La situació financera de la Generalitat Valenciana: quasi el 90% del deute és amb l’Estat

La situació financera de la Generalitat Valenciana és, des de fa temps, un joc extrem d’equilibri. L’extraordinari s’ha tornat ordinari, l’eventual ha passat a ser corrent. Des de fa anys, la comunitat que menys finançament rep per capita, un fet que se subscriu any rere any, sufraga part dels seus serveis públics a través de mecanismes habilitats per l’Estat per a fer front a una crisi –com el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)– o sobre la base del deute públic. Això implica que, perquè un ciutadà tinga uns serveis concordes a la mitjana estatal, no n’hi ha prou amb l’aportació ordinària de l’Estat, sinó que l’Administració pública s’hipoteca.

Aquesta situació, que permet a la Conselleria d’Hisenda, gestora dels recursos públics autonòmics, mantindre l’equilibri en els comptes i sufragar diàriament la despesa en educació, sanitat o serveis socials, per fer-la equiparable a la d’altres ciutadans en altres territoris, implica un efecte perjudicial a llarg termini: cada any l’esforç que la Generalitat fa per tornar aquest deute és més gran, agreujat pel pagament d’interessos. Segons les últimes dades del Banc d’Espanya, el deute valencià ascendeix a 54.260 milions d’euros, que suposen el 48% del seu PIB a preu de mercat.

Els informes de diferents organismes, els números interns del Consell, i les avaluacions tècniques que s’han plantejat en la reforma del sistema de finançament, caducat des del 2014, coincideixen que la Comunitat Valenciana és la que menys ingressos per habitant rep amb el sistema actual. I cada vegada més organismes vinculen aquesta falta de finançament amb el creixement del deute, que s’ha convertit en un problema estructural. Així ho fan l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) o la Sindicatura de Comptes, dues institucions referents en la política econòmica del Govern valencià. El primer xifra en el 70% el deute que s’atribueix a l’infrafinançament, uns 38.000 milions d’euros; la segona, l’eleva a 42.000 milions des del 2002, introduint en aquest còmput la falta de finançament general a totes les comunitats autònomes. A més, els seus responsables subratllen que l’increment del volum no es deu a un augment de la despesa pública, sinó a la suma d’un finançament per capita insuficient, la falta de recursos previstos en el sistema ordinari de finançament i els interessos que genera el deute mateix.

En la sèrie històrica del Banc d’Espanya s’observa que el deute valencià comença a engrandir-se considerablement en l’última dècada. El 2009, quan s’aprova el sistema de finançament vigent, el deute valencià és de 16.113 milions d’euros. És també l’inici de la crisi econòmica que donaria pas a una etapa de retallades en el sector públic. El 2014, quan hauria d’haver-se revisat el sistema de finançament de les comunitats de règim comú, el deute valencià era ja superior a 37.400 milions d’euros, i continua creixent fins a arribar als 54.200 milions d’euros actuals.

En l’elaboració dels últims pressupostos autonòmics, el departament que dirigeix Arcadi España va apuntar una altra dada rellevant: quasi el 90% del deute valencià és amb l’Estat. En concret, 45.645 milions d’euros. En una entrevista recent, el conseller d’Hisenda explicava: “No tindria sentit canviar el model de finançament si no abordem el problema del deute. Aquesta motxilla que ha anat creixent i que ens ha permés incrementar la despesa en polítiques públiques i en serveis fonamentals, en un context de pujada de tipus d’interés, ens afecta”. I afegia: És un peix que es mossega la cua. Vivim uns anys en què les comunitats autònomes percebem ingressos de mecanismes excepcionals; hem fet normal l’excepcional, com el FLA, que és un mecanisme extraordinari (...) Volem començar a normalitzar les vies de finançament de la Generalitat Valenciana“.

La falta d’un mecanisme estable de finançament que cobrisca les necessitats de serveis públics dels ciutadans provoca que cada any l’elaboració pressupostària depenga d’un nou mecanisme extraordinari, un ex machina que resolga el problema. Els Fons Europeus, la partida extraordinària pel Covid o l’actitud del Govern central en les transferències corrents o les inversions territorials han permés anar agafant oxigen en uns comptes asfixiats des de fa anys. Per això, els dirigents autonòmics valencians citen el Govern central i el principal partit de l’oposició a posar damunt la taula un nou model de repartiment de recursos i a condonar l’anomenat deute històric, el generat de la falta de recursos ordinaris, com si s’esmenara un error de planificació de base.

Divendres, milers de persones, entre les quals partits, patronal, sindicats i el Govern de la Generalitat Valenciana, han eixit al carrer a Alacant per reclamar la reforma d’un sistema que consideren injust i perjudicial.