Rosa Pérez Garijo: “Qualsevol persona a qui importe la democràcia ha d’estar preocupada perquè torne a guanyar el PP”

La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez Garijo (València, 1972), afronta les pròximes eleccions autonòmiques amb la vista posada a consolidar l’espai compartit entre Unides Podem i Esquerra Unida com una de les tres potes del Govern del Pacte del Botànic. Jurista i professora associada de la Universitat de València, Pérez Garijo ha pilotat les polítiques de memòria històrica de l’executiu autonòmic amb la prioritat d’impulsar les exhumacions de les fosses de la repressió franquista i avançar en matèria de transparència i participació.

En aquesta entrevista amb elDiario.es, la candidata juntament amb Héctor Illueca de l’espai de confluència conformat per Unides Podem i Esquerra Unida, adverteix: “Que hi haja un auge de l’extrema dreta en un país amb tot el passat que tenim, després de 40 anys de dictadura, és molt perillós”. La dirigent ho atribueix a “les polítiques de desmemòria que s’han fet en aquest país” i al “desconeixement de la història tan negra i tan fosca” i ha tractat d’impulsar des de l’executiu autonòmic les polítiques de memòria i la participació pública com a element fonamental contra la desafecció.

Està satisfeta amb la seua gestió?

N’estic bastant contenta i crec que hi ha unes qüestions determinades que m’hauria agradat que hagueren eixit més ràpidament, però, evidentment, moltes vegades tota la burocràcia de l’Administració fa que el procés siga lent. Tenim en marxa ja el Mausoleu de Paterna i també l’Institut de la Memòria Democràtica a Alacant. Sobre les fosses, aquest objectiu que vaig marcar a l’inici de la legislatura d’un País Valencià lliure de fosses, que semblava utòpic, ja quasi estem més prop de la realitat. O en Cooperació, que en aquests moments som la comunitat autònoma que més pressupost destina. Quan jo vaig arribar s’hi destinaven 32 milions d’euros i, en aquests moments, en els últims pressupostos, són quasi 72 milions. O en Transparència, que som el número u de les administracions autonòmiques; som el Govern autonòmic més transparent.

Però, és més, en els informes de qualitat democràtica que es fan a escala europea, hem passat el 2017 de ser el número 14 a ser el 2022 el número sis. I, en Participació, hem fet el que mai s’havia fet: els primers pressupostos autonòmics de tot l’Estat espanyol o aquesta llei de participació que és totalment pionera i que és un canvi de paradigma. Sempre hem defensat una democràcia que fora més enllà de votar cada quatre anys i crec que és una llei que blinda aquestes qüestions amb eines com la pàgina web GVA Participa. Ara bé, que m’hauria agradat fer més coses? Clar, m’hauria agradat fer moltes més coses.

Està satisfeta amb aquests quatre anys de coalició del Botànic?

És evident que, a més, ha sigut una legislatura molt difícil. Hem hagut de gestionar una DANA, una Glòria, els incendis, la pandèmia o la inflació i això ha marcat moltes vegades l’agenda, com no podia ser d’una altra manera. Però crec que, així i tot, s’ha demostrat que s’ha avançat molt. Crec que és important no oblidar què va ser el País Valencià durant 20 anys i el que ha suposat, ja no el primer Govern del Botànic, sinó el segon a avançar en drets, en llibertats, en polítiques socials. Determinades qüestions que haurien sigut impensables fa huit anys, hui són realitats. Jo crec que les condicions de vida dels valencians i les valencianes són infinitament millors ara que fa huit anys i ací hi ha dades objectives que ho demostren, com l’atur, que és pràcticament la meitat, o les dades pel que fa a dependència o el parc públic d’habitatge que, solament en aquesta legislatura, s’ha augmentat en 12.000 habitatges.

"Les condicions de vida dels valencians i les valencianes són infinitament millors ara que fa huit anys"

Faria canvis en l’estructura del Botànic?

Evidentment, jo aspire a un Botànic amb una correlació de forces diferent en què la formació que jo represente, Unides Podem-Esquerra Unida, tinga més força. Jo crec que, evidentment, això és una aspiració que poden tindre les diferents forces polítiques del Botànic.

Part de la seua gestió s’ha centrat en la participació. Ha posat en marxa propostes com el projecte pilot de pressupostos participatius. Per què aquest èmfasi? Què més li agradaria impulsar?

Sempre hem defensat que la democràcia ha de ser una cosa més que anar a votar cada quatre anys i més, si és possible, en moments com aquest en què, sempre ho dic, desgraciadament hi ha una desafecció molt gran per part de la ciutadania cap a les institucions, amb un discurs dirigit des de determinades opcions polítiques que vol fer creure que tots els polítics són iguals. És important que hi haja una identificació entre la ciutadania i les seues institucions. El millor antídot per a això és la transparència, que tothom sàpia què fa el seu Govern.

És a dir, nosaltres no solament és que posem a l’abast dels valencians i les valencianes tota la informació, sinó que volem que la gent vulga saber. Perquè, entre altres coses, si la gent vol saber, no la podran enganyar i no es podrà dir que tots els polítics són iguals. I la segona peça per a aquest antídot contra aquesta desafecció és, evidentment, la participació. No sols que la gent sàpia què fem, sinó que puga incidir-hi. I per això han sigut quatre anys de posar en marxa eines amb què els valencians i les valencianes pogueren incidir, amb aquesta plataforma GVA Participa, en què qualsevol persona pot llançar una iniciativa o pot presentar al·legacions a una normativa que es plantege des de la Generalitat.

Els pressupostos són una eina fonamental per a desenvolupar la política i la ciutadania pot decidir on destina els diners el seu Govern. Crec que és una proposta important que, a més, hem liderat. No és casualitat que la llei de participació s’haja fet a final de legislatura. Es va tindre un debat sobre això i es va analitzar molt si la llei s’hauria de fer al principi de la legislatura o al final. Volíem posar en marxa uns mecanismes determinats per poder després blindar-los amb la llei. És el cas dels pressupostos participatius.

"L'antídot contra aquesta desafecció és, evidentment, la participació"

Com a consellera de Qualitat Democràtica, ha hagut de confrontar amb la dreta i l’extrema dreta en el parlament. La preocupa un creixement d’aquests grups?

A qualsevol persona que defense la democràcia l’ha de preocupar. Per tant, em preocupa com a ciutadana i, evidentment, com a persona responsable d’aquesta matèria. Que hi haja un auge de l’extrema dreta en un país amb tot el passat que tenim, després de 40 anys de dictadura, és molt perillós. Crec que, a més, això és el resultat de l’absència de polítiques de memòria. Les polítiques de desmemòria que s’han fet en aquest país i de desconeixement de la història tan negra i tan fosca, han fet que en aquests moments tinguem l’extrema dreta que sempre utilitza la democràcia per als seus interessos i per a destrossar-la.

La millor solució és que hi haja un coneixement del que ha passat en aquest país i que tots els que defensem la democràcia combatem l’extrema dreta. Sempre dic que no es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. Com diu aquesta coneguda citació, tot poble que no coneix la seua història està condemnat a repetir-la. Crec que cal molt d’èmfasi en el fet que se sàpia què ha passat i fer polítiques de memòria, justícia i reparació. També com a garantia de no repetició.

Esquerra Unida es presenta a les municipals i autonòmiques sota diverses fórmules: en solitari en alguns municipis, amb Podem en les Corts Valencianes i grans capitals, també amb Compromís en algun municipi... Per què?

Esquerra Unida ha demostrat, al llarg dels seus 37 anys d’història, que som els que hem defensat i hem practicat la unitat de l’esquerra. Sempre hem buscat aliances amb altres forces polítiques més enllà de càlculs electorals que ens interessaren. Sempre hem mirat aquestes aliances en funció del que interessava a la ciutadania. En aquesta línia hem intentat les màximes aliances possibles amb el nombre més gran de forces possible. Ho hem defensat fa un any, fa quatre anys i ho hem practicat. Sempre respectant l’autonomia municipal que tenen els col·lectius. Cadascú, en funció de la seua realitat, ha pogut arribar a acords més amplis o menys amplis o en alguns casos en solitari, perquè és veritat que a vegades només estem nosaltres amb força en un municipi. Evidentment, l’objectiu és transformar les polítiques.

Passades les primàries que la van ratificar com a líder, van dimitir uns quants càrrecs de la seua executiva. Com d’unida està Esquerra Unida?

Esquerra Unida va donar un resultat molt clar en les primàries, un percentatge que no s’havia donat en moltíssim temps, de més del 70%. Esquerra Unida és una força que sempre ens hem caracteritzat per les decisions col·lectives que es prenen en l’organització. Evidentment, si alguna persona en un moment determinat no està d’acord amb aquestes decisions col·lectives, doncs cadascú és lliure. Jo estic pendent del que tocava estar pendent. L’últim any ha sigut decisiu per a Esquerra Unida per tots aquests processos d’aliances, precisament, i de marcar el futur polític de la nostra organització com a instrument, que és de transformació de la societat. Per tant, he estat centrada en el que havia d’estar centrada i en la meua gestió en la conselleria.

Aquesta campanya s’ha vist impregnada d’un cert fenomen d’estatalització, tant pels temes com per les aliances a escala nacional. Com ho ha percebut?

Ho he percebut, però vull pensar que no afecta. Crec que estem a punt d’abordar unes eleccions autonòmiques, en clau valenciana, en què el que compta és veure què s’ha fet al País Valencià en els últims quatre anys. Hi ha una qüestió clau: aquest Govern sempre ha defensat els interessos valencians davant de qualsevol greuge, encara que vinguera del Govern central, i ho hem demostrat. En l’àmbit municipal, hem de centrar-nos en els nostres municipis, intentar que els ajuntaments tinguen les màximes competències possibles.

Tornant a la política de memòria històrica, el fet d’obrir les fosses, que té un component humanitari... Com ho ha viscut? Es podria haver anat més enllà?

Des del punt de vista personal, ho he viscut com un privilegi. Sempre he defensat les polítiques de memòria, justícia i reparació davant de governs que en feien cas omís i es vanaven d’invertir-hi zero euros. Viure aquest moment amb les famílies, ser testimoni de l’emoció quan s’obri una fossa i es recuperen les restes dels familiars és una cosa que em quede per a mi per sempre. Amb la vergonya moltes vegades del fet que et donen les gràcies perquè simplement fas la teua faena. Això ve de dècades en què l’Administració ha donat l’esquena. Mai em cansaré de demanar disculpes a les famílies per tots els anys en què que han sigut menystinguts, tot i que volien una cosa tan digna com recuperar les restes. Els objectius que ens hem marcat han sigut ambiciosos i tant de bo tinguera quatre anys més per a finalitzar moltes qüestions; crec que vaig poder començar a fer-ho en la Diputació de València, entre el 2015 i el 2019, amb totes les limitacions que té, i ara hem pogut estendre-ho.

Hem posat en marxa el banc d’ADN, que és molt important, perquè centralitza totes les mostres i, a més permet, amb els avanços genètics, que puga haver-hi més identificacions. Per tant, aquest era un altre pas més. I després, per exemple, també el tema del mausoleu del Memorial de Paterna. Crec que ens calen espais on puguen les restes ser identificades, puguen estar depositades per sempre, també amb un centre d’interpretació. És important que portem els joves al Memorial de Paterna perquè sàpien què passa en aquest país.

Vosté va aportar les primeres denúncies del cas Taula. En el procediment l’han acusada de ruptura de la custòdia, d’haver pactat amb l’exsogre del ionqui dels diners... Com ho ha viscut?

Les emmarque dins del dret a la defensa de persones que estan acusades. Ells poden dir el que vulguen, estan en el banc dels acusats i a més tenen dret a no dir la veritat. Jo vaig acudir a declarar en el seu moment com a testimoni i insistisc molt que no solament vam presentar deu hores d’enregistrament, sinó moltíssima documentació que sustentava aquests enregistraments i més documentació que tampoc tenia a veure amb els enregistraments; van ser un total de set denúncies. Vam fer una faena impol·luta que ha sigut fonamental per a tots aquests procediments oberts. Espere que els que van espoliar les nostres arques públiques siguen condemnats. A partir d’ací, el que ells puguen dir en el seu legítim dret a la defensa i que no és cert... entra dins que són persones a qui demanen molts anys i que evidentment algun ja ens ha demostrat que un dia poden dir una cosa i l’endemà la contrària.

Vosté ha vist el que és una majoria absoluta del PP i ha denunciat alguns dels seus casos de corrupció. La preocupa que el partit puga tornar a governar?

Qualsevol persona a qui importen la democràcia, els drets socials, les condicions dignes de vida dels valencians i valencianes ha d’estar preocupada perquè torne a guanyar el Partit Popular. A més no hem d’oblidar que no governarien sols, sinó amb Vox. No podem oblidar què van ser els 20 anys de Partit Popular, com ens van posar en el mapa de la corrupció, com es van espoliar les nostres arques públiques per omplir les seues butxaques i les dels seus amics. Hem de tindre clar que mai hem de donar els drets per consolidats ni tots els avanços socials per consolidats, perquè la història ja ens ha demostrat, desgraciadament, que es pot anar cap endarrere. I en aquests moments, ací les opcions són molt clares: o es continua avançant en drets i es continuen millorant les condicions de vida dels valencians i les valencianes, o l’altra opció seria tornar, no al que vam tindre fa 20 anys, sinó moltíssim pitjor.