La Generalitat Valenciana només ha resolt 114 expedients de fotovoltaiques, 40 dels quals favorables, de 395 sol·licituds des del 2019

La Generalitat Valenciana només ha tramitat un centenar d’expedients de plantes fotovoltaiques des del 2019. Malgrat haver declarat l’emergència climàtica el setembre del 2019, el Govern valencià manté encara en tramitació 280 projectes d’energies renovables.

Segons dades del Consell, des de principis de legislatura han arribat 395 sol·licituds d’instal·lació de plaques solars i a la data actual se n’han resolt 114. D’aquests expedients tramitats en tres anys, només 30 s’han resolt favorablement per a la seua construcció i 13 tenen autorització d’explotació; 35 més han sigut denegats i 32 sol·licitants han desistit en la tramitació. La resta, més de dos centenars, romanen en tramitació entre la Conselleria d’Economia Sostenible, la Conselleria de Política Territorial i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, els tres departaments implicats en la gestió de les plantes de menys de 50 megavats de potència elèctrica.

En l’última legislatura la potència elèctrica procedent de plantes fotovoltaiques a penes ha crescut en el territori valencià. El 2019, segons les dades de Red Eléctrica Española, la Comunitat Valenciana comptava amb 356 megavats de potència instal·lada procedent d’aquesta font. Tres anys després, és de 414 megavats segons Red Eléctrica i la Conselleria de Transició Ecològica. Des d'Economia eleven aquesta dada a 1.314 megavats. Les estratègies de la Unió Europea per a la neutralitat climàtica requereixen una instal·lació de 6.000 megavats de centrals fotovoltaiques per a complir l’objectiu el 2050. En l’informe anual relatiu al 2021 de Red Eléctrica, l’organisme indica que al tancament de l’any la potència elèctrica instal·lada a la Comunitat Valenciana ascendia a 8.298 megavats, dels quals el 28,4% són de producció renovable.

Per a complir amb l’objectiu de tancar la central nuclear de Cofrents el 2030, la Generalitat Valenciana hauria d’autoritzar 10 vegades la potència actual en fotovoltaiques. La central nuclear és la màxima generadora de potència elèctrica al parc espanyol, amb 1.902 megavats de potència elèctrica bruta (quasi la meitat de la demanda d’aquesta energia), produint a ple rendiment unes 8.000 hores a l’any. Per a aconseguir una potència equivalent amb les fotovoltaiques, la Comunitat Valenciana necessitaria 4.000 megavats de potència renovable, segons fonts del sector. La diferència rau en el fet que l’energia solar no funciona a ple rendiment el 100% del temps, sinó que té una equivalència d’unes 1.800 hores respecte de la nuclear –necessita 4 vegades la seua potència per a generar el mateix–.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha urgit els departaments a accelerar la tramitació dels projectes, que responen a una política de terminis marcada pel Govern d’Espanya. En un acte diumenge passat, el cap del Consell insistia en la seua posició: “O a favor de les energies renovables o dels combustibles fòssils”, amb un missatge clar per als seus socis.

Dimarts, Ciutadans plantejava en la Comissió d’Indústria de les Corts Valencianes una proposició no de llei per a prorrogar la vida útil de Cofrents fins al 2045. Els taronges creuen que en una situació de crisi energètica i amb un mercat dependent de països extracomunitaris, convé aproximar-se a la posició francesa, que considera les nuclears una energia neta i segura. Davant la falta d’un model de renovables clar, els liberals volen reprendre la producció nuclear. Les Corts Valencianes el 2017, mitjançant una proposició no de llei, van acordar sol·licitar el tancament de la central al final de la vigència de la seua llicència i es van oposar a la pròrroga, que s’ha estés al 2030.

En paral·lel, els grups parlamentaris debaten en la llei d’acompanyament als pressupostos la creació d’una Agència Pública d’Energia, una comercialitzadora similar a la que s’ha posat en marxa a Barcelona, i una sèrie de requisits per a la instal·lació de plantes solars, que donen més poder als municipis en la decisió del sòl a utilitzar-hi. Les plaques solars necessàries per a cobrir la demanda de la central requeririen 16.000 metres quadrats de superfície en tota la Comunitat.