Un laboratori obté embrions sintètics extrauterins de ratolins a partir de cèl·lules mare

Un centre d’investigació israeliana aconsegueix crear embrions de ratolí sense espermatozoides, òvul, ni gestació uterina. La investigació, presentada a Màlaga en el X Congrés de l’IVI, el centre pioner en reproducció assistida, obri la porta al desenvolupament d’avanços en medicina regenerativa, segons apunten els responsables del centre valencià.

La tècnica desenvolupada pel Departament de Genètica Molecular del Weizmann Institute of Science, ha aconseguit crear cèl·lules sintètiques de ratolí “sense restriccions de desenvolupament” a partir de cèl·lules mare cultivades en placa Petri, generant embrions complets amb òrgans. Els investigadors van descobrir un potencial de desenvolupament embrionari i extraembrionari en plataformes que simulaven un úter controlades electrònicament, generant així embrions complets amb òrgans sense partir d’un òvul fecundat. El resultat, apunten, va ser “un model d’embrió sintètic de ratolí amb cèl·lules progenitores o especialitzades amb un cor que batega, un cervell amb plecs ben formats, un sac vitel·lí, un tub neural, un tracte intestinal, una placenta i una circulació sanguínia incipient amb tan sols huit dies de desenvolupament, quasi la meitat dels 20 dies de gestació que requereix un ratolí”.

“Quan es van comparar amb embrions naturals de ratolí, els models sintètics van mostrar un 95% de similitud tant en la forma de les estructures internes com en els patrons d’expressió gènica dels diferents tipus cel·lulars. Els òrgans observats en els models donaven tots els indicis de ser funcionals”, afirma el Dr. Hanna, líder de la recerca, en el marc de la seua ponència en el congrés.

El mètode desenvolupat obri la via d’estudi per a abordar com les cèl·lules mare formen diversos òrgans en l’embrió en desenvolupament. Aquesta línia, apunten des de l’IVI, pot fer possible el cultiu de teixits i òrgans per a trasplantament utilitzant models d’embrions sintètics, un avanç en medicina regenerativa, destaquen. “L’embrió és la millor màquina per a fabricar òrgans i la millor bioimpressora 3D; tractem d’emular el que fa”, indica el doctor que ha dirigit la investigació en un article publicat en el web del centre, que indica que en la major part dels casos resulta complex produir cèl·lules especialitzades que generen un teixit susceptible de ser trasplantat.

Intel·ligència artificial i desvitrificació d’òvuls

En el X Congrés de l’IVI sobre reproducció assistida, que reuneix més d’un miler de professionals durant el cap de setmana, s’han presentat avanços en els camps de la infertilitat masculina, la vitrificació i la desvitrificació d’òvuls –un dels tractaments amb més pes en el centre– i novetats en l’ús de la intel·ligència artificial com a eina per a personalitzar els tractaments. Amb anys d’investigació, destaca el doctor Ernesto Bosch, director mèdic d’IVI València, la intel·ligència artificial permet tractaments molt més precisos i identificar les millors situacions pel que fa a la implantació d’un òvul fecundat. En tres dècades el centre mèdic ha passat d’aconseguir la implantació d’un 30% dels òvuls a un 70%, destaquen, en els escenaris òptims.

Una de les ponències del congrés, a càrrec del doctor Marcos Messeguer, versa sobre l’ús de l’IA per a l’anàlisi de la dinàmica de blastocistos –l’embrió que supera cinc dies de gestació– vitrificats i desvitrificats. En els últims anys les avaluacions embrionàries fetes mitjançant un sistema de time-lapse han proporcionat una comprensió més precisa del desenvolupament embrionari, identificant diferents paràmetres morfocinètics com a marcadors de la viabilitat embrionària, que han servit per a definir models complementaris de selecció d’embrions, però després de la desvitrificació els canvis de l’embrió dificulten l’avaluació. La ponència conclou que mesurar amb intel·ligència artificial el procés de desvitrificació és útil per a predir el potencial d’implantació de l’embrió. Per tant, l’ús de models predictius en cicles vitrificats podria evitar la transferència d’embrions vitrificats amb baixa taxa d’èxit, apunta Messeguer, que matisa: tant les correlacions observades i l’algorisme proposat han de validar-se en un assaig prospectiu per avaluar-ne l’eficàcia.