La trituradora de Podem trau de la pista el seu vicepresident en el Govern valencià i prepara Héctor Illueca com a nova figura institucional

La inesperada crisi de Podem, que ha esclatat a la vora de l’inici del curs polític i s’ha saldat amb l’eixida del vicepresident segon de l’executiu valencià, Rubén Martínez Dalmau, ja té l’aire de canalitzar-se sense massa cost per al Pacte del Botànic, l’acord entre els morats, el PSPV-PSOE i Compromís que sosté des del 2015 un govern autonòmic progressista després de dues dècades d’hegemonia de la dreta. Les gens dissimulades desavinences internes entre Martínez Dalmau, responsable de les polítiques d’habitatge, i la secretària general i portaveu parlamentària Pilar Lima han acabat amb la paciència del fins ara vicepresident, que ha optat per tornar al seu lloc de professor universitari.

Martínez Dalmau ha confirmat dimarts que el seu successor serà Héctor Illueca, actual director de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. “El partit no tindrà cap problema, ans al contrari, estaran molt satisfets”, ha dit en referència a un substitut que ha proposat ell mateix i que sempre ha format part del sector pablista de Pilar Lima. El vicepresident ha cedit al president Ximo Puig la gestió “dels temps”, encara que ha assegurat que la seua eixida “no és una decisió urgent, però és ferma”. 

Puig, que s’ha topat una crisi propiciada per batalles internes dels seus socis de Podem just en la tornada al curs polític i amb el rerefons de la gestió dels fons europeus de la recuperació econòmica, ha dit en declaracions a Onda Cero que mantindrà reunions amb Martínez Dalmau i amb Lima, amb qui encara una trobada amb “la millor voluntat per a cooperar i consolidar la cohesió i l’estabilitat política”.

El president valencià estava còmode amb Martínez Dalmau en contrast amb el to més agressiu del sector limista, que apostava per marcar un perfil més radical per part de Podem en el Govern valencià. No debades, els morats disputen l’espai polític a l’esquerra dels socialistes amb Compromís, la formació que lidera Mónica Oltra i que s’ha consolidat com a referent valencianista en una aliança amb altres opcions federalitzants com l’errejonisme. Si bé la vida interna de Compromís tampoc ha sigut un passeig amb barca, les seues batalles han sigut molt més pacifiques amb comparació a les dels seus aliats morats.  

A més, Martínez Dalmau mai va considerar la possibilitat d’entrar en la vida interna del partit, que s’ha escorat cap al pablisme de tints madrilenys després de véncer la candidata Pilar Lima en l’últim procés de primàries. Conseqüència directa en va ser la porga de la portaveu parlamentària Naiara Davó i els enfrontaments constants entre els limistes i el vicepresident de Podem. De fet, en el compte de Twitter de Pilar Lima resulta molt complicat trobar una foto en què aparega amb Martínez Dalmau (la imatge que il·lustra aquesta informació és una de les poques que va penjar fa mesos).

La inopinada crisi de Podem ha esguitat la ja per si complicada convivència entre socis (especialment entre el PSPV-PSOE i Compromís) amb una sensació generalitzada entre les tres forces de l’esquerra valenciana d’“espectacle lamentable”, una expressió que han repetit uns quants dirigents aquests dies. La direcció de Lima ha optat per guardar silenci i tractar l’eixida del vicepresident en una reunió de l’executiva autonòmica. El Consell Ciutadà Valencià del partit avalarà, segons coincideixen diverses fonts, el nomenament d’Illueca, que abandona un lloc en el Govern central que li venia com un anell al dit, ja que és inspector de treball i expert en la matèria. 

El seu aterratge en el departament d’Habitatge suposarà una transició inevitable pel que fa a l’equip de Martínez Dalmau. El president Ximo Puig ha deixat clara, després d’uns quants dies d’especulacions dels uns i els altres, la possibilitat d’una remodelació més profunda del seu govern i fins i tot del paper de Podem en el Pacte del Botànic. 

“Les condicions són les mateixes, la meua voluntat i crec que la de Compromís també és mantindre aquest equip com més cohesionat millor pensant en l’interés general de la ciutadania”, ha declarat Puig, que estava informat des de fa setmanes de la intenció del seu vicepresident segon de tirar la tovallola. El president valencià ha reivindicat la “màxima lleialtat” entre els socis, encara que ha especificat que ha de ser “d’anada i tornada”. Martínez Dalmau, de la seua banda, ha assegurat que la seua marxa tan sobtada respon a la necessitat d’“obrir una nova etapa i consolidar les polítiques d’habitatge després d’haver consolidat un cicle en aquesta primera part de la legislatura”. La calma, doncs, sembla tornar al Botànic. 

Successió de batalles internes

La inestabilitat congènita de la formació morada valenciana s’ha cobrat l’últim cap després d’un llarg reguitzell de dimissions, abandons i bregues. Pocs dirigents de primera línia han sobreviscut a l’atrafegada vida interna del partit que pretenia assaltar el cel. 

Antonio Montiel, primer portaveu parlamentari en les Corts Valencianes i secretari general (quan Podem donava suport extern al primer Pacte del Botànic des del parlament), va tornar a la seua plaça de secretari d’ajuntament. Sandra Mínguez, secretària d’Organització de la formació, va tornar al seu lloc de professora d’educació secundària. Antonio Estañ, portaveu parlamentari i secretari general després de disputar unes primàries amb Pilar Lima i Fabiola Meco (aliada de Montiel i representant del sector més vinculat a Íñigo Errejón), està deslligat de la política institucional de primera línia. Naiara Davó, l’anterior portaveu parlamentària, va ser destituïda pel sector de Pilar Lima en un polèmic procés intern. Àngela Ballester, dirigent de la primera etapa i exdiputada en el Congrés, també va eixir de la conselleria de Martínez Dalmau i es manté com a afiliada de base en Podem. 

“El que ha passat és que hi ha hagut des del principi dos o més cultures i tradicions polítiques, fins i tot generacionals”, apunta un dels dirigents que s’ha quedat pel camí. “Hi ha hagut un grup de gent molt jove amb molta pressa que mancava d’experiència política prèvia, i molt menys de gestió, que no ha anat madurant amb l’organització”, afig. Una altra dirigent destaca la interlocució doble de Podem: el vicepresident, amb una relació més fluida amb Puig, i Pilar Lima, més crítica i estrenyent des de l’esquerra. Totes dues versions dels morats quasi mai coincidien. “Cadascun tenia una línia diferent”, conclou una de les víctimes de les batalles internes. 

“El que vaig aprendre és que les batalles internes són així, és com quan jugues a futbol: has de saber xutar”, afig una de les fonts consultades.