València desbanca Madrid, Barcelona i Saragossa com a ciutat més saludable pel fet de liderar l’extensió de carrils bici

El carril bici, tan qüestionat des dels sectors conservadors, ha sigut un dels factors determinants pels quals València s’ha convertit en la ciutat més saludable d’Espanya. Així es desprén de l’Índex de Salut de les Ciutats que s’ha presentat dimecres, fruit de la col·laboració entre IdenCity, consultora especialitzada en índexs, i DKV, companyia activista de la salut.

L’acte, que s’ha celebrat a Madrid, ha comptat amb la participació de Josep Santacreu, conseller delegat de DKV; Jordi Hereu, soci d’IdenCity i exalcalde de Barcelona; Gonzalo Fanjul, director d’anàlisi d’ISGlobal; Odile Rodríguez de la Fuente, divulgadora científica i conferenciant de sostenibilitat i medi ambient; i Clara Sánchez, responsable d’índexs d’IdenCity.

L’informe, que analitza detalladament Madrid, Barcelona, València i Saragossa, presenta 78 indicadors que reflecteixen l’estat de la salut i els seus determinants en les 50 capitals de província i 2 ciutats autònomes espanyoles. Aquests indicadors permeten una aproximació a la salut que, d’acord amb la definició de l’ONU, va més enllà de l’absència de malalties i suposa una situació de benestar físic, mental i social.

L’Índex de Salut de les Ciutats ha llançat una dada important: València ha obtingut el màxim valor de la dimensió salut de la població amb un resultat del 76,9%. Amb aquesta xifra se situa per davant de Madrid, Saragossa i Barcelona, les altres ciutats principals estudiades.

Amb un total de 800.215 habitants el 2020, la ciutat presenta una puntuació general del 72,7% en l’Índex de Salut de les Ciutats, per davant de Saragossa i Barcelona i per damunt de la mitjana de les ciutats espanyoles, que se situa en el 70%.

València destaca especialment, dins de la dimensió entorn, en la categoria de mobilitat i habitatge per tindre 2,80 quilòmetres quadrats pedalables per quilòmetre quadrat de sòl urbà, per davant de Barcelona (2,51), Saragossa (1,10) o Madrid (0,04). Pel que fa als quilòmetres de via per als vianants per quilòmetre de vies de trànsit vehicular, els resultats no són tan bons, però se situa en segona posició amb un 0,13 punts, per darrere de Barcelona (0,72).

L’Índex també demostra que València va tindre uns bons resultats en les dades COVID-19, amb un total de casos acumulats per cada 100 habitants (des del gener del 2020 fins a l’agost del 2021) del 10,26, un percentatge sobre el total de casos COVID del 7,8%, un 8,9% d’ingressos en UCI/total d’hospitalitzacions (només per darrere de la capital aragonesa, que va obtindre un 9,1%) i només un 1,5% de defuncions sobre el total de casos COVID (per davall de Saragossa amb un 2,4% o Barcelona i Madrid amb un 1,8%).

L’afectació de la COVID-19 en els territoris és una part important de l’Índex de Salut de les Ciutats. Sobre això, apareix una altra dada rellevant a comentar: València presenta un valor elevat quant a xarxes familiars i comunitàries. Això és degut a les iniciatives solidàries sorgides en aquest territori per la pandèmia de la COVID-19.

Cal destacar que totes les ciutats estudiades presenten rendiments mitjans-alts, és a dir, compleixen entre el 50% i el 75% dels objectius marcats, en l’estat de la salut i aspectes socioeconòmics. No obstant això, en l’abast dels serveis de salut i en àmbits d’entorn físic com la contaminació, la mobilitat i l’urbanisme, sí que hi ha més marge de millora.

Indicadors i dimensions

Aquest Índex naix de l’observació de 78 indicadors que, agrupats en cinc dimensions i en dotze categories temàtiques, permeten una aproximació al concepte de salut.

Les cinc dimensions analitzades són la salut de la població, l’entorn, les condicions socioeconòmiques i laborals, la comunitat i, finalment, els serveis de salut. Cadascuna té categories temàtiques i uns quants indicadors.

Salut de la població: s’analitzen les categories d’esperança de vida, morbiditat i conductes saludables amb 22 indicadors. Alguns són: Anys de vida saludable en nàixer, taxa de mortalitat per malalties del sistema respiratori, trastorns mentals i del comportament o consum diari de fruita i verdura.

Entorn: s’analitzen les categories de medi ambient, mobilitat, i habitatge i equipaments amb 15 indicadors, entre els quals cal destacar: despesa municipal per capita en medi ambient, persones vulnerables que pateixen onades de calor, mesures permanents per a la mobilitat sostenible o zones verdes urbanes.

Condicions socioeconòmiques i laborals: té les categories de seguretat socioeconòmica i la qualitat de l’ocupació. Per analitzar-les, es tenen en compte 12 indicadors, com la taxa de risc de pobresa, malalties professionals o segregació residencial per renda a la ciutat, entre altres.

Comunitat: en aquesta dimensió se situen les categories de seguretat i de xarxes familiars i comunitàries. Dins seu, s’estudien 10 indicadors, entre els quals la taxa d’homicidis intencionals, les denúncies per violència de gènere, la taxa de mortalitat per suïcidis o les persones majors que viuen soles.

Serveis de salut: s’analitzen les categories d’activitats preventives i promoció de la salut, a més de l’atenció sanitària. Per a fer-ho, s’usen 17 indicadors, entre els quals hi ha la cobertura de vacunació per COVID-19, la despesa municipal per capita en sanitat o el personal sanitari d’atenció primària.

L’Índex de Salut de les Ciutats permet observar el rendiment d’aquests territoris davant d’estàndards de salut de caràcter nacional i internacional; a més d’identificar les fortaleses i les oportunitats de millora de cada ciutat, sense oblidar posar l’accent en l’anàlisi territorial de la pandèmia per COVID-19.

En paraules de Josep Santacreu, conseller delegat de DKV, “l’objectiu d’aquest índex és contribuir al fet que les ciutats espanyoles siguen llocs més saludables i posar a l’abast de la societat aquesta eina d’anàlisi d’acompliment per a la presa de decisions”.