La lliçó magistral d’Anticorrupció al ionqui dels diners sobre els seus àudios que van tombar la trama del cas Taula

Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, escoltava atentament el fiscal anticorrupció des del seu seient en el banc dels acusats en el judici per la peça separada J del cas Taula. La secció cinquena de l’Audiència Provincial de València afronta les últimes sessions del primer judici de la trama de presumpta corrupció en què el ministeri públic sol·licita una pena de huit anys de presó per a Benavent després del seu inopinat canvi d’estratègia jurídica de defensa, basat a desdir-se de tot el que va declarar durant la fase d’instrucció i a tractar de desacreditar la investigació la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

L’objectiu prioritari de la defensa del ionqui dels diners, que exerceix el penalista Juan Carlos Navarro, se centra a torpedinar la cadena de custòdia de les deu hores d’enregistraments que va aportar l’exsogre de Benavent (l’empresari Mariano López, també processat en una altra peça separada del cas Taula) al titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València.

Anticorrupció afronta el final del judici apostant a cavall guanyador. Un dels dos testaferros de Benavent, José Estarlich, ha arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia després del seu demolidor testimoniatge en què va confessar que era un home de palla que va servir per a blanquejar el botí saquejat pel ionqui dels diners en Imelsa, l’empresa pública de la Diputació de València.

Per assegurar encara més una condemna contundent, el fiscal anticorrupció Pablo Ponce ha pronunciat una lliçó magistral durant la fase de conclusions definitives del judici oral per a aclarir qualsevol dubte susceptible d’afeblir l’acusació. Ponce ha citat una vintena de sentències del Tribunal Suprem (TS) sobre l’aval als enregistraments efectuats per un dels interlocutors en la conversa –aquest era el cas de Benavent– i sobre el blanqueig de capitals, entre altres assumptes claus per al judici de la peça separada J del cas Taula.

“Solament hi ha uns àudios”, ha dit el fiscal. A pesar que, tant Rosa Pérez Garijo, llavors diputada provincial d’Esquerra Unida i consellera actual de la Generalitat Valenciana, com l’exsogre de Benavent, van aportar dispositius diferents amb els enregistraments, el codi hash dels àudios (la successió alfanumèrica que identifica un conjunt de dades) demostra que es tracta dels mateixos registres sonors dels tripijocs de la presumpta banda corrupta. Rosa Pérez Garijo va aportar primerament una memòria USB i Mariano López un altre llapis de memòria i un ordinador portàtil que el ionqui dels diners havia deixat en el seu domicili. Tots els dispositius informàtics van ser precintats en seu judicial. “La cosa realment rellevant és l’existència d’uns únics àudios amb independència del suport”, ha reblat el fiscal.

“Al llarg de la instrucció ningú posa en dubte que hi haja altres àudios diferents i en cap moment Marcos Benavent manifesta que no es corresponga amb el que va gravar”, ha recordat Ponce, que també ha assenyalat que les declaracions del ionqui dels diners han sigut “especialment rellevants”. “La Guàrdia Civil li va posant els àudios en concret que considera rellevants perquè done les explicacions pertinents”, ha afegit. Benavent fins i tot va explicar a l’UCO el motiu pel qual va gravar els seus companyons: era “una mena d’assegurança de vida en cas que li passara alguna cosa”.

“Una persona que deixa a casa d’una altra persona qualsevol tipus d’enregistrament ho fa de manera voluntària i ja no té el seu dret a la intimitat”, ha afirmat el fiscal. “Citarem innombrables sentències del Tribunal Suprem”, ha advertit el representant del ministeri públic abans d’enumerar l’abundant jurisprudència de l’alt tribunal, que sosté que “en cap cas els enregistraments per part d’interlocutors d’una conversa amb altres persones suposa una vulneració de cap dret fonamental”.

A més, el fiscal ha recordat que el llapis de memòria que adjunta la denunciant Rosa Pérez Garijo a la seua denúncia inicial del cas Taula, i que figura en el foli 54 del sumari, “inclou innombrable documentació”. “Ningú de les defenses s’ha pres la molèstia de consultar-ho, ací està incòlume”, ha dit a manera de dard.

El representant del ministeri públic també ha recordat que el TS va establir que “el fet que un dels acusats es negue a declarar en l’acte de la vista oral no aniquila les declaracions que ha prestat en seu policial amb lletrat, no esborra les seues declaracions”, en referència a la volantada en l’estratègia jurídica de la defensa de Marcos Benavent.

El fiscal Pablo Ponce ha recordat que les empreses pantalla del ionqui dels diners van abonar campanyes del PP de la província de València (concretament les municipals del 2007 a Montcada i Vilamarxant i les generals de l’any següent). “La manera de recuperar els diners és unflar les factures a Imelsa, una societat pública el disseny de la qual és evidentment defraudar i que mancava de qualsevol mena de control”, ha afirmat. “La festa no la va pagar el PP”, ha postil·lat.

El representant de la Fiscalia Anticorrupció ha recordat que una sentència ferma acredita la caixa B del PP (“pagada pels empresaris”) en una època contemporània a la de les eleccions que va abonar la firma pantalla del ionqui dels diners.

El testaferro “Jaimito”

Sobre l’empresari Rafael García Barat, també acusat en la peça J del cas Taula, el fiscal ha recordat que era “comú” que aportara factures falses (l’al·ludit consultava el mòbil amb les cames plegades en la cadira de rodes que utilitza durant el judici a causa de problemes de mobilitat). A més, també ha dit que hi hagué un “concert” entre García Barat i la funcionària Francisca Tamarit (“és que s’envien factures i pressupostos”, ha exclamat). L’al·ludida negava amb el cap.

El testaferro Jaime Úbeda l’ha deixat com un drap brut: “Com ell mateix reconeix, no és un bovet, ell cobra. L’única idea era mantindre ocult Marcos Benavent per canalitzar els guanys”. Tal com ha confessat l’altre testaferro (i han comprovat els investigadors de l’UCO a partir de la documentació bancària), les factures “són falses”. Benavent coneix Úbeda “des de fa molts anys i l’anomenava Jaimito”, ha recordat el fiscal, que considera que l’acusat “no és cap empresari”. “Úbeda tradicionalment és una persona que ha fet negocis amb ell a través de ser testaferro i fer facturacions simulades. El que fa és el que sap fer: factures falses”, ha conclòs.

L’exdirectiu economicofinancer d’Imelsa, epicentre del saqueig del cas Taula, s’ha emportat una altra estirada d’orelles del fiscal anticorrupció, que ha afirmat: “Podem resumir la seua actuació com tot té un preu”, concretament una “notable facturació a través de retribucions per productivitat”. Així doncs, segons ha recordat el representant del ministeri públic, només al desembre del 2013 va cobrar 20.000 euros en productivitat i la seua quitança va ascendir a 60.000 euros.

Pablo Ponce ha al·ludit a la sentència del TS sobre el cas Emarsa, un altre saqueig espectacular dels fons públics, en què va ser condemnat el director financer “pel control efectiu que té dels fons públics”. Enrique Arnal, l’homòleg de Montbalch en l’empresa pública Emarsa, va al·legar davant el TS un argument cridaner per intentar eludir la condemna a huit anys i sis mesos de presó: el seu consum “de manera continuada” d’amfetamines. L’alt tribunal va concloure que la “drogoaddicció” del directiu nomenat pel PP no l’eximia de la responsabilitat penal. A tall de conclusió sobre el directiu d’Imelsa, el fiscal ha recordat que “l’invent de l’empresa pública cal agrair-lo al senyor Gil [y Gil]”, un comentari que ha provocat hilaritat al ionqui dels diners.

El lletrat del PP: “No hi ha més que indicis”

El fiscal també s’ha referit a una sentència del TS que condemna el PP com a responsable civil subsidiari per pagaments abonats per un ajuntament. El partit, representat en el judici pel lletrat Jorge Carbó, es va beneficiar dels tripijocs del ionqui dels diners per a finançar determinades campanyes electorals, entre les quals la del número dos llavors d’Alfonso Rus en la Diputació de València i alcalde de Montcada, Juan José Medina, també acusat.

L’exgerent del PP a la província de València, José Antonio Moscardó, va declarar com a testimoni en el judici i es va desentendre de les presumptes irregularitats en el finançament de les campanyes, de les quals Medina era coordinador provincial. “El que no pot ser és que tinguem lleis que obliguen a portar la comptabilitat al Tribunal de Comptes i vinga un gerent i diga que s’apanyen. Les lleis són iguals per a tothom”, ha dit Ponce. “Qui es beneficiava del pagament era el PP”, ha postil·lat.

El lletrat del partit, l’únic de les defenses que ha exposat les seues conclusions en aquesta sessió del judici, ha argumentat que “no hi ha més que indicis, no proves” –“tot està en condicional en l’informe de la Guàrdia Civil”– i ha demanat que la formació no siga considerada responsable civil subsidiària. L’advocat Jorge Carbó ha defensat la “versió alternativa, raonable i exculpatòria” segons la qual els edils van pagar de la seua butxaca la campanya. “Els polítics no són responsables, el senyor Medina és un càrrec polític i sembla que el coordinador de campanya siga el totpoderós factòtum, tot i que al final el que decideix el coordinador és quin candidat va a cada municipi als diferents actes”, ha conclòs el lletrat del PP.

Després de les conclusions de la resta de les defenses en les sessions següents, el primer judici del cas Taula quedarà vist per a sentència.