L'exconseller valencià del PP Serafín Castellano pacta amb la fiscalia per a evitar la presó pel 'càrtel del foc'

L'exconseller del PP i exdelegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Serafín Castellano, havia d'asseure's des d'aquest dilluns al banc dels acusats de l'Audiència Nacional pel conegut 'càrtel del foc'. Però l'exmandatari popular es podria estalviar aquest tràngol perquè, segons ha avançat la Cadena SER, ha arribat a un acord de conformitat amb la fiscalia que també li permetrà eludir la presó, ja que el ministeri fiscal demanava 21 anys de condemna.

Per això els acusats rescabalaran més de 900.000 euros a la Generalitat, la quantia que reclamava a l'exconseller per afavorir un empresari amic en processos d'adjudicació de contractes per als treballs aeris per a l'extinció d'incendis forestals.

Serafín Castellano va ser detingut el 2015 per aquest 'càrtel de foc' i ha estat acusat juntament amb una trentena de persones entre empresaris de la navegació aèria, autoritats o funcionaris, dels quals la fiscalia va descriure pràctiques “amb ànim de lucre” per a “alterar els termes de la normal concurrència en els processos de contractació i adjudicació pública”, tot corrompent mitjançant presumptes suborns.

En l'escrit d'Anticorrupció, recollit per Europa Press, el fiscal finalment només proposava jutjar 17 persones en aquesta causa atès que sol·licita el sobreseïment provisional per a una quinzena perquè no hi ha “motius suficients per tenir-los com a autors, còmplices o encobridors de fets objecte d'acusació”.

Per a Castellano, el Ministeri Públic demanava una pena de 21 anys de presó pels delictes de falsedat en document públic, delicte continuat de suborn, prevaricació, malversació i associació il·lícita. Mentre que per al principal acusat, l'empresari Vicente Huerta, la pena era de 33 anys i 6 mesos de presó i multes que superen els 25 milions d'euros.

El fiscal subratlla que els acusats, en el període comprès entre el 1999 i, almenys, el 2018, en relació amb l'activitat de contractació del sector públic en l'àmbit de la navegació aèria, fonamentalment en l'extinció d'incendis forestals i afectant els interessos generals, van desenvolupar múltiples conductes il·lícites.

De fet, explica en el seu escrit que, a més de Castellano, haurien participat en el càrtel altres càrrecs públics com Vicente Bosca Calafat, coordinador del servei contra incendis; Ramon Dinares Bosque, cap de la unitat de mitjans aeris de la Generalitat de Catalunya; i Francesc Xavier Palmés i Cosidó, encarregat del Servei de Contractació i Patrimoni de la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Contractació del Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya, i Manuel Bosch Serch, responsable de la Divisió Operativa de la Direcció General dEmergències i Seguretat de la Generalitat de Catalunya.

Regals vinculats a la caça

Va ser el juny del 2022 quan el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, ja jubilat, va explicar que els integrants del 'càrtel del foc' haurien actuat indegudament incrementant la despesa a favor de les persones i empreses concertades; permetent pròrrogues o modificacions contractuals; aprovant facturacions, o afavorint determinades persones i entitats.

Només a l'exalt càrrec valencià, i sense que això esgote tots els regals lliurats, se li van realitzar, segons va concretar el jutge i tenint en compte únicament l'àmbit de les activitats cinegètiques, regals per import no inferior a 163.736,02 euros .

Els empresaris i les seues companyies s'haurien repartit geogràficament el mercat de la contractació pública en el sector, així com els procediments concrets de contractació, fins i tot mitjançant progressives reunions en què preestablien quines societats concorrerien, en quines zones d'influència i les successives compensacions i liquidacions econòmiques dins del mateix càrtel.

García Castellón va destacar que aquests presumptes tripijocs s'haurien produït no només a Espanya sinó també en altres països, així com que de vegades haurien propiciat que algun concurs quedara desert, generant-se així un increment posterior del preu de licitació en el procediment negociat sense publicitat.

I va precisar que, segons els informes de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), només a la Comunitat Valenciana, on s'han constatat les principals infraccions, amb subjecció a l'exclusiva concurrència d'Avialsa --vinculada a l'investigat principal, Vicente Huerta Domínguez-- i ocasionalment UTES en què s'integraven altres investigats, entre el 1999 i el 2017 es van concertar contractes per un total de 151.585.386,22 euros.

Xarxa clientelar

La presumpta corrupció dels funcionaris i autoritats intervinents en aquests processos de contractació es feia amb el lliurament de donacions o regals, cosa que hauria derivat en “una sistemàtica actuació de generació d'actituds clientelars en l'àmbit de l'administració intervinent al sector”.

En concret, segons el jutge, s'ha comprovat que, en l'àmbit contractual de la Comunitat Valenciana i Catalunya, el grup d'entitats o societats vinculades amb Avialsa va realitzar per diversos mitjans, en favor de funcionaris o autoritats, lliuraments de metàl·lic o regals com a vehicles, caceres, armes de foc i accessoris, rellotges i joies o estades en establiments hotelers.

Per al titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6, els fets podrien constituir delictes de suborn; organització criminal; alteració de preus en concursos o contractació pública; falsedat documental; malversació de cabals públics; prevaricació; associació il·lícita, negociacions prohibides a funcionaris públics; i tràfic dinfluències i exaccions il·legals.