La majoria parlamentària del PP i Vox banalitza la corrupció: d’“ocupar” Antifrau a trencar amb la càtedra antiblanqueig

No corren bons temps a la Comunitat Valenciana per a les institucions creades per a la vigilància, la formació i la persecució de la corrupció. Després de l’arribada de l’esquerra a la Generalitat el 2015 en part ajudada pels nombrosos casos de corrupció que havien esclatat en les files del PP, que van arribar a ocupar la meitat de jutjats d’instrucció de València, els partits del Botànic van intentar articular una arquitectura institucional per a previndre en el futur que aquella situació no tornara a repetir-se. L’Agència Valenciana Antifrau va ser el símbol, però també es van impulsar col·laboracions amb les universitats com la Càtedra Deblanc o es va crear una oficina per a la recuperació dels diners presumptament saquejats.

Un any i tres mesos després, aquesta estratègia de situar la lluita contra la corrupció en el focus de les polítiques públiques ha desaparegut. Al començament de la legislatura, el president Carlos Mazón mateix va anunciar una auditoria forense als anys de gestió del Botànic, assegurant que el bipartit del PSPV-PSOE i Compromís havien pagat més de 700 milions d’euros en contractes a dit. Però davant la possible gravetat d’aquest assumpte, Mazón no va demanar a l’Agència Antifrau que elaborara aquests treballs, sinó que els va encarregar a l’Advocacia de la Generalitat, a qui va ordenar que fera un estudi de les “males pràctiques” de la legislatura anterior. L’anunci el va fer el novembre del 2023 i, de moment, d’aquesta macroinvestigació no hi ha hagut notícies.

Va ser molt simptomàtic que el president de la Generalitat no encarregara aquests treballs a l’agència especialitzada en això i, sobretot, a la que té el personal públic qualificat i independent. Una manera de menystindre la institució dependent de les Corts Valencianes. Però no va acabar ací la cosa. El PP i Vox van canviar la llei autonòmica per a poder elegir el director de l’Agència Antifrau per majoria simple, saltant-se així la majoria qualificada necessària que van fixar el Botànic i Ciutadans el 2016. Aquest canvi legislatiu va permetre a Eduardo Beut, una persona pròxima a l’expresident Eduardo Zaplana i inspector d’Hisenda, arribar a la direcció de l’entitat.

Beut va prendre possessió al final del juliol passat i al començament del setembre ja va començar a canviar la direcció de l’agència i a qüestionar la col·laboració de l’Agència amb la Fiscalia Anticorrupció, una competència que està fixada en els seus estatuts. Va destituir dos puntals de l’entitat, Teresa Clemente, directora adjunta i funcionària clau en la denúncia del cas Blasco, i Gustavo Segura, director d’investigació i exinterventor a Mislata. I n’hi ha prou amb un exemple. Un alt càrrec de Presidència de la Generalitat va assegurar en una jornada al Consell Jurídic Consultiu que l’Agència Antifrau no havia de dedicar-se a ser una policia de l'administració.

L’Agència Antifrau haurà ara de començar a caminar amb el nou director i el temps dirà si després de la porga del personal fitxat per l’anterior director, Joan Llinares, l’entitat acaba buida de contingut. Les Corts tindran molt a dir-hi.

Una altra de les iniciatives de lluita contra la corrupció va ser la signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Universitat de València per a crear la Càtedra Deblanc. El Botànic va destinar 140.000 euros a l’any, que, amb l’arribada de Vox i ara amb el PP, es van eliminar dels pressupostos de la Conselleria de Justícia. La Càtedra ha permés des del 2018 la col·laboració per a dur a terme activitats formatives, culturals, d’investigació i d’extensió universitària orientada al coneixement i la difusió permanent dels procediments i les tècniques més efectives i actuals per a la lluita, la formació i la detecció de tota mena de delictes econòmics i financers de blanqueig de capitals o de corrupció.

El 2018, la Càtedra va impartir quatre cursos a la Ciutat de la Justícia de València, tots consensuats amb el jutge degà, Pedro Viguer, i el fiscal coordinador de delictes econòmics, Ricardo Olivares. A més, la Universitat de València també va convocar els Premis de la Càtedra Deblanc, al millor treball de final de grau o final de màster sobre un tema relacionat amb delictes financers i blanqueig de capitals i va organitzar les Jornades sobre Delictes Econòmics i Blanqueig de Capitals.

Davant l’eliminació de la subvenció, la diputada del PSPV-PSOE Alicia Andújar ha presentat una proposició no de llei perquè la Conselleria de Justícia i Interior renove el conveni amb la Càtedra Deblanc i que tinga una dotació anual de 150.000 euros.

L’agost del 2023, tot just arribar a la presidència, Mazón mateix va eliminar l’Oficina de Recuperació d’Actius, un equip dependent de Presidència de la Generalitat que havia aconseguit reingressar més de huit milions d’euros dels diners públics desviats per casos de corrupció a la Comunitat valenciana. Mazón va dir que volia “despolititzar” aquesta oficina i va passar les seues competències a l’Advocacia de la Generalitat.

La societat valenciana i les seues institucions van saber respondre al repte de la corrupció política i empresarial i van crear una arquitectura modèlica i que ha sigut copiada en altres comunitats autònomes i premiada per la Comissió Europea.