Com afrontar el veto parental: manual d’instruccions del Consell

El partit d’extrema dreta Vox ha presentat una proposició no de llei que pretén instar el Consell a aplicar a la Comunitat Valenciana el controvertit veto parental –instaurat per la dreta a Múrcia, a pesar que no hi ha constància de denúncies dels pares per continguts educatius, tal com reconeix el president de la regió, el popular Fernando López Miras–. La iniciativa sembla encaminada al fet que PP i Ciutadans (el diputat Jesús Salmerón anunciava que el seu partit s’oposava a aquesta mesura, mentre que el seu líder autonòmic, Toni Cantó, ha assegurat dimarts que l’estudiaran) es posicionen sobre aquest tema.

El Govern valencià, format per PSPV, Compromís i Unides Podem, no té cap intenció de posar en marxa aquest veto parental. És més, la Conselleria d’Educació ha establit un mecanisme per a “protegir la funció pedagògica de tot el professorat valencià i per a evitar que l’odi que està intentant generar-se des d’alguns partits polítics amb els intents d’imposició del ‘pin parental’ entre als centres educatius”.

D’aquesta manera, si hi ha cap intent de “restringir les activitats didàctiques a l’alumnat”, els equips directius informaran sobre els possibles casos o peticions en concret a cadascuna de les direccions territorials de la conselleria que dirigeix Vicent Marzà. Aqueixes direccions territorials seran les encarregades de respondre directament a les possibles peticions amb un formulari.

Aquest escrit recorda que la petició de ‘pin parental’, veto o consentiment a la formació en unes matèries determinades “si aquestes entren en contradicció amb les creences o idees de mares o pares” suposa una vulneració del dret fonamental dels xiquets a ser educats. I insisteix que la implantació de mesures d’aquest tipus suposaria “reconéixer el dret a una objecció de consciència encoberta”, que “no és aplicable” en l’àmbit de l’educació: “L’ordenament jurídic no permet sotmetre a cap autorització prèvia dels pares o mares els continguts curriculars o de la programació general”.

Les instruccions de la conselleria apunten a resolucions del Tribunal Suprem en què s’explicita que la Constitució no recull el dret dels pares al fet que, “per motius de consciència, els seus fills siguen eximits de cursar determinades matèries”, i a una sentència del TSJ valencià en què s’exposa que la carta magna “només reconeix el dret a triar l’educació religiosa i moral dels fills, no sobre matèries alienes a la religió i la moral”.

El document, a què ha tingut accés eldiario.es, explica que els centres educatius són “transmissors de coneixements contrastats” i desenvolupen continguts “des d’un punt de vista racional, científic i no doctrinal”. En aquest sentit, es refereix a una altra sentència del TSJ valencià que apunta que l’Administració té l’“obligació” que els mitjans educatius “no reforcen estereotips vexatoris ni permeten formes que contribuïsquen a l’exclusió, discriminació o negació de la dignitat humana de grups tradicionalment marginats, com les persones que no tinguen una orientació heterosexual”. Per això, afirma el departament que dirigeix el conseller Vicent Marzà, l’enfocament de gènere “no és perniciós ni té efectes negatius”.

Sobre igualtat, el departament d’Educació recorda la legislació que estableix que els currículums bàsics d’educació Primària, Secundària i Batxillerat fixen com un dels objectius “bàsics” i “element transversal” per a totes les etapes educatives “la conscienciació en favor de la igualtat efectiva entre homes i dones i la lluita contra la violència de gènere”, una línia que també recull el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, signat en el seu moment per totes les formacions representades en les Corts Valencianes .

El contingut de les diferents matèries i activitats que integren el currículum i la programació general “no suposa cap adoctrinament lesiu als drets fonamentals”, sinó que es tracta de qüestions “que no tenen cap posició diferent de la que ja té l’ordenament jurídic i que descansen en els valors fonamentals derivats de la Constitució”. I conclou l’escrit apuntant que el dret de les famílies a decidir sobre l’educació religiosa i moral dels seus fills “no pot, en cap cas, desvirtuar el deure de l’Estat de garantir una educació en el respecte als principis democràtics de convivència”.