La ressaca del model urbanístic de Benidorm pilotat pel PP: més de 400 milions d’euros en indemnitzacions

El model urbanístic de Benidorm, una ciutat que va rebre el 2023 2,7 milions de turistes, porta camí de costar a les arques municipals i autonòmiques (com a mínim) més de 400 milions d’euros en indemnitzacions. La ciutat costanera, símbol per excel·lència del turisme de sol i platja amb un ús hoteler intensiu, ha sigut governada pel PP, amb l’excepció dels dos mandats del socialista Agustín Navarro entre el 2009 i el 2015, des que Eduardo Zaplana va accedir a l’alcaldia el 1991 mitjançant una regidora trànsfuga.

L’última mossegada a les arques públiques ve de la mà de la indemnització de 333 milions d’euros imposada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) a l’Ajuntament de Benidorm pel que fa als terrenys de la serra Gelada propietat de dues mercantils de l’empresari Francisco Murcia Puchades, expresident de la Federació de Promotors Immobiliaris de la Comunitat Valenciana.

La decisió, recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem, suposa un “clar revés”, segons va reconéixer l’alcalde actual, el popular Toni Pérez. La sentència reconeix que els convenis subscrits amb els promotors per l’exalcalde Vicente Pérez Devesa són “plenament vàlids i lícits” i imposa la indemnització tan inflada al consistori, a pesar que la Generalitat Valenciana hi figurava com a codemandada.

No obstant això, l’executiu autonòmic també afronta una altra indemnització de 100 milions d’euros almenys. Es tracta de les torres de Punta Llisera situades en primera línia en la zona del Racó de l’Oix de Benidorm. Els dos edificis, de 22 altures, tenen 168 habitatges de luxe que, segons va confirmar el Tribunal Suprem, són il·legals per haver-se construït en “zona de servitud de trànsit i protecció” de la platja de Llevant.

La construcció va ser autoritzada el 2005, en ple boom immobiliari, pel Govern autonòmic de Francisco Camps –amb Rafael Blasco de conseller de Territori–, malgrat els informes tècnics i jurídics desfavorables. L’edificació, també coneguda com a Gemelos 28, és il·legal perquè vulnera la Llei de costes.

El novembre del 2017, després que un particular exigira l’execució de la sentència, el TSJCV va ordenar a la Generalitat Valenciana, com a responsable de la concessió de la llicència, la demolició de totes dues torres. Un procés extremadament complex per estar a tocar de la mar i d’altres habitatges confrontants i d’acord amb l’impacte ambiental.

La resolució del llarg contenciós també inclou la indemnització als 168 propietaris dels apartaments de luxe. L’actual Govern de Carlos Mazón va contractar el bufet de Broseta, segons va informar El Confidencial, a la recerca d’assessorament legal per a l’enderrocament tan complex.