Ricard Pérez Casado i Josep-Antoni Ybarra narren la transició de les ciutats valencianes a través de la política

Els primers anys de democràcia després de la mort de Franco i la Transició van ser decisius per a la configuració de les ciutats tal com les coneixem en l’actualitat. Una etapa encara convulsa en què la destresa política va cobrar una enorme importància per a començar a teixir una Administració local forta que aconseguira reparar enormes mancances després de 40 anys de dictadura i a planificar les ciutats del futur.

Una situació que relaten els protagonistes d’aquell moment en primera persona de la mà del que va ser alcalde de València entre el 1979 i el 1988, Ricard Pérez Casado, i el doctor en Economia de la Universitat d’Alacant Josep-Antoni Ybarra.

Juntament amb Chimo Masmano, exalcalde de Bunyol, presenten dissabte a les 11.15 h en la Plaça del Llibre, que se celebra a la plaça de l’Ajuntament de València, Ciutat i política.

El llibre intenta explicar, a través d’una polifonia de veus que ho van viure en primera fila, com es va fer la ciutat a través de la política durant la Transició espanyola esmentada.

L’obra és un reconeixement, a partir d’una breu mostra dels seus protagonistes, a tots els que van formar els primers ajuntaments democràtics des del 1979 i que van construir les ciutats de què gaudim hui dia. Dels seus esforços i de les traves que van trobar tracta el llibre.

Són 14 testimoniatges d’altres tantes poblacions del País Valencià. El relat correspon als que van ser protagonistes directes o molt pròxims en aquells pobles i ciutats: alcaldes, regidors o persones que van tindre algun tipus de responsabilitat en la gestió d’aquells municipis que reclamaven un canvi desitjat.

La idea última que pretén traslladar el llibre és que la política és un instrument essencial per a construir el benestar de la societat, en aquest cas amb el propòsit explícit de convertir l’espai urbà en un lloc per a la convivència humana de manera responsable, cívica, democràtica i, en conseqüència, sense dualitats i sense exclusions. Sense política, aquests canvis no s’haurien pogut produir, si bé és cert que en política no tot és igual, ni tota política és semblant, ni tots els polítics actuen de la mateixa manera.