Carlos Mazón, el nou PP de sempre

Carlos Mazón (Alacant, 1974) ha sigut beneït per la direcció de Pablo Casado per a ser el pròxim dirigent del PP de la Comunitat Valenciana. Amb el soroll de les obres de la seu en què 24 hores abans Isabel Bonig anunciava la seua marxa i entre alguns acudits per a alliberar tensions, l’alacantí exposava el seu programa com si optara directament a la presidència de la Generalitat Valenciana: “Estic convençut de tindre la força necessària per a liderar un projecte per a tothom i aquest és un projecte per a guanyar”. “Mazón president”, és el seu lema de campanya.

Després de defenestrar la presidenta que ha dirigit el partit els últims sis anys, el congrés del PP se celebrarà el pròxim 3 de juliol i es preveu una elecció ‘a la búlgara’: un projecte, un candidat. Encara que des de l’òrbita de Francisco Camps s’ha intentat llançar l’alcalde d’Aiora, José Vicente Anaya, com a candidat, Mazón confia d’arribar-hi a un acord previ.

Mazón va arrancar la seua trajectòria política en la Facultat de Dret de la Universitat d’Alacant, un brollador de polítics populars, amb un sindicat estudiantil pròxim a Noves Generacions del PP. De la facultat va saltar a la Direcció General de Joventut en el Govern Valencià (1999-2003) en l’equip de govern d’Eduardo Zaplana, on va començar una discreta marxa en l’Administració pública. Va ser director general de Comerç i Consum (2003-2004) i de Consum i Seguretat Industrial entre els anys 2004 i 2007, ja en el Consell de Francisco Camps. En les municipals del 2007, any que els tribunals van marcar en roig en els casos de finançament irregular del PP, Mazón va ser beneït de nou per Zaplana per a ser regidor a Catral, un municipi del Baix Segura de 8.000 habitants, que li va valdre el salt a la vicepresidència quarta de la Diputació d’Alacant. Amb Camps en el Consell, designat per Mariano Rajoy, els zaplanistes s’atrinxeraven a Alacant per rearmar-se. Mazón va formar part de l’equip de govern de José Joaquín Ripoll, el lloctinent de Zaplana, que el va situar en la direcció provincial del partit.

Va eixir de la política institucional el 2009 i va passar a la que es du a terme en els despatxos, amb els empresaris. Durant quasi una dècada va ser director gerent de la Cambra de Comerç d’Alacant, fins que el 2019 un victoriós Pablo Casado el va tornar a la primera línia com a successor de César Sánchez al capdavant de la Diputació. La maniobra per a enaltir-ho a la presidència del PP valencià va començar fa mesos entre Madrid, Alacant i Múrcia i es va fer evident divendres, amb la seua presentació en societat com a candidat. Els populars volen iniciar la recuperació de la Comunitat Valenciana des del sud, com va fer en els noranta el seu pare polític. Els paral·lelismes en la seua trajectòria són similars: anar escalant, a poc a poc i en un pla discret, fins a tocar les portes del Palau de la Generalitat.

Els seus treballs d’oposició al Consell van començar l’any passat des de la corporació que presideix. Els socialistes l’acusen de posar traves a l’arribada dels fons de reconstrucció municipals, incomplint els acords que van subscriure les diputacions, i l’acusen també d’ordir mocions de censura amb trànsfugues per expulsar alcaldes de PSPV i Compromís a les comarques del sud. Estil Zaplana, indiquen enfadats.

L’aspirant a liderar el partit recupera els pilars discursius del PP i figures que encarnen un model urbanístic més propi de les novel·les de Rafael Chirbes que de les polítiques del Green New Deal que planteja la Unió Europea. Al costat de Mazón se situa Eduardo Dolón, alcalde de Torrevella i vicepresident de la Diputació, que es consolida com la seua mà dreta a Alacant. Dolón planeja la construcció a Torrevella de díhuit torres de fins a 29 altures que es destinaran principalment a ús hoteler i apartaments turístics, un dels “senyals d’identitat” que Mazón vol recuperar. El 2015, Dolón va ser acusat de prevaricació, en grau d’omissió, per les corrupteles de la seua Policia municipal en les inspeccions i llicències als locals d’oci nocturn de la localitat turística.

El dirigent alacantí situa María José Catalá com el seu referent per al partit a València, reforçant així els discursos anticatalanistes de què la formació ha fet gala des de la seua existència. El nou PP continua pensant que el projecte de PSPV, Compromís i Unides Podem és una “còpia” de Catalunya, que no defensa els interessos valencians ni els senyals d’identitat pel seu model educatiu. Catalá va ser consellera d’Educació i portaveu de l’executiu amb Alberto Fabra i fa poc, la portaveu a l’Ajuntament ha reclamat que es nomene Rita Barberá alcaldessa honorària.

El president de la Diputació d’Alacant haurà d’enfrontar-se a una investigació judicial pels transvasaments de subvencions del grup popular als comptes del partit arran d’una denúncia de Compromís. La Fiscalia va obrir una investigació el novembre passat pel buidatge del compte del grup ‘popular’ en la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) coincidint amb l’eixida de José Joaquín Ripoll de la presidència de la Diputació d’Alacant, assetjat pel cas Brugal. El compte, segons els extractes bancaris publicats per elDiario.es, tenia un saldo de 65.011 euros, que va passar a ser de 31,99 euros després del cobrament de dos xecs en altres entitats bancàries. Compromís ha presentat un recurs a la decisió de Mazón d’externalitzar l’auditoria que investiga aquests comptes.

El nou home fort del PP a la Comunitat Valenciana té els antecedents i les actituds del PP de sempre.