Les dades de la polèmica entre Catalá i Puente: mateixos carrils bici, però més trànsit i menys ciclistes al centre de València

“El que no passa en cap país de la Unió Europea, excepte a Espanya, és que, una vegada s’ha construït un carril bici, es destruïsca per tornar aquest espai al cotxe i això passa a València, a Logronyo, a Elx i a Valladolid”. El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, es va pronunciar així fa poc en una roda de premsa després del Consell de Ministres en què va afegir: “Ho he de dir amb molt de pesar, em tocarà veure’m amb molts alcaldes. D’ací a poc, d’ací a uns dies aniré a veure l’alcaldessa de València i li ho he de dir”.

L’alcaldessa del PP, María José Catalá, no va tardar a reaccionar per a desmentir amb rotunditat aquesta afirmació i sol·licitar una rectificació. A partir d’aquest moment, es van enredrar en un intercanvi de missatges en la xarxa social X (abans Twitter), en què Puente es va recolzar en diverses informacions publicades el mes de setembre passat relatives a la pretesa eliminació d’un carril bici al barri de Sant Isidre, que finalment no es va produir.

Aquell acte va generar una confusió enorme, perquè, inicialment, es va donar a entendre que efectivament es llevaria aquesta infraestructura ciclista perquè el trànsit privat guanyara un carril. Catalá, a més, va anunciar l’inici d’un procés de revisió de carrils bici pretesament problemàtics per a transformar-los en ciclocarrers i donar més espai així al vehicle motoritzat. Però la realitat és que, com va informar elDiario.es, finalment l’actuació va consistir a reubicar una fila de contenidors que entorpien la circulació i que, fins ara, no s’ha eliminat cap carril bici dels executats per l’anterior corporació de Compromís i PSPV.

Amb tot, més enllà del cas concret d’aquest carril bici, Puente també va afirmar que “no és admissible que tot el que hem aconseguit en els últims anys en matèria de mobilitat sostenible es destruïsca ara per aquesta mena de coalicions” en referència als governs del PP i de Vox, com és el cas de València. I en aquest sentit, té arguments sobrats per a traslladar la seua preocupació a l’alcaldessa pels resultats dels canvis que ha implementat en matèria de mobilitat.

I és que, lluny de seguir els passos de la majoria de les capitals europees, tal com ha fet València en els últims huit anys, en la línia de traure el trànsit motoritzat dels centres històrics per donar més espai principalment al vianant, el cotxe torna a guanyar el protagonisme perdut, mentre que l’ús de la bici comença a caure.

Així ho reflecteixen les dades d’intensitats de trànsit del mateix Ajuntament des que el dia 12 de desembre passat es va obrir el carrer de Colom per a vehicles privats des de la plaça de la Porta de la Mar, eliminant un carril de l’EMT en favor del vehicle privat, i es van desviar cinc línies d’aquesta via als carrers de la Pau, Poeta Querol i Sant Vicent-plaça de l’Ajuntament.

El resultat, el mes de gener passat el flux de cotxes en el primer tram del carrer de Colom es va disparar un 54% respecte del mateix període de l’any anterior. També va créixer un 20% el trànsit al carrer de la Pau, un 11% en Pintor Sorolla i un 25% al carrer de Roger de Llòria. Així doncs, tal com van denunciar Compromís i el PSPV, per Colom passen al dia 2.500 cotxes més, pel carrer de la Pau, 1.700 més i en Roger de Llòria, 1.000 més. Al mateix temps s’ha produït un descens del 10% en l’ús de la bicicleta al carrer de Colom, quasi 500 bicis menys al dia.

A més, l’actual bipartit del PP i de Vox ha anunciat una auditoria de tots els carrils de bici de la ciutat amb un cost de 16.800 euros “amb la idea de detectar les problemàtiques que puguen comprometre la seguretat i proposar solucions a curt i mitjà termini”, que implicarien eliminar o reubicar els carrils bici “problemàtics”, entre els quals van assenyalar el de la Gran Via de Ferran el Catòlic o algunes interseccions de l’anell ciclista al carrer de Colom. També han mantingut en la vorera el carril bici del pont d’Aragó, que l’anterior executiu d’esquerres va projectar en la calçada per deixar les voreres en exclusiva per al vianant.

Un altre exemple de les resistències a què va al·ludir Óscar Puente és la negativa del Govern municipal del PP i de Vox a aplicar restriccions als vehicles més contaminants a través de les zones de baixes emissions (ZBE), ja que finalment s’ha utilitzat com a tal l’àrea de prioritat residencial (APR) del centre històric, una zona reduïda controlada per càmeres a què tan sols poden accedir veïns, comerciants o usuaris de places de garatge, cosa que no té res a veure amb el pas de vehicles més contaminants. L’Ajuntament, a més, ha estat des d’octubre fins a gener almenys sense tramitar les denúncies i ha descartat utilitzar els mesuraments de qualitat de l’aire d’experts de la Universitat Politècnica en l’aplicació de les ZBE, ja que implicaria més restriccions.