Un llibre de Joan Romero i Jorge Olcina analitza els efectes socioeconòmics i territorials del canvi climàtic

Els professors Joan Romero i Jorge Olcina acaben de publicar un llibre en el qual analitzen el canvi climàtic, els seus efectes socioeconòmics i territorials, així com la comunicació social d’aquests processos. El llibre reuneix el diagnòstic i les alternatives presentades per una vintena d’especialistes en el marc d’un seminari organitzat per la Càtedra Prospect Comunitat Valenciana 2030. Un espai de reflexió acadèmica i de pensament estratègic al servei de les administracions públiques, creat per la Universitat de València sota els auspicis de la Presidència de la Generalitat Valenciana.

L’obra porta per títol Canvi climàtic en el Mediterrani Processos, riscos i polítiques i ha sigut publicada per l’editorial Tirant lo Blanch, en la seua col·lecció d’humanitats. Com expliquen els professors Romero i Olcina, el llibre pretén aportar dades científiques per al coneixement del procés i idees per a l’acció pràctica per part de les administracions públiques, el sector privat i la ciutadania. A això dediquen, a més, els mateixos Romero i Olcina, un últim capítol en el qual fan un diagnòstic sobre el dèficit de governança territorial com a obstacle per al disseny de polítiques públiques orientades la mitigació i adaptació al canvi climàtic.

L’aportació del grup de treball liderat per Fidel González Rouco “contextualitza el problema a escala planetària, ja que la variació del Balanç Energètic Planetari és fonamental per a comprendre el procés actual de forçament radioactiu”, expliquen els editors en el pròleg. Javier Martín Vide mostra la realitat del canvi climàtic actual a Espanya, un trassumpte del procés mundial de calfament tèrmic, però amb matisos propis. El grup d’investigació en models climàtics d’AEMET, al front de la qual està Ernesto Rodríguez Camino, elabora una projecció del comportament dels elements climàtics principals que resulta fonamental per a la planificació econòmica i territorial. María José Estrela i Javier Miró parlen de la realitat regional del calfament climàtic en el territori valencià, on s’observen comportaments de gran interés en les temperatures, màxima i mínimes, i en les precipitacions, amb projeccions que poden resultar sorprenents en algunes comarques. El treball de María José López mostra el preocupant procés de calfament de la pròpia mar Mediterrània i les seues implicacions en la dinàmica de la línia de costa.

El segon bloc d’aquesta monografia està dedicat a la comunicació social del problema, que, subratllen els editors, “ha de ser veraç, basada en la ciència i aliena a missatges extrems que poden tindre l’efecte contrari”. En aqueix àmbit s’emmarquen els treballs d’Ángel Rivera i Mónica López (Associació de Comunicadors de Meteorologia) i de Rubén del Campo (AEMET), que mostren la comunicació efectiva sobre el canvi climàtic que realitza l’organisme meteorològic oficial del nostre país; així com de María Josep Picó, que presenta el resultat de projectes d’investigació sobre comunicació del canvi climàtic que es desenvolupen en la universitat pública.

La tercera part del llibre està dedicada als efectes territorials i econòmics del canvi climàtic i les accions d’adaptació en els diferents sectors. Adolfo Calvo i María José Roxo fan un minuciós repàs de les conseqüències del calfament climàtic en els processos d’erosió i degradació del sòl. Luis Balairón s’ocupa de la qüestió energètica, un aspecte fonamental del canvi climàtic, ja que una solució principal d’aquest problema és l’aposta per un model de producció i proveïment d’energia que no estiga basat en la crema de combustibles fòssils. Leandro del Moral i Francesc La-Roca fan un repàs a la situació a Espanya de l’impacte dels canvis atmosfèric en els recursos hídrics, proposant accions per a l’adaptació racional de la planificació hidrològica. Carles Sanchis, Mar Ortega i Marta García dediquen el seu treball a la presentació dels efectes ja notables del canvi climàtic en l’agricultura del litoral mediterrani, amb propostes d’accions a desenvolupar. Fernando Vera i Samuel Biener centren el seu objecte d’anàlisi en la realitat del canvi climàtic en el turisme i les seues possibles accions d’adaptació per a una activitat econòmica essencial en el litoral mediterrani espanyol.

Un últim bloc del llibre està dedicat a destacar alguns exemples de bones pràctiques d’adaptació al canvi climàtic en la planificació territorial i urbana. Sobre aquest tema, Peio Lozano analitza la realitat existent al País Basc, considerat un dels territoris que millor està treballant en polítiques d’adaptació al canvi climàtic des de l’ordenació territorial. Finalment, Bas Amelung mostra l’experiència de la ciutat de Rotterdam, un espai urbà especialment vulnerable davant els efectes del canvi climàtic en el context europeu i que ha dissenyat un pla estratègic d’adaptació, que presenta realitzacions concretes dutes a terme en els últims anys.

El canvi climàtic, assenyalen els coordinadors de l’obra, “ha deixat de ser un tema de ‘creences’ i és un tema de ‘evidències’, un procés atmosfèric global de repercussió socioeconòmica i territorial en les escales regionals i locals. D’aquí ve que l’aposta per les accions de mitigació i adaptació es convertirà en l’eix principal de polítiques a tot el món. Un camí sense volta arrere, un repte inajornable. Una oportunitat per a fer les coses millor, respectant el medi ambient”.