La tomba de Marcus Venerius Secundio, un descobriment històric a Pompeia amb accent valencià

Un dels tècnics fotografia les restes trobades a Pompeia que corresponen a Marcus Venerius Secundio.

EFE

València —

0

Segons la tradició, els cossos dels adults sempre s’incineraven a Pompeia, la ciutat destruïda per l’erupció del Vesuvi en el 79 a. C. No obstant això, la troballa dels investigadors de la Universitat de València d’una tomba conservada magníficament i amb el cos parcialment momificat d’un home ha descol·locat els arqueòlegs: Per què Marcus Venerius Secundio va voler ser inhumat?

Les excavacions s’han fet en el marc del projecte que investiga l’arqueologia de la mort en la necròpoli de Porta Sarno amb la direcció científica a càrrec de Luana Toniolo, arqueòloga funcionària del Parc de Pompeia i de Llorenç Alapont, investigador del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

“Es tracta d’una troballa importantíssima i única. És l’única tomba a Pompeia amb cambra per a la inhumació i, a més, amb una inscripció que conta no sols la vida del difunt, sinó també la seua afició al teatre i a les obres artístiques sobretot en grec, per la qual cosa és la primera vegada que es comprova que a la ciutat es feien espectacles en aquest idioma”, explica el seu descobriment Alapont en una entrevista a EFE.

En la llosa de marbre del frontó de la tomba es pot llegir una inscripció que commemora el difunt Marcus Venerius Secundio, però a més també dona detalls que en el teatre de Pompeia també es van dur a terme actuacions en grec, cosa que mai abans s’havia testificat directament.

La tomba, que se suposa que és de les últimes dècades de la vida de la ciutat, consisteix en una maçoneria en la façana de la qual es conserven restes de pintura: s’hi entreveuen plantes verdes sobre un fons blau.

El personatge de Marcus Venerius Secundio apareix en l’arxiu de tauletes de cera pertanyents al banquer pompeià Caecilius Iucundus, propietari de la domus del mateix nom en la Via Vesuvi era un esclau públic i guardià del temple de Venus que, una vegada esdevingut llibert, havia assolit un cert estatus social i econòmic, com mostra la tomba bastant monumental i també, com es dedueix, per la inscripció.

Es va convertir en augustal, és a dir, en membre del col·legi de sacerdots dedicat al culte imperial, com recorda l’epígraf diede ludi.

“Els ludi graeci han d’entendre’s com a actuacions en llengua grega”, explica el director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, que afirma que és el primer testimoniatge cert d’actuacions a la ciutat en llengua hel·lènica, perquè fins ara només se’n tenien hipòtesis.

“Es tracta d’un dels esquelets més ben conservats trobats en l’antiga ciutat”, assegura. El difunt va ser enterrat una cel·la menuda d’1,6 x 2,4 metres darrere de la façana principal, mentre que en la part restant del recinte es van trobar dues incineracions d’urnes, una de les quals en un bell recipient de vidre pertanyent a una dona anomenada Novia Amabilis, que podria ser la dona de Marcus Venerius.

Però l’enterrament de Marcus Venerius “és, per tant, altament inusual també quant al ritu funerari adoptat, considerant que era un home adult de més de 60 anys”, expliquen i a més la troballa es completa amb la recuperació d’objectes del depòsit funerari incloent-hi dos ungüentaris de vidre i nombrosos fragments del que sembla ser tela.

Per a l’investigador de la Universitat de València, “ara el gran misteri és per què va triar ser inhumat i no incinerat com els dos membres de la seua família” les restes dels quals estan en la tomba en dues urnes.

“Tenim diverses hipòtesis, la primera és que es tractava d’una persona que tenia una afiliació grega o una feblesa per l’art i la cultura grega, perquè en aquests moments a Grècia es preferia la inhumació”.

D’altra banda, explica, “continuem investigant si va ser una tria personal conservar incorrupte el cos, i és molt important perquè significaria que pel que fa als funerals es tenia una certa llibertat de culte i que no es tenien en compte regles estrictes o por de trencar els ritus i les amenaces dels déus. Suposaria que hi havia una llibertat ideològica en el moment de triar després de la mort”.

Sobre els detalls de la momificació, explica Alapont que encara queda molta faena, perquè ara s’hauran d’analitzar les substàncies que cobrien el cos i una mena de teixit també trobat en la tomba.

“Aquesta tela, plantes o substàncies que van afavorir la momificació ens pot donar la clau si va ser intencional o simplement s’ha momificat per l’ambient segellat que tenia la tomba: amb dos murs de pedra de Malta, pedra volcànica i argila. O si fins i tot el segellament va ser intencional per conservar millor el cos”, afig.

Les restes orgàniques del teixit trobat i altres elements del cadàver de Marcus Venerius Secundio seran estudiats en la unitat ArchaeChemis, unitat d’Anàlisi Química de la Universitat de València, sota la supervisió de Gianni Gallelo, investigador del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga d’aquest centre.

“Ens queda molta faena per davant per revelar aquest gran misteri que ha aparegut a Pompeia i que podrà canviar el que sabíem de les tradicions funeràries en el món romà”, conclou Alapont.

Etiquetas

Descubre nuestras apps