Unides Podem impulsa la llei valenciana de salut mental en paral·lel al pla de xoc de Presidència

Un encuentro entre el comisionado de Presidencia para el plan de Salud Mental con el president de la Generalitat, la vicepresidenta y la consellera de Sanidad.

La preocupació per la salut mental i el benestar emocional de la població ha entrat en l’agenda política. Des del confinament, un període en què gran part de la població va experimentar en algun moment –i com a mínim– una sensació de malestar, d’estar al límit, les reivindicacions de pacients, familiars i professionals han agafat protagonisme, impulsant moviments crítics existents amb l’excessiva medicalització dels pacients, amb els protocols qüestionables i exigint més democratització del procés a banda i banda de la taula.

L’enquesta sobre salut mental de la Generalitat Valenciana, publicada el 24 de gener passat, revela la inquietud ciutadana i la demanda d’una millor assistència en el sistema públic. Uns 3.000 participants i mig miler d’aportacions exigeixen un augment de recursos en les unitats de salut mental, amb reforços de personal per a reduir les llistes d’espera i garantir una atenció continuada. A la Comunitat Valenciana, amb 4,3 psicòlegs per cada 100.000 habitants, els enquestats suggereixen incorporar ajudes econòmiques per a recórrer a les consultes privades i evitar desigualtats en l’accés als recursos de salut mental. Al seu torn, els participants de l’enquesta advoquen per plans de prevenció de conductes addictives –especialment les relacionades amb l’ús de mòbils i dispositius electrònics– i manifesten la seua preocupació per les conductes suïcides i els trastorns alimentosos en els joves.

A escasses setmanes que es complisquen dos anys de les primeres mesures contra la Covid i amb la pandèmia a punt de considerar-se endèmia, la preocupació ha començat a materialitzar-se en accions. Un pla de xoc enfocat a la joventut, una convenció ciutadana per a dissenyar una estratègia a mitjà termini i una proposició de llei van en paral·lel per establir les bases de l’atenció en salut mental en els pròxims anys a la Comunitat Valenciana, mentre els primers 69 professionals del pla de reforç immediat arriben als centres de salut.

L’enquesta és el primer pas de la convenció ciutadana, un procés participatiu que establirà les bases de l’estratègia de salut mental autonòmica. El pla, impulsat des de Presidència de la Generalitat Valenciana, que va crear un comissionat l’abril passat per afrontar de manera immediata els reptes de la pandèmia, advoca perquè representants de tots els estrats socials escolten pacients i experts per implicar-se en el disseny d’una estratègia de benestar que guie la resta de les polítiques públiques. El comissionat, el psiquiatre Rafael Tabarés, defensa la iniciativa deliberativa, pionera a aquesta escala de governança, com una fórmula que “no deixarà intactes les opinions, els prejudicis, els mites i les boles sobre la salut mental”. Juntament amb Educació, s’han impulsat plans de prevenció del suïcidi a les aules i es treballa en projectes formatius amb la Direcció General d’Ocupació.

UP demana blindar el pressupost en la seua llei

En paral·lel al pla de xoc i al disseny de l’estratègia autonòmica, amb protagonisme dels departaments dirigits pel PSPV-PSOE, un dels socis de govern impulsa en solitari la Llei de salut mental. Unides Podem-Esquerra Unida treballa, de la mà del mateix equip que va presentar la proposició en el Congrés, en una norma autonòmica que blinde l’atenció en salut mental. Els morats registraran la proposició de llei al febrer després de tres mesos de trobades amb associacions de pacients, familiars, professionals i sindicats. La coalició no renúncia que la norma es registre amb la signatura dels tres grups parlamentaris que componen el Pacte del Botànic, però, fins hui, és la primera norma de la legislatura que han treballat en solitari.

La formació que encapçala Pilar Lima considera que una norma aprovada en el parlament autonòmic dona més seguretat per a blindar l’atenció que les estratègies o els plans, encara que es dissenyen des de l’executiu. La coalició vol un text legal que facilite l’accés als serveis de salut mental i l’aborde de manera transversal. “Una llei de salut mental aporta aquest marc que aborda la problemàtica”, defensa Roger Muñoz, un dels tècnics que ha elaborat l’esborrany. La norma estableix la creació de la figura del psicòleg clínic, que implica que hi haja un professional d’aquestes característiques en els centres de salut o la creació del servei valencià de benestar psicològic en els serveis socials municipals. Prop del 30% de les consultes d’atenció primària tenen a veure amb trastorns mentals comuns i la majoria s’atenen amb psicofàrmacs, apunta Muñoz, psicòleg i investigador a la Universitat de València, que apunta que la incorporació d’especialistes descongestionaria els centres de salut.

L’esborrany de la norma, encara en fase primerenca, vol establir l’obligació d’invertir un 1% del producte interior brut autonòmic en programes de promoció, prevenció i atenció en salut mental. Per cada euro invertit, assegura el tècnic, els informes apunten que l’estalvi en les arques públiques es multiplica per cinc. De moment, la coalició no vol fer públiques les aportacions dels col·lectius, a l’espera que passen el filtre jurídic i de noves reunions, però apunten que els col·lectius donen un suport majoritari a la llei.

Tots els grups han presentat propostes i han fet accions per a millorar la salut mental en l’àmbit educatiu, sanitari o des dels serveis socials, però difereixen en la manera de fer-ho. Els socis de Govern veuen amb recel l’elaboració d’una llei tan específica, que creuen que pot interpretar-se com a oportunista, mentre que els morats fan el mateix amb les estratègies que s’elaboren des de Presidència, que va allotjar el comissionat en aquest departament i no en Sanitat per coordinar diverses àrees.

Els professionals també plantegen els seus dubtes sobre la conveniència d’una Llei de salut mental, atés que hi ha altres lleis que recullen aquest marc d’actuació. Alguns apunten que una llei tan específica pot ser estigmatitzant i dubten en el seu marc d’aplicació per la seua definició mateixa, qüestionant-se qui decideix qui té un problema de salut mental. “Hi ha altres fórmules que, amb els recursos adequats, resoldrien molts problemes”, apunta Mikel Munárriz, president de l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria, que, no obstant això, valora la intenció i el plantejament de la norma d’Unides Podem-Esquerra Unida.

Munárriz, també psiquiatre i un dels coordinadors en l’Oficina de Salut Mental de la Comunitat Valenciana, recorda canvis legislatius recents, com la supressió de les tuteles judicials o l’ordre de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, que els fiscals controlen les subjeccions en residències i unitats de pacients greus. El psiquiatre advoca per formes d’actuació més immediata i dotar de recursos la xarxa existent, tant en l’atenció a pacients com en la vigilància dels compromisos ètics. En una entrevista amb elDiario.es, preguntat per la llei estatal, considerava que “la millor manera d’assegurar els drets de les persones és que hi haja mitjans per a assegurar-los, no proclamar aquests drets i ja està. Crec que hem de començar ja, és un tema d’oportunitat: o ho fem ara o se’ns passa el temps”.

Reforç de personal i infraestructures

Mentre es decideixen les estratègies, els departaments de l’executiu autonòmic amb competències en salut mental han començat a reforçar l’atenció i les infraestructures per a pacients greus. El mes de març s’incorporaran al sistema sanitari 69 professionals per crear tres equips –un per província– d’atenció psicosocial. El pressupost per al 2022 preveu 116 milions d’euros per a salut mental, un 20% més que l’any anterior, dels quals 28,54 milions es destinaran a infraestructures per al Pla de Salut Mental i centres de mitjana i llarga estada. Amb els fons europeus, el comissionat pretén impulsar el Pla Ariadna, enfocat a la joventut, amb cent milions d’euros en plans de prevenció i atenció, coordinats amb Educació i Ocupació.

Fa uns dies, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives treia la licitació del primer complex per a pacients crònics greus al barri de la Torre, a València. El departament de Mónica Oltra projecta el primer centre públic per a pacients greus, que també funcionarà com a centre de dia. El complex disposarà de 170 places de diverses tipologies per a l’atenció de persones amb malaltia mental greu, i s’edificarà en una parcel·la de més de 4.000 metres quadrats de la part nova de la pedania. Per construir-lo, la conselleria ha destinat un finançament de 14,75 milions d’euros.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats