

El document també adverteix que “no s’indica en la resolució esmentada en quins termes quedaran els compromisos i les obligacions imposades a l’entitat promotora recollits, entre altres, en la consideració cinquena i entre els quals hi ha alguns compromisos ja subscrits en els convenis urbanístics respectius aprovats amb anterioritat amb l’Ajuntament de València, per la qual cosa, en el seu cas, quedarà també indeterminat el termini d’execució d’alguns dels compromisos assenyalats”.

Finalment, l’informe ressenya que “la declaració de l’ATE va comportar la modificació de planejament que va suposar una sèrie de beneficis urbanístics en favor de l’entitat promotora, en atenció als compromisos que van ser acordats i imposats a aquesta, per la qual cosa hauria de determinar-se en quina situació quedaran aquests compromisos i obligacions, així com la repercussió que podria comportar quant a la reversió, retroacció i reposició dels béns, actuacions i obres, prenent en consideració que algunes ja s’han materialitzat, i en atenció a l’afecció que pogueren tindre en la tramitació dels expedients de modificació de llicència d’obres i activitat esmentats anteriorment”.

La Conselleria de Política Territorial es valdrà d’aquests informes per determinar si el projecte presentat pel club així com el pla de finançament són prou per a mantindre-li els avantatges urbanístics de l’ATE, o fins i tot l’ATE mateixa, la caducitat de la qual està en un procés d’al·legacions.

El departament que dirigeix Arcadi España també ha sol·licitat un informe a l’Institut Valencià de Finances (IVF) perquè es pronuncie sobre la validesa de les garanties econòmiques presentades pel club per a acabar l’estadi, encara que des de l’organisme mateix van afirmar dimecres que encara no disposaven de la documentació.

Com va informar aquest diari, el club ja ha presentat les seues al·legacions a la caducitat de l’ATE, en què torna a negar que els retards en l’execució siguen imputables al club, una responsabilitat que deriva a l’Ajuntament, en la pandèmia i el fallit projecte d’ADU Mediterráneo.

A més, adjunta un document segons el qual demostraria que “ha obtingut el compromís de CaixaBank SA de posar a la disposició del club una línia de crèdit de fins a 15 milions d’euros per cobrir el desfasament de tresoreria que poguera produir-se, en el seu cas, per al Club en el projecte de construcció del Nou Mestalla”.