Dotze anys després de la inauguració del nou hospital La Fe, al barri de Malilla de València, les obres del recinte encara cuegen. El Govern autonòmic de Francisco Camps presumia que el contracte d’obres, per 216 milions d’euros i adjudicat a una unió temporal d’empreses (UTE) formada per les constructores Dragados, ACS, Lubasa i Edificaciones Ferrando, no tindria sobrecostos, a diferència de molts dels projectes impulsats per l’executiu autonòmic del PP. No obstant això, l’UTE arrossega un contenciós amb la Generalitat Valenciana per a l’abonament de quasi mig milió d’euros en concepte d’interessos de demora per l’abonament tardà de la major part de les certificacions d’obres i de la revisió de preus.
Les constructores van recórrer el 2020, en la segona legislatura del Govern del Pacte del Botànic, contra la desestimació per part de la Conselleria de Sanitat de la sol·licitud de l’UTE del pagament de la quantitat de 435.280 euros en concepte d’interessos de demora. Així doncs, la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha estimat parcialment el recurs de les constructores i ha establit, en una sentència del 20 de juliol passat, que la Generalitat “deu a la unió temporal d’empreses Nou Hospital La Fe pel retard en el pagament de les certificacions d’obres”.
En el rerefons del contenciós sobrevola la normativa contractual a aplicar, que “va anar variant durant el temps de vigència del pacte”. El recurs de l’UTE considerava, tal com establia el plec de clàusules administratives del contracte signat el 2002, que l’Administració autonòmica havia d’abonar el preu de les certificacions en el termini d’un mes després del naixement de l’obligació.
Per contra, la Conselleria de Sanitat argumentava que, segons la Llei de contractes de les administracions públiques, el naixement efectiu de l’obligació per al pagament de les certificacions d’obra coincidirà amb la data de la seua expedició de les certificacions, que al seu torn ha de ser en els 10 dies següents del període al fet que corresponga per cada mes.
La sentència de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV estableix que el moment d’inici del deute d’interessos correspon al règim legal aplicable quan es va signar el contracte. “Aquest règim no queda afectat per les variacions normatives que, pel que fa al marge de temps de què disposen les administracions públiques per a fer els pagaments deguts als seus proveïdors, han anat fixant les lleis successives”, diu la sentència, que no és ferma.
Així doncs, el TSJ-CV recorda que es tracta d’un “contracte ordinari d’obres” i insisteix que “qualsevol que siga la data d’emissió de la factura, allò essencial ve constituït per la data de subscripció del vincle contractual vigent entre un ens públic i un contractista de l’Administració”.
La sentència concedeix a l’UTE el termini d’un mes per a efectuar els càlculs tenint en compte el dia d’inici previst en el plec de clàusules administratives i el dia final (l’anterior al de recepció de la transferència en el compte corrent dels demandants), a més del tipus d’interés previst en la llei de tutela de la morositat en les operacions comercials. “L’import de què es tracte ha d’incrementar-se amb l’interés legal dels diners”, postil·la la sentència.