“No pot anar el Port per una banda, València per una altra i el Govern per una altra, cal recuperar la coordinació”

Economista de formació, ha sigut assessor ministerial a Madrid i cap de gabinet del president de la Generalitat Valenciana. Arcadi España (Carcaixent, 1974) és una de les noves incorporacions al Govern valencià en la segona etapa del Pacte del Botànic, encara que ja estava en el vaixell des que l’esquerra va arrabassar el poder al PP el 2015.

Home de confiança de Ximo Puig, no solament en la sala de màquines del seu equip, sinó també, en els últims temps, amb tasques en la direcció del PSPV-PSOE, el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat exhibeix una actitud basada en les conviccions socialdemòcrates i un tarannà moderat. Damunt la seua taula, alguns assumptes clau, i que susciten polèmica, en matèria de política urbanística, d’infraestructures i de transports.

El seu departament inclou en la denominació tres conceptes: política territorial, obres públiques i mobilitat. Comencem parlant de la política territorial. Què representa?

La política territorial és l’element aglutinador de tot, és el que dona una visió global al territori, tant en relació amb les infraestructures com amb la mobilitat. El que ha de buscar és la cohesió del territori. És molt important per a una comunitat tan diversa com la nostra, en les llengües que es parlen, en l’orografia i en l’assentament de la població. Som una comunitat molt urbanitzada, però amb moltes diferències entre la costa i l’interior. No és el mateix l’interior de la província d’Alacant que el de la província de Castelló. També és molt important el sentiment de pertinença.

La política territorial ha de tindre un vessant transversal perquè tots se senten partícips del mateix projecte de Comunitat Valenciana. Un exemple molt bo n’és el de la situació actual del Baix Segura. És una comarca que no sabia molt bé si li feien cas des d’Alacant, i no et dic des de València. Amb el suport rebut davant les inundacions, ha quedat clar que tota la Comunitat Valenciana està donant suport a una de les seues comarques més importants, que ha de sentir-se partícip d’un projecte comú.

Però en la política territorial entren també qüestions com la de les àrees metropolitanes…

Són vasos comunicants. Per descomptat, està l’àrea de València, on cal recuperar l’esperit metropolità, que durant uns anys va estar present, però en el qual, com diria Brines, es va produir un parèntesi entre dos no-res. Diríem que la política territorial seria el paraigua sota el qual s’acullen assumptes com la mobilitat sostenible o les infraestructures.

Sobretot en aquesta segona versió del Pacte del Botànic, es posa molt d’èmfasi en l’emergència climàtica o la transició ecològica. Pel que fa a les obres públiques, en què es tradueix?

Es tradueix, primer de tot, en el fet que hem de fer les coses d’una manera diferent i cal introduir un concepte, del qual es parla molt a Europa i que ací ha d’obrir-se pas, com és el de construir infraestructures verdes. No solament cal fer les infraestructures clàssiques que en alguns llocs encara són necessàries, sinó les infraestructures verdes amb un concepte més sostenible. Quan es fa una carretera, no s’ha de pensar solament a connectar dos llocs a través de trànsit rodat, sinó que també cal fer carrils bici, carrils per a ciclistes i per a vianants, carrils bus-VAO respectant molt millor el seu entorn. Ho hem vist també al Baix Segura, on, per exemple, hi havia carreteres molt demanades que es van fer en el seu moment amb la CV-95 d’Oriola a la costa i que ara et trobes que municipis com Benferri per culpa de les pluges s’han trobat que una infraestructura que ells mateixos demanaven i demanava tota la comarca actuava com a dic i inundava barris. Per tant, cal fer-les amb aqueix nou concepte.

En aquest moment precisament hi ha dues coses que ens poden servir d’exemple: l’una és la polèmica per Port Mediterrani i l’altra per l’ampliació del port de València. Ambdues tenen components mediambientals, però en quina mesura l’emergència climàtica es pren de debò si sempre acaba prevalent l’aspecte econòmic de la inversió?

Hi ha un consens molt ampli en el fet que la situació actual d’emergència climàtica i de conscienciació social ha canviat d’una manera radical, i crec que és positiu que canvie a una societat molt més conscienciada en els aspectes mediambientals i de la qualitat de l’aire, per exemple, a la ciutat de València. El debat cal plantejar-lo en els termes justos. Vull dir que el debat no és créixer o no créixer, el debat ha de ser créixer millor i crec que aqueixa és la tasca que té més difícil la política en aquest moment. Com créixer millor. Amb les exigències dels ciutadans i amb la sensibilitat del sector empresarial.

Per tant, cal fer compatible aqueix creixement amb la sostenibilitat mediambiental. Jo crec que és possible i que hi ha una eina fonamental que són les noves tecnologies. Per exemple, en el cas dels cotxes, ja anem a models híbrids i elèctrics, també el cas dels camions, si bé és cert que encara són molt cars, però cal ajudar aqueixos sectors perquè els camions, que continuarà havent-n’hi, siguen menys contaminants en tots els sentits.

És el que hem d’aconseguir, perquè hem d’anar a una transició ecològica justa. És veritat que no tots els sectors contaminen igual, però és veritat que hem d’ajudar aqueixos sectors, per exemple del transport o la mobilitat, que és un dels més contaminants, tant marítima com terrestre. Hem d’ajudar-los a reduir les seues emissions i que siguen més sostenibles i veig bona voluntat per part de tots per a fer-ho.

Ja han decidit si es recorrerà contra la sentència de Port Mediterrani?

La sentència va arribar divendres 18 d’octubre i em consta que en aquests moments l’Advocacia de la Generalitat està analitzant la sentència i veient les diferents opcions que es plantegen. Una vegada tinguem això, ja es veuran les valoracions oportunes i l’oportunitat de presentar-hi recurs o no fer-ho en funció de les possibilitats que tinga que prospere.

Té sentit que, mentre es parla d’emergència climàtica, es faça l’ampliació d’un port que saben que deteriorarà les platges del sud de València en les quals cada certs anys cal invertir milions d’euros a restaurar-les i així per sempre?

Jo crec que cal fer-ho millor. És evident una cosa que diu ja l’OCDE en la línia que en altres ciutats portuàries importants té uns efectes molt positius tindre un port d’aquestes característiques per a tot el que és l’àrea metropolitana i l’estructura econòmica d’una regió, però que a les ciutats on estan si que tenen unes externalitats negatives que cal compensar. Llavors, jo crec que cal tindre aqueixa visió global. Per descomptat, les platges. Com sabeu el dic ja està fet i ja hi ha una afecció a les platges que no és d’ara, sinó que ve de fa anys. Jo crec que cal conservar-les. L’ampliació i el creixement del port ha de tindre tota aqueixa part de platges mediambiental que cal treballar-ho entre totes les administracions, sobretot els ajuntaments, la Generalitat i el Govern d’Espanya per a mantindre aqueixa qualitat de les platges i després cal garantir un creixement transparent i sostenible, i insistisc molt en això de transparent.

Fins ara no hi ha hagut transparència al voltant de l’ampliació del port?

Jo crec que és fonamental aqueix debat que hi ha al voltant del port de València, jo ho entenc perfectament com un debat positiu, però és un debat que ha d’englobar totes les parts: des dels veïns i veïnes que no viuen del port, que només el veuen com un element estrany que els aporta més contaminació; cal tindre en compte les seues opinions, però també la de la gent que viu i arriba a final de mes gràcies al port, que són quasi 40.000 famílies. Cal conjugar les dues coses i crec que és possible fer-ho. És possible combinar l’emergència climàtica reduint les emissions des d’un punt de vista sostenible i créixer millor, que és la clau.

L’Ajuntament de València va votar en contra de l’adjudicació de l’ampliació del port en l’últim consell d’administració de l’Autoritat Portuària. Què votarà la Generalitat una vegada tinga els seus consellers nomenats?

Bé, l’alcalde de València va expressar els seus dubtes sobre si era necessària una nova Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), i jo, per descomptat, entenc la postura de l’alcalde i també de la consellera d’Emergència Climàtica, Mireia Mollà. Jo crec que seran els tècnics del Ministeri de Transició Ecològica els que decidiran si és necessària o no una altra DIA.

S’evitaran els conflictes d’interessos en els nous consellers de la Generalitat?

Sí, cal anar a aqueix model en els tres ports d’Alacant, València i Castelló. Abans que acabe l’any, renovarem tots els membres dels consells dels ports que han caducat el seu mandat, no solament el de València, sinó també, per exemple, el de Castelló i el d’Alacant, i crec que ací també hi haurà un bon missatge de cap a on creiem que han d’anar els ports amb un model més transparent i més sostenible.

La seua conselleria té dues característiques, i és que li fan falta diners per a fer coses i que moltes de les coses que s’han de fer són competència de l’Estat. En bona mesura fa un paper d’interlocutora entre el Govern i la Generalitat, no?

Sí, a vegades em trobe com les Nacions Unides, de casc blau. Una de les coses de què he parlat amb catedràtics, com Joan Romero o altres especialistes de la Universitat de València, és que fa falta recuperar la coordinació entre administracions. Jo crec que és una cosa que cal millorar molt, el port no pot anar per la seua banda, l’Ajuntament per la seua, les diputacions o el Govern d’Espanya per una altra. Si el Govern ha de fer una actuació a València, ha de fer-la coordinadament amb l’Ajuntament. És veritat que existeix aqueixa coordinació, però ha de millorar-se i reactivar-se.

El mateix passa en l’àrea metropolitana, en què et pots trobar que en un poble que està separat d’un altre carrer per un tens el carnet de jubilat d’un poble i tens uns descomptes en el transport públic que no tens si ets del carrer de davant. Aqueixa coordinació és la que aquesta legislatura hauríem d’impulsar i un exemple molt clar n’és això del port, això de les comissions de treball del port en què estan l’Administració de l’Estat, l’Ajuntament i la Generalitat.

En aqueix terreny li toquen moltes coses, perquè hi ha molt de retard en les inversions de l’Estat i hi ha hagut moltes queixes per la marginació que han patit els valencians. Com es planteja aquests quatre anys des d’aqueix punt de vista?

És una situació complexa, veurem què passa després de les pròximes eleccions. És veritat que per primera vegada en el projecte de pressupostos fallits hi havia ja una certa sensibilitat cap a la Comunitat Valenciana, però després dels vots d’aqueixa estranya aliança entre la dreta i els independentistes els van tombar. Ja hi havia senyals de certa sensibilitat que espere que continue en els pròxims anys, tant des de l’àmbit de les infraestructures com des del finançament autonòmic. Però no podem quedar-nos només ací, la Generalitat ha de ser proactiva i ha d’eixir a buscar finançament a la Unió Europea. Jo ja m’he reunit amb la vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), amb el president de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i tinc previst reunir-me al novembre amb altres alts càrrecs de la Comissió Europea. Crec que és ací on també hem de buscar aqueix finançament que ens falta, no solament quedar-nos a l’espera, sinó ser proactius. Hi ha voluntat des de les institucions europees de finançar projectes i el bo també és que aqueixos projectes sempre ens demanen que siguen sostenibles, que hi ha diners i estan disposats a finançar infraestructures per a millorar la mobilitat de les ciutats, però han de ser sempre sostenibles.

En matèria d’infraestructures, quina seria la primera prioritat?

És evident que en el Corredor Mediterrani es veu ja el final, és una competència que és del Govern d’Espanya. Jo crec que és una prioritat i una de les grans infraestructures que queden per fer en aquest país. Es veu ja la llum al final del túnel, queden moltes actuacions importants com la doble plataforma entre València i Castelló o el túnel passant, però s’està portant a bona velocitat.

I des del punt de vista de la Generalitat, quines són les més importants?

En el cas de València, un dels aspectes clau que hem d’abordar és la integració tarifària dels diferents mitjans de transport públic, és una cosa que en aquesta legislatura ha de ser una realitat. Aqueixa és una de les peces fonamentals per a un dels eixos de la nostra política, que el transport públic siga intermodal i fàcil per a l’usuari, com passa en altres ciutats europees. Això fa que la gent opte per aquesta manera de moure’s.

Per a fer-ho haurà de funcionar a ple rendiment l’Autoritat de Transport Metropolità de València, que sembla que fins ara ha anat a mig gas.

Sí, està ja en marxa, però no hem tingut pressupostos de l’Estat, no han arribat tots els fons que esperàvem, però esperem que hi haja pressuposats en els pròxims mesos i que ja puguem començar a treballar d’una manera seriosa i avançar en aqueixa integració tarifària i recuperant amb l’Autoritat de Transport aqueix esperit metropolità que cal a València i en altres àrees urbanes.

Parlant de mobilitat, per què es revisaran les concessions dels busos metropolitans i interurbans que la seua antecessora en el càrrec, María José Salvador, va deixar planificades?

És una situació que es dona en altres comunitats autònomes, i és que majoritàriament estan caducades i hi ha una situació de bloqueig. En la legislatura anterior es va fer un esforç molt gran d’un redisseny d’aqueixes línies de transport interurbà d’autobús per buscar millors opcions de connectivitat, facilitar que siga un servei més puntual o que acoste més a punts d’interés, com ara hospitals, o que els pobles menuts d’interior també puguen tindre accés a aqueix transport mitjançant el servei a demanda. Ara estem en una fase en què hi ha una conflictivitat elevada amb les empreses que operen i tenim molts recursos plantejats. Aquests dies està la secretària autonòmica de la conselleria parlant amb els operadors per tractar de rebaixar aqueixa conflictivitat i portar com més prompte millor la licitació d’aquests projectes que són fonamentals per a acabar de vertebrar i per a un transport més sostenible.

Però aqueixa conflictivitat és de les empreses, sembla que està responent-se a una pressió empresarial tot i que els ajuntaments n’estan contents.

Quasi tots els ajuntaments també han posat recursos per a modificar coses, hi ha hagut alguna proposta que estem estudiant en alguna comarca que ens han plantejat els ajuntaments i, per descomptat, els empresaris també estan preocupats. El primer que estem fent és dialogar amb ells, veure si es pot arribar a acords i del que no ha de quedar dubte és del compromís d’aquesta conselleria d’actuar en defensa sempre de l’interés públic. Però això no lleva que no pugues dialogar amb els operadors.

Això porta al tema dels lobbies, per exemple en els ports esportius es va aprovar que podrien renovar-se automàticament les concessions sense passar per un concurs. Ací hi ha hagut molta pressió dels clubs nàutics, però això xoca amb la Unió Europea i amb algunes sentències. Com s’afrontarà aqueixa qüestió?lobbies

Nosaltres no podem fer res més que complir la llei que es va aprovar en les Corts. Ací la Direcció General de Ports està preparant tota la documentació per a complir la llei, però tenim la voluntat de convertir tant els ports de la Generalitat com aqueixes concessions, donar-los un contingut més obert de cara a les ciutats on estan instal·lades. És a dir, el mateix que estàvem predicant per als ports d’interés general també ho hem de predicar per als ports més menuts de la Generalitat. Hi ha una tendència a escala europea que cal enfortir ací, que és que moltes vegades les valoracions d’una empresa no solament depenen dels seus beneficis econòmics, i ja incorporen altres voluntats de com relacionar-se amb el seu entorn. Ara per a portar una actuació has de tindre, a més dels recursos, una certa complicitat social.

La línia 10 de Metrovalència estarà funcionant en el termini previst?

Sí, el 2021, si no passa res, estarà en marxa. S’ha donat un impuls molt gran i després també és important la connexió que s’està estudiant amb l’Ajuntament de València des de Natzaret fins al ramal que arriba a la Marina de València. Pensem que és un servei fonamental per a un barri com Natzaret i per a vertebrar la ciutat i per a tindre un servei de transport públic a l’altura del que necessiten els valencians.

El projecte inicial d’aqueixa línia enllaçava la part de Russafa amb la línia 4 en el pont de Fusta, passant sota la plaça de l’Ajuntament, el Mercat Central i sota el barri del Carme. Es portarà avant aqueixa segona fase tal com estava prevista?

S’està estudiant, la idea seria al llarg de l’any que ve continuar amb totes les obres que hi ha i fer una presentació del que estem fent i de la planificació de la xarxa de Metrovalència amb vista al futur. No s’ha de quedar amb actuacions concretes, perquè amb la vicepresidenta del BEI l’important és tindre una estratègia nova, una visió global del que es vol fer a llarg termini, també en el Tram d’Alacant. Ho farem tot mitjançant el diàleg i amb una visió metropolitana, amb la participació dels ajuntaments implicats.

Vosté està més acostumat a veure el funcionament del Govern valencià des de la sala de màquines, però ara està en el pont de comandament. Com veu el Botànic com a projecte.

Jo el veig fort, davant del soroll que hi ha en moltes comunitats autònomes, en el Govern d’Espanya, la veritat és que ací, a pesar que, per descomptat, governar en coalició sempre té els seus alts i baixos, sempre estem salvant les situacions, perquè tenim aqueix esperit que l’única manera que tenim de garantir governs de progrés en la Comunitat Valenciana és tenint un Botànic fort. Malgrat les dificultats que han anat sorgint, sempre ha prevalgut això, i crec que aquesta és la millor garantia.