L’Institut de la Dona crea el premi d’assaig feminista en homenatge a Celia Amorós

Va ser la primera dona que va guanyar el Premi Nacional d’Assaig i ara el premi d’assaig feminista portarà el seu nom. L’Institut de la Dona, dependent del Ministeri d’Igualtat, anunciava dilluns, dia de les escriptores, la creació del premi Celia Amorós d’assaig feminista, en homenatge a una de les pensadores espanyoles més reconegudes.

La intenció del premi és fomentar la investigació feminista, siga individual o col·lectiva, i impulsar la publicació i la difusió d’aquestes obres, que hauran de ser inèdites per a optar al reconeixement, segons explicava el centre dirigit per Beatriz Gimeno en un comunicat. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, expressava que “donant el seu nom a aquest premi d’assaig feminista pretenem reconéixer el seu treball, reconéixer la seua trajectòria vital i la seua enorme contribució al moviment feminista i també, per descomptat, ajudar que moltes altres dones puguen conéixer la seua trajectòria vital, inspirar-se en ella i seguir el seu exemple”.

Amorós va nàixer a València el 1944. És catedràtica de Filosofia i Filosofia Moral i Política en la UNED, Universitat Nacional d’Educació a Distància, i pertany al Centre d’Estudis de Gènere de l’Institut Universitari d’Investigació. Els seus estudis van començar amb l’existencialisme i l’obra de Jean-Paul Sartre, una obra que posteriorment s’ha centrat en l’anomenat “feminisme de la igualtat”, en els valors de la Il·lustració i en la necessitat de recalcar l’androcentrisme de la societat i en el pensament filosòfic. Amorós va crear el 1987 en la Universitat Complutense de Madrid el Seminari Permanent “Feminisme i Il·lustració” en l’Institut d’Investigacions Feministes que va dirigir fins al 1993, llar d’algunes de les dones més rellevants per a la teoria feminista acadèmica d’Espanya com Ana de Miguel, Cristina Molina, Rosa Cobo o Alicia Puleo. Juntament amb Amelia Valcárcel i Carmen Alborch va crear a València el 2012 el fòrum Cultura per la Igualtat: Cercle feminista, un espai de debat en una capital valenciana assolada per les retallades, que van convertir l’Institut de la Dona en una Direcció General. Fruit del Seminari Feminisme i Il·lustració va sorgir la publicació dels tres volums de teoria feminista, que recullen l’avanç del moviment des de la Il·lustració fins a la postmodernitat.

En Hacia una crítica de la razón patriarcal (1985), Amorós planteja les bases per a “una relectura de la història de la filosofia en què no es faça abstracció de les distorsions patriarcals que inevitablement han configurat cert tipus de discursos”, com indica en el pròleg. L’obra va marcar els estudis de gènere i va insistir en el caràcter androcentrista de la societat. El 2006 va guanyar el Premi Nacional d’Assaig amb l’obra La gran diferencia y sus pequeñas consecuencias... para la lucha de las mujeres, un assaig en què parla d’individualisme i igualtat en la postmodernitat.