L’autor del mural pòstum de Josep Renau dona un ultimàtum a la Generalitat Valenciana i obri un web divulgatiu

Preparació del mural a un taller de la Ciutat Fallera.

Javier Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) i autor d’un mural inèdit de Josep Renau (València, 1907 - Berlín Est, 1982), s’ha fartat del poc interés de la Generalitat Valenciana amb l’obra pòstuma. Parra va materialitzar pel seu compte i risc, amb autorització de la Fundació Josep Renau i sense cap mena de subvenció, el mural titulat El futur treballador del comunisme, una peça encarregada el 1969 a l’artista valencià (i rebutjada posteriorment) per les autoritats de la República Democràtica d’Alemanya (RDA).

L’autor de l’enorme obra, de 32 metres quadrats, pretenia oferir gratuïtament el mural a qualsevol institució pública valenciana perquè la ciutat natal de l’artista tinguera una peça de Josep Renau. Després del desinterés inicial de la Generalitat Valenciana, Javier Parra es va reunir el juliol amb la consellera d’Educació i Cultura, Raquel Tamarit, qui el va citar a tornar a trobar-se després de l’estiu. Malgrat les bones perspectives, passat el mes de setembre, l’autor del mural pòstum s’ha cansat d’esperar i ha donat un ultimàtum a l’executiu autonòmic.

En una carta remesa a la responsable autonòmica de Cultura, Parra lamenta no haver rebut cap comunicació des de la primera trobada. “Entenc que no és d’interés de la Generalitat el projecte, per la qual cosa he de reconsiderar la meua proposta de cessió sense cost, atés que la meua bona voluntat cap a vostés i la faena d’anys per a posar en valor l’obra d’un artista valencià com Josep Renau no ha sigut corresposta almenys amb la consideració i el respecte que esperava”, diu l’escrit a què ha tingut accés elDiario.es. El departament de Cultura assenyala a aquest diari que la conselleria oferirà “possibles llocs” per a la instal·lació del mural.

“Per descomptat, soc conscient que les institucions no tenen cap obligació d’atendre el meu oferiment, però sí de complir la seua paraula”, afig la carta. Javier Parra, deixeble ideològic i artístic de Renau, ha donat una data límit a la Generalitat Valenciana per a cedir el mural. “Si abans del 12 d’octubre, data del 40 aniversari de la defunció del genial artista valencià, en memòria i reconeixement del qual es va finalitzar aquest projecte, no hi ha una proposta en ferm per part seua, conclourà l’oferta esmentada de cessió sense cost a les institucions valencianes i es començarà l’exploració d’altres vies per a la seua exposició a València, ciutat de l’artista, així com en altres ciutats”.

Parra, secretari general del PCPV (un partit integrat formalment en Esquerra Unida i, per tant, en Unides Podem, encara que amb un posicionament intern molt crític) lamenta el desinterés de la Generalitat Valenciana, governada des del 2015 pel Pacte del Botànic format pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem, envers a l’obra pòstuma de Renau, un autor àmpliament reconegut i amb un paper molt rellevant en l’evacuació del tresor artístic espanyol durant la Guerra Civil.

“Aprofite per a recordar-los”, abunda la carta remesa a la consellera Raquel Tamarit, “el deute que les institucions públiques valencianes tenen amb Josep Renau, amb la seua figura, la seua obra i el seu pensament”. També al·ludeix a la “generositat envers aquest país i envers el poble valencià” de Josep Renau, exiliat després de la contesa a Mèxic i l’RDA. “Confie que més prompte que tard algun govern serà capaç de comprendre la magnitud i la transcendència de Renau i sabrà posar-lo en el lloc que mereix”, conclou la missiva.

Web divulgatiu

A més, coincidint amb la celebració imminent del 40 aniversari de la defunció de Renau, Javier Parra ha posat en marxa una completa pàgina web divulgativa sobre l’obra El futur treballador del comunisme, considerada per l’artista Marta Hofmann, deixebla del muralista valencià, una de les seues millors i més estimades obres del seu mestre.

La pàgina web aporta informació sobre l’obra inèdita de Josep Renau i la seua execució pòstuma, feta entre l’11 de gener de 2020 i el 18 de desembre de 2021, rigorosament inspirada en la documentació conservada en l’Arxiu Renau i materialitzada en un mural de set metres d’alt i 4,5 metres d’ample, pintat amb pintura acrílica sobre 15 taulers.

“Des de la seua finalització, i igual que durant els anys 60, el mural s’ha trobat amb tota mena de dificultats burocràtiques per veure la llum a la ciutat natal de l’artista”, lamenta un dels apartats del web.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats