Ciutadans després de l’eixida de Toni Cantó: retorn al centre?

El 15 de març Toni Cantó anunciava la seua eixida dels òrgans de direcció de Ciutadans. L’endemà, l’encara portaveu autonòmic, va convocar una trobada amb els altres 17 diputats autonòmics per acomiadar-se’n. Les mirades prompte van recaure en Ruth Merino, la portaveu adjunta i fins llavors mà dreta de Cantó en el parlament valencià, una economista i tècnica d’Hisenda a qui se li va despertar l’interés per la política el 2015. Merino va ser nomenada portaveu provisional la setmana següent per poder fer la pregunta de control al president en la sessió parlamentària, un gest que avançava que el seu nom generava una certa unitat en un grup partit.

Deu dies després de l’eixida de Cantó, ja en les llistes del PP de Madrid, la direcció nacional de Ciutadans va acordar amb el grup parlamentari valencià el nomenament de Merino com a portaveu en les Corts Valencianes, acompanyada de Mamen Peris, Merche Ventura i José Antonio Martínez. El partit encara ha de decidir qui ocupa el lideratge orgànic, la figura de coordinador autonòmic que també ocupava Cantó; una decisió per la qual el partit no sembla tindre massa pressa.

En la primera sessió en què Merino va exercir de portaveu en funcions, la parlamentària va recuperar el tarannà moderat de què Ciutadans feia gala en la seua fundació, un to que ha mantingut en les entrevistes successives que ha fet aquesta setmana i en les seues paraules després de ser elegida. “Ciutadans és més necessari que mai en aquests moments, des del centre liberal continuarem treballant per tots els valencians”, va afirmar Merino, que va indicar que la formació “continuarà lluitant, amb les mateixes ganes que el primer dia, per millorar la qualitat de vida dels valencians i contra la imposició del nacionalisme i el populisme a la Comunitat Valenciana”.

Merino té el repte d’apaivagar un grup parlamentari dividit –fractura que la portaveu va negar en una entrevista a Las Provincias– i evitar que continuen les fugides que van arrancar amb la moció de censura a Múrcia. En el grup convivien els afins a Cantó i els afins a Emilio Argüeso, senador i exsecretari d’Organització deixeble de Fran Hervías, expulsat per participar en la contramoció del parlament murcià. Ara, amb els dos líders enfrontats fora del partit i pròxims al PP –l’un en les llistes, l’altre acusat de facilitar-los la faena– la formació entra en terreny sense explorar. En una entrevista en À Punt, la parlamentària va expressar que els diputats “estem tots en el mateix vaixell i espere que continue així”, alhora que es va mostrar favorable a donar la mà a la majoria progressista quan calga.

Els 18 parlamentaris de Ciutadans són un nombre clau en les operacions dels partits del Pacte del Botànic. El PSPV, Compromís i Unides Podem sumen majoria absoluta, però algunes normes requereixen dos terços o tres cinquens de la cambra per a ser aprovades, en què Ciutadans –o en defecte d’això, el PP– són imprescindibles. La formació taronja és soci preferent del Botànic, ja que va donar suport a la llei per a la creació d’À Punt, la reforma de la llei del Síndic de Greuges i es va sumar al pla de treball de la comissió de reconstrucció, així com l’elecció de consellers en algunes institucions.

El suport de Ciutadans és imprescindible per a reformar la llei de la radiotelevisió pública valenciana, la creació del Consell Audiovisual i també per a la nova llei electoral, un projecte que porten els quatre en el seu programa i que s’ha embossat diverses vegades en les Corts Valencianes. Els grups del Botànic confien que la desfeta electoral dels taronges els faça canviar de parer respecte a la conveniència de rebaixar el llistó electoral del 5% al 3%. A més, els seus vots són necessaris per a l’elecció del president del Consell Rector d’À Punt i les renovacions en organismes estatutaris.