El Port de València està sis anys sense restaurar una platja del Saler que ha perdut 42 metres d’amplària des del 1984

L'onatge colpeja contra una duna de la platja de la Garrofera.

El 7 de febrer passat l’Autoritat Portuària de València (APV) va anunciar la restauració del sistema dunar de la platja de la Creu del Saler per a afavorir la regeneració natural de la platja i potenciar un paisatge de gran valor ecològic.

L’actuació abasta una superfície de 800 metres de costa en què es pretén reintegrar el sistema dunar mitjançant la formació de nous cordons, la fixació de les dunes amb un sistema d’estacades biodegradables, la plantació d’espècies pròpies d’aquests ecosistemes i la seua protecció gràcies a l’acordonament i la senyalització de la zona.

El projecte, no obstant això, no és nou. Tal com reflecteixen les al·legacions presentades pel servei de la Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València, “el projecte es va redactar el 2015 i se’n va fer una modificació lleu el 2017” per la qual cosa “durant aquests anys la platja ha experimentat canvis de consideració que exigeixen un altre plantejament”.

En el seu escrit, a més, es destaca que “igual que totes les platges del terme municipal de València situades al sud del port de València, la platja de la Creu pateix un procés d’erosió fort”.

Prenent com a referència les dades dels resultats obtinguts en els últims estudis, “la pèrdua d’amplària de platja en el tram de la platja de la Creu i en els trams immediats situats al sud i al nord d’aquesta, durant el període comprés entre el 1984 i el 2020, és de 69 metres a la platja de l’Arbre del Gos, 42 metres a la platja de la Creu i 38 metres a la platja del Saler (nord)”.

En les seues al·legacions, els tècnics de la delegació que dirigeix el vicealcalde de València Sergi Campillo consideren que “l’amplària de la platja eixuta, ja per si escassa, es fa minvar amb la construcció dels tres mòduls de dunes proposats i els pendents d’aquests, tant els de sobrevent com els de sotavent, són molt exagerats”.

Per tant, “l’evolució i les característiques d’aquestes platges i dels sistemes dunars annexos exigeix platges amb amplàries mínimes de 45 metres i unes alineacions dunars amb pendents suaus i estesos”, ja que “només així es podrà garantir una certa estabilitat de la platja i una certa durabilitat dels cordons dunars”, unes condicions que “no es compleixen amb l’actuació proposada”.

Per aquest motiu, recomana “la realització d’un projecte integral que incloga la restauració completa de tota la zona compresa entre l’extrem nord del passeig del Saler i l’extrem sud de l’Arbre del Gos amb una amplària suficient que afavorisca l’estabilitat de la platja i la presència de dunes embrionàries que possibiliten l’existència de l’hàbitat idoni per a la cria del corriol” i considera que “l’actuació, tal com està plantejada, no ha d’executar-se”.

Així doncs, consideren que haurà de preveure, “a part de la recuperació del solar de l’antiga fàbrica Plexi, la inclusió del triangle de la zona de cultius que se situa al sud dels aparcaments i que es localitza darrere del carril bici, el traçat del carril bici es traslladaria cap a l’interior i al costat del traçat d’aquest hauria de discórrer el nou passeig marítim que unisca la platja de l’Arbre del Gos amb la del Saler”.

El plec de licitació d’aquesta obra té un pressupost de 628.703 euros i un termini d’execució de quatre mesos, encara que l’APV no ha detallat quan espera que puguen iniciar-se les faenes sis anys després de redactar-se el projecte.

Aquest projecte és independent del que prepara el Ministeri de Transició Ecològica, de què està pendent de tramitar l’avaluació ambiental, i té dos anys i mig de retard. Com ha informat elDiario.es, l’òrgan substantiu, és a dir, la Direcció General de la Costa i la Mar, va remetre sol·licitud d’inici d’avaluació d’impacte ambiental el mes de febrer passat, pas previ a la licitació del projecte, que té un pressupost de 28 milions d’euros.

La memòria justificativa de l’actuació atribueix l’erosió que venen experimentant aquestes platges “a aquest efecte ombra i de difracció que provoquen les obres de recer” del port de València i considera que “el procés regressiu amenaça, de manera especial, els ecosistemes de la Devesa, per l’estrenyiment de la restinga que tanca l’Albufera” fins al punt que l’onatge ja fa malbé les dunes protegides.

Un estudi de la Universitat Politècnica presentat fa poc per l’alcalde, Joan Ribó, i pel mateix Campillo a la directora general de la Costa i la Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica, Ana María Oñoro, constata que el front dunar de les platges del Parc Natural de l’Albufera només recupera de manera natural un 16% dels 168.000 metres cúbics d’arena perduts entre els anys 2015 i 2020.

L’informe afirma que “crida especialment l’atenció aquest fet a la part nord del port, se suposa que ha d’haver-hi arribat una quantitat ingent de sediments, ja que el dic nord funciona com un parany total a les arenes que els corrents longitudinals arrosseguen cap al sud”.

Segons reflecteix, “tots aquests resultats suggereixen que els processos de recuperació natural només han aconseguit recuperar de manera molt parcial la morfologia prèvia i que el volum d’arenes disponibles per al sistema mòbil en què estan inserits les platges i les dunes de València ha patit una disminució, amb la qual cosa tot el sistema ha fet un pas més cap a una fragilitat més gran”. En tot cas, “els processos segueixen actius i, per tant, aquest diagnòstic no pot ni ha de ser pres com a definitiu”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats