L’’Espanya vertebrada’ de Ximo Puig: finançament autonòmic equitatiu i descentralització d’organismes de l’Estat

Una clivella que no es tanca corre el risc de generar una falla. Una ferida que no se sutura augmenta el risc d’infecció. Perquè les bretxes que fracturen Espanya comencen a tancar-se les institucions de govern han de començar a posar en marxa mesures que corregisquen la desigualtat, un embenatge que evite que es continuen expandint.

Si bé la democràcia va corregir alguns dèficits estructurals –la igualtat legal entre espanyols, entre homes i dones, l’accés a l’educació universal– l’Estat contemporani encara necessita fer front a una bona quantitat de reptes. “Les nacions es formen i viuen de tindre un programa per demà”, enunciava dimecres el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en un fòrum a Madrid, recollint les reflexions d’Ortega. A partir del diagnòstic de l’Espanya invertebrada del filòsof, el dirigent socialista plantejava les seues mesures per a l’‘Espanya vertebrada’.

El president autonòmic, que ha desplegat l’agenda federalista en les últimes setmanes, considera urgent abordar l’encaix territorial en l’Estat. El baró socialista es mostra preocupat pels efectes del procés independentista català, la secessió de les elits econòmiques o l’efecte capitalitat de Madrid, que aïlla la regió de la resta de les autonomies i ha desenvolupat una macrocefàlia empresarial i burocràtica que fa que les vèrtebres de la resta de les autonomies es ressenten.

El centralisme és “ineficient”, però, als ulls de Puig, també és insolidari. La Comunitat de Madrid té més funcionaris públics que afiliats a la Seguretat Social en altres províncies, indica el dirigent valencià, que reclama mesures de correcció com la descentralització d’organismes de l’Estat, en línia amb altres models europeus per a avançar cap a l’“Espanya policèntrica”. També en les infraestructures el model radial resulta poc “racional”, per la qual cosa defensa potenciar el Corredor Mediterrani i treballar en una xarxa de comunicacions interconnectades.

Les desigualtats de renda entre territoris són un assumpte urgent per a Puig, que reivindica per enèsima vegada la reforma del sistema de finançament, caduc des del 2014, que deixa la seua autonomia a la cua de l’Estat i obliga a més esforç per a garantir els serveis públics bàsics. El nou model és “inajornable, imprescindible i irrenunciable”, com ho són mesures correctores de la desigualtat fiscal; el “dúmping” que exerceix la capital sobre altres autonomies, amb una política d’impostos bonificats a grans empreses i patrimonis que provoquen un efecte aspiradora en la distribució de la renda.

De la mateixa manera, és “insultant” el grau de centralisme que dibuixa una idea de país monolítica i inamovible i ignora la diversitat territorial: “El reduccionisme del que és un país és insultant (...) el risc de desconnexió i d’atomització és real”, denunciava Puig. El socialista planteja combatre la despoblació, repoblar l’Espanya buidada, amb suport financer a empreses que fixen població, evitar l’exclusió bancària, aplicar deduccions fiscals o aprofitar els fons europeus per a la digitalització i impulsar el teixit productiu.

Sobre les relacions de l’Estat amb les autonomies, el president de la Generalitat Valenciana considera que la pandèmia ha deixat “lliçons de cogovernança” que haurien de perdurar, com les conferències de presidents autonòmics –planteja una reunió semestral–, reglamentar les conferències sectorials o reformar el Senat perquè siga una cambra de representació territorial. L’agenda és clara: “Augmentar els recursos per finançar l’estat del benestar i redistribuir de manera més equitativa”.