El PP culmina la recuperació pública de l’hospital de Dénia i assumeix el fracàs de les privatitzacions impulsades per Zaplana

El departament de salut de la comarca de la Marina Alta, amb l’hospital de Dénia com a referència, torna a ser de gestió pública des de dijous. Aquesta és la tercera àrea sanitària gestionada per Ribera Salud que recupera el Govern valencià, després de fer el mateix amb la de l’hospital d’Alzira l’abril del 2018, el primer que es va concessionar en un model impulsat per l’expresident Eduardo Zaplana, i el de Torrevella l’octubre del 2021.

Tots dos van ser desprivatitzats pel Govern del Botànic (formado pel PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem), que al seu torn va iniciar els tràmits per a revertir el de Dénia, en un procés que ara conclou la Generalitat Valenciana governada pel PP i Vox després dels demolidors informes que advertien del cost elevat de la gestió indirecta, el dèficit d’inversions i l’opacitat.

Encara que inicialment el conseller de Sanitat del PP ara, Marciano Gómez, no va tindre una posició clara respecte al model a seguir, l’informe revelat per elDiario.es sobre la conveniència de recuperar la gestió pública tant de l’hospital de Dénia com del de Manises, següent a finalitzar la concessió en aquest cas amb Sanitas, va decantar la balança.

Segons el document esmentat elaborat al començament del 2023 per la mateixa Conselleria de Sanitat, la reversió del contracte de concessió administrativa de l’hospital de Dénia “ha de ser valorada positivament” perquè no incideix “de manera significativa en el manteniment dels principis d’estabilitat pressupostària”.

El document tan contundent, necessari per a justificar que aquest procés no generarà un desequilibri en els comptes públics, desmunta una per una totes les preteses bondats del sistema indirecte i posa en relleu l’opacitat i els incompliments de la concessionària, Marina Salud, empresa dependent de Ribera Salud, el director executiu europeu de la qual és Alberto de Rosa, germà del qual va ser senador del PP Fernando de Rosa. Entre altres aspectes, destaca que el model de gestió indirecta ha tingut un cost de 1.400 milions d’euros per a les arques públiques, destaca per la seua opacitat i ha deixat inversions sense fer, com un nou centre de salut.

D’aquesta manera, la Conselleria de Sanitat assumeix els 1.300 empleats del departament de salut i afirma que incrementarà la plantilla fins a 1.700 amb l’objectiu de millorar l’atenció i les condicions de treball, evidenciant que fins ara hi havia una falta clara de mitjans.

El president del comité d’empresa, Joan Sarrió, ha comentat que un dels principals problemes que es donaven a l’hospital i en els centres de salut era l’excés de rotació i la fuga de professionals, cosa que impedia oferir una bona atenció sanitària com en qualsevol altre departament de salut.

Des de CCOO i UGT van denunciar que el laboratori de l’hospital de Dénia continuarà sota gestió privada, cosa que no comparteix el sindicat, que ja va condicionar el seu suport al decret de reversió a la inclusió d’aquest personal en la reversió, atesa l’existència de prou base legal i jurídica per a fer-ho.

Compromís demana cobrar a Ribera Salud el dèficit en inversions

Compromís ha celebrat a les portes de l’hospital de Dénia l’últim dia de la concessió sanitària a l’empresa privada Marina Salud. “Aquesta reversió és obligada per al Consell de Mazón, a qui va marcar el camí el govern del Botànic. És un èxit de tota una comarca que durant molts anys ha treballat perquè la sanitat siga un dret i no un negoci. És la mort d’un model ideològic, un experiment econòmic que va instal·lar el PP i que sempre amagava interessos personals de l’entorn del partit. Aquest model sanitari de capitalisme d’amiguets va suposar basar la gestió sanitària en criteris econòmics i no sanitaris”, ha manifestat Aitana Mas.

El diputat de la coalició valencianista, Carles Esteve, va assenyalar que hi ha una diferència clara en la manera com es van fer les reversions anteriors de Torrevella i Alzira per part del Botànic, i com la planteja el conseller de Sanitat, Marciano Gómez, que de fet va ser ideòleg del sistema que hui acaba a Dénia: “Hi ha una diferència notable en el percentatge d’increment de treballadors. Mentre a Alzira va ser d’un 31%, a Torrevella, del 58%, a Dénia trobem que el reforç planejat pel conseller és d’un 15%”.

Esteve va exigir al conseller que reclame a l’empresa el deute que deixa. Segons els càlculs de la coalició i les dades de Sanitat, estaria al voltant de 130 milions d’euros la liquidació del deute acumulat amb l’Administració pública entre el 2014 i el 2024.