Ciutat fluvial: València torna a seguir l'exemple de Los Angeles amb el nou llit del Túria

Una generació va créixer veient en la pel·lícula Grease a John Travolta (Danny Zuco) fent carreres a vida o mort sobre el formigó del riu Los Angeles. Els seus fills, es van criar animant a Edward Furlong (John Connor) mentre escapava, en aqueix mateix desviament fluvial, d'un un terminator T-800 CSM-101, que protagonitzava Arnold Schwarzenegger. Aquest llit artificial tan cinematogràfic va ser una més de les obres faraòniques realitzades als EUA, però va permetre a la ciutat de Los Ángeles desviar el curs d'un perillós riu per a poder créixer urbanísticament i disparar la seua població. 

Iván Portugués, l'autor de la tesi 'La metamorfosi del riu Túria a València (1897-2016): de llit torrencial urbà a corredor verd metropolità', considera que en aqueixa gegantesca infraestructura fluvial es va basar el Pla Sud, l'obra de desviament del riu Túria de la ciutat després de la riuada de 1957. “Estem parlant d'una obra sense parangó, inconcebible hui dia per qüestions econòmiques -a més de l'actuació en si, l'horta era molt productiva i tenia un valor molt alt-, mediambientals -les diferents normatives tant nacionals com europees, que van hui dia en sentit contrari, impedirien una transformació tan dràstica- i d'impacte territorial -paisatgístic i ecològic-”, explica l'autor de la tesi, que no veu una actuació d'aquestes característiques comparable a Europa: “És una actuació molt nord-americana, similar al que es va fer a Los Angeles”.

La megaurb de Los Angeles està en aquest moment en ple procés de revitalització del nou llit del seu riu artificial perquè deixe de ser un immens canal de formigó per a convertir-ho en una zona verda i d'esplai i que permeta al riu continuar viu i donar vida a la ciutat. Mentrestant, a València, l'alcalde Joan Ribó impulsa des de 2019 un projecte per a convertir l'aqueix nou llit que separa els dos sentits de la V-30 en un parc natural per caminar que canalitze fins a la mar el parc natural del Túria.

Sobre les ciutats i la seua relació amb els rius versa el primer número de la revista Agoa, que edita Global Omnium i que dirigeix el periodista José Sierra. L'obra obri de bat a bat el debat iniciat per l'ajuntament i amb fins a 10 articles d'experts explica la importància de retornar a la ciutadania el nou llit del Túria. Un article de l'arquitecta paisatgista Mia Lehrer, autora del Pla Mestre de Revitalització del Riu de Los Ángeles, explica aqueix projecte i dona idees de cap a on pot caminar el valencià. Igual que es va copiar per a malament en els anys 60, cinquanta anys després podria ser per a bé.

Més idees donen altres experts que també escriuen en la revista. Com l'enginyer Francisco J. Vallés qui en el seu article “Risc i oportunitat en el Nou Llit del Túria” planteja “posar de nou la mirada en el gran canal trapezoidal de formigó i escullera i culminar la brillant actuació de llavors amb la mirada d'ara”. Francisco J. Vallés avisa que és un repte aquest canvi i que s'ha de compatibilitzar els usos socials i mediambientals amb la seua capacitat operativa per a evacuar avingudes del Túria. Es podria aprofitar també aquesta nova obra per a garantir un cabal ecològic permanent que arribara fins a la mar. Proposa per a això usar aigües depurades de les grans plantes que envolten el llit.

Ivan Portugués també participa en la revista. En la seua aportació defensa també el Pla Sud com una “connexió territorial”. “Actuacions mínimes millorarien la connectivitat transversal i longitudinal entre els municipis del marge sud i d'aquests amb la capital. Es restablirien així vincles funcionals establits pel Pla Sud. Simultàniament, el nou llit ha de ser entés com un eix social. En aqueix sentit, la instal·lació d'usos dotacionals compatibles amb el seu funcionament hidràulic recuperaria la històrica interacció dels valencians amb l'espai fluvial. A tal fi, resulta indispensable garantir l'accessibilitat -per als vianants i ciclista- cap a aquest. L'articulació de sendes i vies en connexió amb el parc fluvial del Túria, a l'oest, i cap al parc natural de l'Albufera, al sud-oest, ha sigut un bon exemple de pràctiques en aqueixa direcció”, argumenta.

La reflexió és ací i ja hi ha molts experts treballant en el tema. València torna a seguir l'exemple de Los Angeles amb el nou llit del Túria, però aquesta vegada sembla que per a bé.