El Port de València gasta 190.000 euros en la vigilància d’una ZAL plena de matolls i il·legal

La zona d’activitats logístiques (ZAL) del port de València continua generant costos milionaris a les arques públiques 23 anys després que la Generalitat dirigida pel PP va aprovar el primer pla especial que posteriorment van tombar els tribunals per irregularitats urbanístiques, principalment per urbanitzar uns terrenys que el pla general d’ordenació urbana de València (PGOU) qualificava d’especial protecció agrícola.

En total han sigut tres les sentències emeses pels tribunals en els anys 2013, 2015, i l’ultima de març d’enguany, les que han declarat il·legal el recinte, donant la raó als veïns afectats per les expropiacions i enderrocaments dels seus habitatges agrupats en l’associació La Unificadora de la Punta, els quals en tot aquest temps han litigat ni més ni menys que contra l’Autoritat Portuària de València (APV), la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València.

Malgrat els llimbs jurídics en què sempre s’ha vist immers el polígon industrial limítrof al port que va arrasar 70 hectàrees d’horta productiva en la Punta i va expulsar dels seus habitatges 147 famílies, l’habitual política de fets consumats que utilitza l’APV per a tirar avant la major part dels seus projectes fa que la ZAL, el futur de la qual és més incert si de cas que mai després de l’última sentència que declara nul el pla especial aprovat pel Consell el 2018, continue generant costos milionaris.

En concret, l’abril de l’any passat es va adjudicar un servei de vigilància 24 hores a Ilunion Seguridad SA per import de 190.000 euros per a un recinte tancat en què l’única cosa que hi ha són vials i parcel·les plenes de matolls. El contracte té un termini d’un any, prorrogable a un altre any més. Malgrat l’última sentència del mes de març, el contracte continua vigent, perquè fins dimarts Ilunion continuava prestant el servei, tal com va comprovar in situ elDiario.es.

Segons el plec del contracte, el servei es prestarà “mitjançant vigilants de seguretat sense arma” i “s’hauran de fer rondes periòdiques amb caràcter preventiu i dissuasiu en les instal·lacions”. També es durà a terme “un control de totes les persones que vulguen accedir al recinte barrat, agafant les dades d’identitat corresponents i impedint-ne l’accés si no estan autoritzades o acreditades”.

A aquesta despesa se suma la de les obres d’urbanització dutes a terme en els accessos i els vials interiors, que estan en la fase final i en què, malgrat la incertesa legal del recinte, s’han destinat per part del Govern central 4,4 milions d’euros.

La utilitat d’aquesta inversió queda a costa del que resolga el Suprem després dels recursos presentats per l’APV i per l’Advocacia de la Generalitat Valenciana contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que declara il·legal la ZAL.

En la seua sentència, el TSJCV fonamenta l’anul·lació de l’aprovació del Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València en el fet que “el sòl de l’àmbit de la ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi” com a resultat de la nul·litat dels plans anteriors tramitats el PP i estima que l’Avaluació Ambiental Estratègica (AAE) no hauria d’haver-se fet per procediment simplificat.

El recurs presentat per l’Advocacia ha posat en evidència la divisió que hi ha en el Govern del Pacte del Botànic pel que fa a la ZAL. Mentre Compromís i Unides Podem eren partidaris de no recórrer i abordar la reversió per fer un corredor verd i horta productiva, el PSPV va defensar la mesura judicial.

Per part seua, la portaveu del PP, María José Catalá, va exigir al Consell que es propiciara la “seguretat jurídica” que precisament els populars es van saltar quan van aprovar la ZAL el 1999 saltant-se la normativa urbanística, cosa que pot acabar dilapidant una inversió de 160 milions d’euros, per no parlar del mal moral causat a les famílies expulsades.