La corrupció ja no és un problema per als valencians

La corrupció política en la societat valenciana ha inspirat novel·les, ha omplit assajos, periòdics, sales dels tribunals i, durant la dècada passada, va ser un dels principals problemes per als ciutadans segons els estudis demoscòpics. El canvi de cicle polític i especialment la pandèmia han alterat les prioritats en les preocupacions, que deixen la corrupció en un nivell residual.

En els anys posteriors a la crisi econòmica del 2008, la corrupció era un dels tres principals problemes per al 45% dels valencians. El 2015, va arribar a ser-ho per al 58% dels ciutadans enquestats. Aquell any es van celebrar les eleccions municipals i autonòmiques, punt d’inflexió per al canvi de cicle polític que va portar els pactes d’esquerres als governs després de 20 anys del PP al capdavant. Des de llavors, la preocupació per la corrupció ha descendit notablement. L’anàlisi sociològica següent feta al mateix nivell a la Comunitat Valenciana, ja el 2017, feia descendir aquesta preocupació al 25% dels enquestats.

Segons l’últim baròmetre de la Generalitat Valenciana, la corrupció política hui és un dels principals problemes per al 8,8% dels ciutadans de la Comunitat Valenciana, que veuen més conflictiva la “política en general”, amb un 14,7% dels enquestats que assenyalen aquesta opció en les respostes espontànies. La macroenquesta, amb una mostra de 4.000 persones, es va fer al juliol de 2021, en plena campanya de vacunació, un aspecte clau per als analistes que condiciona les prioritats ciutadanes. La política en general és el cinqué problema per als valencians, mentre que la corrupció és el nové, amb una distància de 41 punts respecte del primer en l’enquesta, encarregada per la directora general d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat, Ana Berenguer.

Polarització i crida al pacte

L’experta en polítiques públiques, que va treballar durant 12 anys en l’equip de desenvolupament econòmic de l’Ajuntament de Nova York, afirma després d’analitzar l’estudi sociològic que “la societat valenciana no escapa de la preocupació per la polarització política i pel context sociopolític, però no s’hi mostra conforme. La ciutadania diu que no li sembla bé, exigeix que hi haja acords”. En la pregunta sobre polarització política a Espanya i la Comunitat Valenciana, un 80% creuen que el context és de molta o bastant polarització en el conjunt de l’Estat i un 60% en l’autonomia.

Les anàlisis sociològiques fan sospitar que la polarització política és una percepció unflada. Els ciutadans enquestats creuen que els partits han de pactar pel bé comú, renunciant a posicions extremes, i que l’Estat ha de garantir el seu benestar. El 61,4% dels ciutadans es mostren d’acord amb l’afirmació “els polítics haurien d’esforçar-se per aconseguir acords, encara que això implique renunciar a algunes de les seues idees i promeses electorals”. En l’anàlisi de les respostes, afirma Berenguer, no hi ha diferències dràstiques per sexe, edat o procedència en les respostes: la crida al diàleg “és una crida dominant en totes les àrees”. En l’anàlisi per ideologia, insisteix, hi ha crida unànime al diàleg, encara que lleugerament superior en posicions de centreesquerra i esquerra i amb més èmfasi a la província d’Alacant.

La directora general valora que la polarització no es trasllade a la identitat nacional ni a la fórmula de l’estat autonòmic. L’estat del benestar i el model de descentralització en la gestió obtenen suport majoritari per als valencians. “Hi ha un reforç de l’estat autonòmic a conseqüència de la pandèmia”, indica Berenguer, i assenyala les preguntes sobre preocupacions i confiança, amb un recalcament especial en l’efecte de les vacunes. Des que el CIS pregunta per aquesta qüestió, ha augmentat la preferència de la gestió autonòmica davant de l’estatal. Així mateix, ha augmentat el grau de coneixement dels presidents autonòmics. El baròmetre de la Generalitat Valenciana no pregunta per Ximo Puig, ni expressament pel Govern autonòmic, però anàlisi d’altres mitjans, com el de Levante-EMV, apunten un grau de coneixement del 8% més que dotze mesos arrere.

“La Covid deixa una preocupació enorme per l’economia i el futur”, apunta la directora general, que subratlla que “contrasta que la confiança en la sanitat apareix reforçada”. Agrupant les respostes, les qüestions econòmiques preocupen el 75% dels enquestats, davant del 44% de les qüestions sanitàries. La ciutadania valenciana confia en l’estat del benestar i reclama que se’n reforcen els pilars pressupostàriament, i deixen de preocupar-se per la corrupció.