“No podem estar per davall del 40% o el 50% de l’ensenyament en valencià”

Natxo Badenes, president d'Escola Valenciana.

Aquest cap de setmana acaben en la localitat de Callosa d’en Sarrià (la Marina Baixa) les XXXII Trobades que organitza Escola Valenciana, una cita que, sota el lema ‘L’escola que ens fa lliures’, tornava a la normalitat el 2022 després dels dos anys d’aturada provocats per la pandèmia de la Covid-19. Al voltant de 140.000 persones, entre alumnat, professorat i mares i pares, han participat enguany en una festa reivindicativa que cada primavera recorre les diferents comarques valencianes per reclamar una escola pública de qualitat i en valencià.

El president d’Escola Valenciana és Natxo Badenes, que reconeix que enguany s’enfrontaven a un repte complicat després de dos anys: “No era fàcil tornar a arrancar tota la maquinària i, no obstant això, ha destacat la normalitat”. Així doncs, ressalta la “fantàstica” resposta de la comunitat educativa: “Reconec que teníem una certa por, però estem molt satisfets i sorpresos”. Sense haver aconseguit les xifres prèvies a la pandèmia –entre 180.000 i 200.000 participants–-, la mobilització ha sigut “molt pròxima al que era habitual”.

Precisament, sobre els dos últims anys, Badenes apunta que han sigut durs per a Escola Valenciana, el manteniment econòmic de la qual està molt lligat a la celebració de les Trobades, que a més són el seu senyal d’identitat: “Compten amb una gran participació i són prioritàries per a la sostenibilitat de l’entitat. El 2020 ens va enxampar amb tot preparat i sense poder celebrar-les, i el 2021 ens vam haver d’adaptar amb les Retrobades; vam fer el que vam poder i ens vam adaptar a la nova situació, com tota la societat”.

Radiografia de l’educació valenciana

“Nosaltres reivindiquem més implantació de la llei de plurilingüisme, sobretot en Secundària”, sosté el president d’Escola Valenciana, que lamenta: “No podem estar per davall del 40% o el 50% de l’ensenyament en valencià, que és el mínim que aconsellen els experts per a aconseguir una plena capacitació social”. En la seua opinió, no hi ha la continuïtat que seria desitjable en el pas de Primària a Secundària: “Falta una implementació real de la llei”.

Pel que fa a la nova normativa, Badenes valora que s’haja millorat la presència del valencià en algunes comarques, “en què abans no hi havia presència del valencià i ara està al 25%”. Com a contrapartida, en altres llocs s’han produït “petites reculades”: “Hem de continuar treballant per augmentar la implementació de la llei, i nosaltres ajudarem i assessoraren en tot el que puguem perquè puguen donar-se més hores”.

“Anem per bon camí, però encara queda molt per fer”, explica el dirigent de l’entitat, i insisteix en la necessitat que la inspecció educativa vetle perquè els centres “facen el que diuen que faran; que comproven que compleix la llei de plurilingüisme”.

Badenes aplaudeix que haja “passat a la història” l’antic conflicte entre valencià i català, encara que lamenta que existisca qui haja traslladat aquesta disputa: “Els que encapçalaven el conflicte amb el català ara estan en la guerra entre el valencià i el castellà”. En aquest sentit, manté: “Conec molts casos de xiquets que no saben parlar valencià, però cap que no sàpia parlar en castellà”.

Més ús social del valencià

A parer seu, el Govern del Pacte del Botànic té una assignatura pendent, la socialització de la llengua: “Cal que el valencià tinga més ús, una dinamització social de la llengua, i per a això cal la radiotelevisió pública valenciana i també la reciprocitat amb els mitjans públics de Catalunya i les Illes Balears”.

També considera imprescindible el requisit lingüístic en la funció pública: “Som l’únic territori en tot l’Estat amb dues llengües cooficials que no el té”. “Estem treballant perquè puga eixir amb el màxim consens possible, perquè és una reivindicació lògica, que qualsevol persona puga dirigir-se a l’Administració en la seua llengua i que siga atesa. Això és una cosa que, si es complira la llei vigent, passaria”, matisa. Així doncs, recorda que continuen produint-se denúncies per vulneració dels drets lingüístics, “en rebem una diària, sobretot en àmbits com a sanitat, justícia o relacionades amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat”.

Renovació en Escola Valenciana

Badenes va ser elegit el 2018 i el mes vinent de juny acaba el seu mandat. El pròxim 11 de juny es produirà el relleu al capdavant de l’entitat i la secretària actual, Alexandra Uxó, es convertirà en la nova presidenta d’Escola Valenciana a encapçalar l’única candidatura que es presenta a les eleccions: “Estic molt content, perquè hi haurà una nova direcció rejovenida. La generació que vam començar a fer classe a l’escola en valencià donarem el relleu als que van ser els nostres alumnes”. “Estem davant un relleu generacional, nosaltres fem un pas a una banda i entra gent nova amb noves idees i nous projectes”, conclou l’encara president d’Escola.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats