L'excúpula del Banc de València culpa el Banc d'Espanya dels seus fiascos immobiliaris

Antics directius de Banc de València, que des d'aquesta setmana i fins a mitjans de desembre s'asseuen al banc dels acusats de falsedat comptable, han negat qualsevol tipus d'irregularitat i han assenyalat el Banc d'Espanya com a responsable de la fallida de l'extinta entitat.

La sala Penal de l'Audiència Nacional acull el judici contra una dotzena d'exdirectius, als quals la Fiscalia acusa de falsedat comptable en els exercicis 2009 i 2010, fet que va portar a la intervenció del banc.

Banc de València va ser intervingut pel Banc d'Espanya a finals de novembre del 2011, en detectar-se un forat de capital d'uns 600 milions d'euros que va ser solucionat amb una aportació de 1.000 milions del FROB, abans de ser adjudicada en subhasta a CaixaBank.

Entre els acusats figuren l'expresidentJosé Luis Olivas i l'exconseller delegat Domingo Parra, que en la primera declaració han rebutjat totes les acusacions i han assenyalat el Banc d'Espanya com a garant dels comptes presentats en aquests exercicis.

José Luis Olivas -que va ser president de la Generalitat, vicepresident del Govern valencià i regidor de l'Ajuntament de València-, figura entre els absolts per l'eixida a borsa de Bankia; pel que fa a Domingo Parra, l'agost del 2022 va ser absolt en la causa sobre l'operació immobiliària Costa Bellver, a Oropesa del Mar (Castelló).

En la causa figuren com a responsables civils subsidiaris Bancaixa, accionista majoritari de Banc de València; Bankia, entitat en què es va integrar en Bancaixa, la matriu BFA, i l'auditora Deloitte.

En el seu informe, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Olivas i Parra una pena de quatre anys i nou mesos de presó i multes de 45.000 euros, en entendre que malgrat les recomanacions del Banc d'Espanya, la política expansiva marcada pel consell d'administració del banc i implementada per Parra es va mantenir basant-se en l'aplicació de polítiques de crèdit caracteritzades per la seua “escassa prudència i risc elevat”.

Davant dels “reals” mals resultats de l'exercici 2009 es va optar per efectuar una pràctica comptable dirigida a mantenir una imatge de solvència i rendibilitat de l'entitat que no es corresponia amb la realitat del seu estat.

Entre altres pràctiques, la Fiscalia va detectar que es van autoritzar refinançaments a promotors immobiliaris que altrament no podrien complir amb el pagament de les seues quotes, es va assumir la pràctica totalitat del risc d'una sèrie de projectes immobiliaris a llarg termini en què existien importants dubtes sobre la seua rendibilitat i es van adjudicar actius en pagament de deutes no procedint a la comptabilitat adequada del valor dels mateixos.

Així mateix, malgrat que moltes de les operacions es trobaven defectuosament documentades, no es van realitzar provisions per dotacions conforme a la normativa, i es van autoritzar operacions en contra dels interessos de la mateixa entitat per part dels seus màxims responsables, en connivència -de vegades- amb directius i empleats.

Part ja han estat objecte d'altres procediments penals per possibles delictes d'administració deslleial.

Tot això es va traduir en l'aprovació d'uns comptes anuals, els dels exercicis 2009 i 2010, que no reflectien la imatge fidel, ja que es basaven en ajustaments comptables dirigits a “maquillar” aquests resultats.