L’Audiència de València avala que els edils del PP de Rita Barberá reberen dos bitllets de 500 sense saber-ne l’origen delictiu

Als exedils del PP de Rita Barberá els van demanar en les eleccions municipals del 2015 que aportaren 1000 euros en A al compte bancari sense cap control i, tot seguit, van rebre dos bitllets de 500 euros en metàl·lic. Sis anys d’instrucció, que incloïa indicis sòlids de la presumpta mecànica del ‘barrufeig’, se n’han anat en orris arran del recurs d’uns quants investigats, estimat per l’Audiència de València que conclou que es tracta de “meres sospites”. 

La peça separada A del cas Taula investigava mig centenar d’exregidors i exassessors del PP de València pel presumpte ‘barrufeig’ per a la campanya municipal del 2015. També el presumpte finançament il·legal de les campanyes del 2007 i del 2011 mitjançant empreses pantalla a què injectaven fons contractistes històrics del consistori governat per Rita Barberá. La secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat Pedro Castellano Rausell, ha estimat el recurs d’apel·lació de 13 exregidors i ha acordat el sobreseïment provisional de la causa després de sis anys d’instrucció. 

Així doncs, la investigació del ‘barrufeig’ (una tècnica rudimentària de blanqueig de capitals: els edils o assessors ingressaven una donació de 1.000 euros en un compte bancari sense control de la Intervenció municipal ni del Tribunal de Comptes i la secretària municipal, María del Carmen García Fuster, tornava la quantitat en dos bitllets de 500 euros). El sobreseïment, per contra, no afecta el processament de l’antiga mà dreta de Rita Barberá, el vicealcalde llavors Alfonso Grau, ni la secretària del grup municipal, que formava part del cercle íntim de la difunta alcaldessa. L’Audiència Provincial de València només es refereix a l’antecedent de fet quart de la interlocutòria de procediment abreujat del jutge instructor, referit al ‘barrufeig’ del 2015.

La interlocutòria distingeix, seguint la jurisprudència del Tribunal Suprem, entre els diners de procedència il·lícita (diners negres de l’“economia submergida i el seu emblanquiment”) i el de procedència delictiva (“diners bruts”). “Si en la descripció del fet punible [de l’ordre de processament] no s’especifica amb exactitud que els diners procedeixen d’una activitat delictiva, qualsevol altre esment diferent s’entén que pertany a l’àmbit dels denominats diners negres aliens al tipus [penal] de l’injust”, afig.

La secció quarta de l’Audiència de València considera que el jutge instructor cau en una contradicció a l’hora d’interpretar que els actes delictius de la campanya del 2015 procedirien de l’activitat com a recaptador d’Alfonso Grau, “cosa que significa quasi literalment manifestar” que “hauria d’haver fet lliurament dels diners a continuació a la tenidora María del Carmen García Fuster”. No obstant això, el mateix instructor afirma que “Alfonso Grau no va intervindre en les operatives” del ‘barrufeig’. 

“Activitat il·lícita, però no delictiva”

Mentre que el vicealcalde va coordinar les operatives per a finançar les campanyes del 2007 i del 2011, en els comicis que va perdre Rita Barberá el 2015, “preval el criteri de la no-intervenció d’Alfonso Grau en el delicte de blanqueig a través de la realització d’un acte tan essencial com entregar els diners de procedència delictiva a l’altra investigada per a l’ocultació dels seus actes anteriors o qualsevol altra conducta”. 

Alfonso Grau “en la interlocutòria no figura imputat com a autor directe o cooperador necessari” del ‘barrufeig’, retrau la interlocutòria de l’Audiència de València. És “il·lògic”, afirma, perquè “els presumptes actes delictius de malversació i suborn estan centrats majoritàriament en la campanya del 2007, i és impensable que el presumpte autor conservara en poder seu els 50.000 euros durant huit anys aproximadament”. La interlocutòria de sobreseïment qüestiona el lliurament al grup municipal popular d’uns fons guardats “fidelment durant quatre anys, després d’haver trencat [Alfonso Grau] ostensiblement amb ell” arran de la seua imputació en el cas Nóos (en què va ser exonerat).

Les dades de la comptabilitat intervinguda a María del Carmen García Fuster en les llibretes que va requisar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil en el registre del grup municipal popular “constitueixen una activitat il·lícita, però no delictiva”. “El requisit típic de l’origen delictiu dels diners presumptament blanquejats no consta descrit”, diu la interlocutòria. 

“Estaríem davant una temptativa impune”

La secretària del grup municipal del PP és “la persona que presumptament es desprén de la suma de 50.000 euros en bitllets de 500 euros per la seua dificultat per a ser destinada en la campanya al pagament dels serveis contractats, motiu pel qual es va decidir fraccionar-la en 50 parts i entregar a 50 persones la suma de 1.000 euros amb la finalitat de poder introduir aquesta quantitat més menuda en el circuit econòmic legal (ús de despeses personals, oci, estalvi privat, etc.)”.

Malgrat les confessions de diversos exassessors que van declinar participar en l’operativa del ‘barrufeig’ i les sòlides perquisicions de la instrucció, l’Audiència de València considera que els exregidors que van pagar l’aportació de 1.000 euros (i que van rebre dos bitllets de 500 euros en metàl·lic) no eren sabedors de la “finalitat blanquejadora” (una cosa de què sí que van sospitar sens dubte uns quants antics assessors que es van negar rotundament a participar-hi). Si no es consuma el blanqueig de capitals al complet, “siga per desistiment voluntari o qualsevol altra ” raó, argumenta la interlocutòria, “estaríem davant una temptativa impune”.  

L’ordre de processament del jutge instructor només endossa als investigats la seua participació en la segona fase del mecanisme de blanqueig (el lliurament dels 1.000 euros en A) mentre que “ignora absolutament” la tercera fase de la “recepció dels diners negres”, afirma l’Audiència de València. “La interlocutòria d’incoació de procediment abreujat s’ha de sustentar en un judici de probabilitat delictiva, no en el de la possibilitat que haja esdevingut el delicte”, postil·la. En definitiva, la interlocutòria salva els exregidors populars perquè només es té “l’únic coneixement del lliurament” i no de “la recepció personal i individualitzada dels diners”.

“Absència notòria d’indicis”

La interlocutòria que tomba pràcticament tota la peça separada A del cas Taula enumera els indicis de la instrucció, però afirma que es tracta d’una “mera sospita”. Els investigadors van intervindre converses de WhatsApp comprometedores sobre el ‘barrufeig’ (un xat que “conté generalitats respecte al cobrament de diners negres”, assegura); comptaven amb la declaració dels quatre assessors que no van acceptar els dos bitllets de 500 euros (dels quals diu que només van rebre el “suggeriment, oferta o requeriment” de fer la donació); van aconseguir l’enregistrament de la conversa telefònica de l’edil difunta María José Alcón en què explicava didàcticament al seu fill la presumpta corrupció en el si del grup municipal, i van rebre la denúncia anònima que va rebre la Fiscalia Anticorrupció en el moment en què estava tramitant-se l’operativa (que “manca de cap valor, segons la jurisprudència reiterada”). 

Tal com relatava la interlocutòria del jutge instructor, l’assessor llavors Julio Aguado Codina va fer l’aportació de 1.000 euros i menys d’un minut després va ingressar en efectiu la mateixa quantitat en el seu compte bancari. L’home, funcionari municipal, va declarar que es tractava d’un “premi de les travesses”. Alfonso Novo, regidor llavors, va justificar l’ingrés dels 1.000 euros com “uns diners que tenia estalviats en la vidriola”.

Malgrat tot això, l’Audiència de València considera que hi ha una “absència notòria d’indicis que justifiquen degudament la perpetració” del delicte de blanqueig de capitals “que ha donat lloc a la formació de la causa”. 

El sobreseïment provisional de la causa per als 13 exedils aclareix el fosc horitzó del judici oral per a una part de l’equip de la difunta alcaldessa Rita Barberá. No obstant això, no afecta gens aparentment el processament d’Alfonso Grau i de María del Carmen García Fuster per la presumpta caixa B del PP de València utilitzada durant els processos electorals del 2007 i del 2011 amb aportacions per part d’empreses privades contractistes de l’ajuntament.