Paul Krugman: “Hi ha moments en què m’alegre de no ser jove, perquè no sé l’aspecte que tindrà aquest planeta d’ací a 30 anys”

“Hi ha moments en què m’alegre de no ser jove, perquè no sé l’aspecte que tindrà aquest planeta d’ací a 30 anys”. Ho afirma l’economista Paul Krugman, que fregant 70 anys, llança uns quants avisos als dirigents governamentals i empresarials. Mentre una dona calmava el plor d’un bebé en l’auditori, el Nobel d’Economia el 2018 aprofitava la coincidència per a insistir en la seua reclamació: si la crisi climàtica i la desigualtat social no s’aborden immediatament, d’ací a dues dècades el planeta pot ser “molt pitjor” i “inhabitable”.

El solapament de crisis actuals està provocant una situació marcadament inestable, encara que per a l’economista estan lluny del que pot arribar a ser. Aquestes crisis energètiques, d’inflació i derivades de la guerra d’Ucraïna són “transitòries”, ha advertit l’economista, i ha posat l’èmfasi en el fet que allò urgent no ha d’entelar allò important. Si es descuren les mesures per a reduir les desigualtats i per a mitigar els efectes del canvi climàtic i les emissions contaminants, “ens enfrontarem a un món irrecognoscible”. Les crisis transitòries poden ser controlades, però “quedaran les desigualtats extremes, que estan destrossant les societats, i els danys al planeta, que el fan inhabitable”, ha insistit l’expert.

Economista, columnista i divulgador, Krugman ha pronunciat la conferència inaugural del 33 Congrés Internacional del Centre d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública, Social i Cooperativa (Ciriec), on ha fet esment del cooperativisme i de les accions col·lectives com a eines d’impuls per als grans acords. “Necessitem un acord global, però també hi ha iniciatives locals que poden aportar grans diferències”, ha instat. Krugman ha posat en valor el paper de les cooperatives en àmbits com l’habitatge i el dels sindicats al llarg de la història per a combatre les desigualtats i aconseguir millores laborals.

En la seua exposició ha fet una anàlisi de l’afiliació sindical durant el segle XX als Estats Units, que ha vinculat a una reducció de les bretxes socials. La ‘igualació’ de les societats o “la gran compressió” de les rendes a mitjan segle, com ho ha batejat l’economista Claudia Goldin, no es va produir per forces impersonals, sinó per la mediació de normes socials i organitzacions, entre les quals ha destacat els sindicats. “La desigualtat extrema destrueix i distorsiona la societat, redueix la possibilitat de participar de manera col·lectiva, perquè les persones pensen que no en formen part”, ha indicat.