El 10% dels menors valencians aposten per Internet “unes quantes vegades al mes”

Les apostes on-line comencen a calar de forma preocupant entre el públic més jove de la Comunitat Valenciana.

Així es desprén d'un estudi de la Conselleria de Sanitat realitzat l'any passat amb 5.058 escolars de entre 14 i 19 anys en relació al joc presencial i on-line.

Els resultats de l'informe revelen que el percentatge de joc entre menors d'edat, considerant que és una activitat prohibida per llei, ascendeix a més de la meitat (54,36%), percentatge que augmenta al 66,80% en el cas de joves entre 18 i 19 anys.

El més significatiu, en aquest sentit, és que les apostes esportives, respecte a la resta de jocs, s'han convertit en una activitat regular (“jugue unes quantes vegades al mes”) per al 10% dels menors d'edat.

A tot això s'uneix que, el 2,1% dels menors d'edat i el 5,4% del grup entre 18 i 19 anys, presenten criteris diagnòstics relacionats amb problemes derivats de l'ús de jocs d'atzar.

Fonts de Sanitat expliquen que aquest estudi, fruit d'un conveni específic de col·laboració entre la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària I Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) i la Universitat de València, ha perseguit la caracterització de la incidència de patrons d'ús, abús i dependència a noves tecnologies i joc on-line en població escolar que facilite la definició de polítiques de caràcter preventiu i estratègies d'actuació ajustades a la realitat.

Proyecto Hombre alerta de l'augment de casos

“No ajuden res les campanyes publicitàries de cases d'apostes on-line per part d'estreles de l'esport o persones famoses en general, la publicitat té molt a veure en un problema que afecta a xavals molt joves i que ara es comença a visibilitzar, però la dimensió real dels quals està per arribar”.

Així de preocupada es mostra María Dolores Gil, educadora social de l'àrea de prevenció de Proyecto Hombre a València.

Segons explica, van començar a tractar a persones amb problemes amb les apostes on-line fa tres anys i des de llavors les xifres no han deixat d'augmentar: “des de l'any 2016 hem registrat un augment del 23% en el nombre d'usuaris atesos per ludopaties vinculades a les noves tecnologies, en aquests moments tenim 23 persones en fase d'atenció”.

Quant als perfils dels pacients, Gil comenta que han tractat a xavals amb edats compreses entre els 13 i els 23 anys, si bé les edats més habituals oscil·len entre els 16 i els 21 anys.

“La majoria s'inicia amb l'abús dels videojocs i d'ací passen a les apostes on-line; el bulling escolar és un altre factor de reg perquè provoca aïllament i això sol fer que els afectats busquen refugi en els videojocs primer i en les apostes esportives després”, afirma.

Sobre la detecció dels casos, Gil explica “que solen ser els pares els que comencen a detectar que els falta diners o fins i tot que els desapareix la targeta de crèdit; poden ser quantitats no gaire altes com 50 o 100 euros si es detecta prompte el problema, però també hem tingut un cas d'un xic de 23 anys que va perdre 3.000 euros”.

El tractament dura de mitjana un any i en aquests moments, segons Gil, no han detectat reincidència, encara que reconeix que és un problema molt nou: “necessitaríem esperar més temps per a comprovar l'efectivitat perquè és alguna cosa que va en augment”.

Més cases d'apostes en districtes pobres

Els salons de jocs en els quals existeixen màquines d'apostes s'implanten de forma diferent pels districtes de València, tal com va revelar Focus en un reportatge per a À punt.

Segons les dades aportades, la Comunitat Valenciana comptava l'any passat amb 382 salons de jocs, 32 locals d'apostes i 58 bingos.

En el cas de la ciutat de València, crida l'atenció que els districtes amb una renda per davall de la mitjana acumulen una gran quantitat de cases d'apostes.

Així, Benicalap i Poblats Marítims compten amb cinc, Quatre Carreres i Rascanya amb quatre i Olivereta i Jesús amb tres. Si bé és cert que la que més té és Ciutat Vella amb 10.

Govern i Podemos acorden regular la publicitat

Precisament, dijous passat 11 d'octubre el Govern i Unidos Podemos van acordar aprovar una regulació de la publicitat del joc d'atzar i apostes on-line d'àmbit estatal similar a la dels productes del tabac, segons consta en l'acord sobre Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2019.

L'acord justifica aquesta mesura per a “protegir a la ciutadania enfront de l'addicció a les apostes i els jocs d'atzar i la ludopatia”.

El Govern i Unidos Podemos consideren “imprescindible reconduir aquesta situació” pel que han acordat estudiar la inclusió en el marc regulador dels jocs d'atzar i apostes on-line de mesures d'informació, gestió i limitació del consum de jocs, que “permeten reforçar l'autoconciència i autonomia del jugador de cara a pràctiques de consum saludable i previndre, anticipar-se i, si escau, identificar la generació de patrons de joc problemàtic, millorant la protecció del consumidor”.