Vicente Cotino, el nebot que va finançar il·legalment al PP
Va finançar il·legalment al PP valencià. L'empresari Vicente Cotino, nebot de l'exdirector general de la Policia, exconseller del govern de Francisco Camps i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino, és un dels empresaris que va confessar en el judici de Gürtel que va quedar vist per a sentència fa unes setmanes haver finançat a través de la trama de Francisco Correa i Álvaro Pérez les campanyes del PP local i autonòmica de 2007 i general de 2008 a la Comunitat Valenciana.
Situat al capdavant de Sedesa, el grup empresarial de la família, un grup del que, en teoria, es va desvincular el seu oncle en assumir càrrecs polítics, Vicente Cotino és com el julivert de totes les salses. Apareix, per exemple, en la investigació de la Fórmula 1 com a soci de Jorge Martínez Aspar en Worldwide Circuit Management, la societat que posseïa accions de l'empresa Valmor Sports, creada per Francisco Camps per a aparentar que organitzava la prova en el circuit urbà de València. Encara que en aquest cas no està imputat.
De l'obra pública a les residències de la tercera edat, l'empresa de Cotino ha sigut, i encara és, una de les grans contractistes de l'Administració valenciana. L'ampli ventall de sectors va aconseguir en el seu moment l'àmbit de les energies renovables. El fet que, el mateix matí Vicente Cotino era detingut, així com el seu germà José, en l'operació de la UCO, la Guàrdia Civil haja acudit a la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana a recaptar documents relacionats amb el pla eòlic, apunta en una direcció: Projectes Eòlics Valencians.
Es tracta d'una societat majoritàriament participada per Endesa en la qual Sedesa era accionista junt a Bancaixa i que va obtindre l'adjudicació d'una de les zones del pla eòlic, la número 6, en la zona de l'Alt Palancia. Una sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Valenciana va anul·lar en 2010 el pla especial d'aqueixa zona perquè trossejava la distribució d'aerogeneradors per a plantejar l'existència de diversos parcs, la qual cosa permetia que fóra la Generalitat Valenciana la competent en la seua autorització. La sentència, en resposta a un recurs d'Acció Ecologista-Agró, va establir que es tractava d'un sol parc i la seua autorització i regulació corresponia a l'Administració central.
