El PP valencià inicia la ronda de contactes per a formar un govern amb Carlos Mazón al capdavant

El PP valencià arranca un mes decisiu per al seu futur polític. El partit que ha obtingut un suport majoritari en les urnes inicia les converses per a portar Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana, que requereix necessàriament un pacte amb una altra força política. Els populars valencians miren cap a Andalusia com a model, aspirant a un govern en solitari; mentre que el PSPV, Compromís i Vox miren Castella i Lleó. Els primers temen un pacte del PP amb la ultradreta, els últims aspiren a entrar en l’executiu autonòmic per “controlar” les polítiques del PP.

A fi de calmar les aigües fins a la convocatòria de les eleccions generals, el PP inicia la ronda de contactes amb els tres partits que han obtingut representació en ordre estricte d’escons: PSPV (31), Compromís (15) i Vox (13). L’equip de Mazón assegura que vol parlar amb totes les formacions i s’alinea amb l’estratègia nacional, no fer soroll abans del 23 del juliol, però el calendari de la Comunitat Valenciana obliga a prendre decisions.

Encara que no hi ha data marcada per a la investidura, els terminis del reglament de la cambra indiquen que ha de produir-se una primera votació abans de la convocatòria d’eleccions. I el primer indicador de cap on bufa el vent serà el 26 de juny, data en què es constitueix el parlament autonòmic per decret, i en què ha de produir-se un acord per a elegir la Mesa i la Presidència de les Corts Valencianes. La Presidència es tria per majoria absoluta, les vicepresidències entre les candidatures més votades en l’hemicicle, igual que les dues secretaries de la Mesa.

Els populars insisteixen a governar en solitari, malgrat que a la Comunitat Valenciana no els donen els números. Mazón necessita un acord; amb qui siga, però un acord. Abstenció o sí, cal aconseguir una majoria, més llums en verd que en roig durant la votació. El reglament de les Corts Valencianes indica que en primera votació caldrà una majoria absoluta, 50 vots que el PP no té en solitari i, en cas d’haver-hi una segona votació –48 hores després–, necessita el vot favorable de la majoria simple dels membres de la cambra, més sís que nos. Si l’oposició (PSPV i Compromís) vota en contra de la investidura, el PP es toparà amb 46 negatius davant dels seus 40 favorables; necessita els 13 de Vox.

Els terminis de la primera votació coincideixen de ple amb la campanya electoral. Els populars demanaran una abstenció al PSPV que els socialistes asseguren que no donaran, i en Compromís també deixen clara la seua intenció: no és real que el PP no vulga pactar amb Vox, es remeten als precedents. Els números a la Comunitat Valenciana obliguen el PP a triar: o no pacta amb Vox i es presenta a una primera investidura fallida, o accepta les condicions de l’extrema dreta i escenifica un acord per a governar. Si en la segona tanda de votació tampoc hi ha majoria, la cambra té dos mesos per a trobar-la abans de convocar novament eleccions. I cada dia que passa és un dia sense governar: l’executiu del Pacte del Botànic, format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, continua en funcions mentrestant.

L’estratègia dels populars sembla ser ignorar la formació d’extrema dreta, que els espera pacientment. “El nostre compromís és clar. Intentarem fins al final, fins a l’últim moment, fer governs, també en les comunitats autònomes, només conformats pel PP”, ha apuntat el portaveu de campanya del PP, Borja Sémper, després de la reunió de la direcció dilluns. El representant dels populars ha emfatitzat que l’“únic partit que no vol pactar amb cap ultra de cap mena, de cap color i de cap condició” és el PP, en referència a acords entre el PSOE i Bildu o Esquerra Republicana de Catalunya.

Per part seua, el líder de la formació d’ultradreta, Santiago Abascal, ha insistit que el seu partit segueix “amb la mà estirada” per a formar governs amb el PP i ha criticat, en una roda de premsa dilluns, els que “volen evitar prendre decisions abans de les eleccions”, una referència velada a territoris com el valencià. En un intent per rebaixar el to, en Vox asseguren: “Seguim amb paciència esperant, amb la mà estirada i amb l’única línia roja de respecte als votants de Vox”. Al mateix temps, parlen de la “urgència” que, segons ells, tenen els espanyols.