La Vall de Cofrents es prepara per a la reconversió energètica: de la nuclear a les renovables

L’any 2030 és la data definitiva de caducitat de la central nuclear de Cofrents, fet que posarà fi a 55 anys (46 d’activitat) d’una instal·lació que ha marcat el nom tant de la localitat com el dels municipis del seu voltant. Però la central també és sinònim d’ocupació allí, a la Vall d’Aiora-Cofrents. En va generar des de l’inici de la construcció el 1975, i actualment són més de 1.000 ocupacions directes i indirectes en una població d’uns 9.000 habitants. Per això la pregunta és: I després de tancar Cofrents, què?

La generació de treball per a l’etapa postnuclear tindrà una certa continuïtat, primerament amb el desmantellament de la central –es calcula que durant uns 16 anys que tardarà aquest procés–, i també amb l’ocupació vinculada a l’energia. I és que en la zona estan proliferant ja els projectes d’energies renovables. Actualment, a més de la nuclear, està la central hidroelèctrica de Cortes de Pallàs, situada al costat de la presa, i una altra central hidràulica menuda a Cofrents. Això ha fet que la comarca s’haja erigit ja com el principal pol de generació d’energia de la Comunitat Valenciana i un dels més importants d’Espanya.

D’altra banda hi ha altres infraestructures, com són les anomenades “línies d’evacuació”, que transporten l’energia des del lloc en què es produeix a la resta del territori, i això té un cost alt. Aquestes línies d’evacuació han suposat grans inversions –són les de més capacitat d’Espanya– i la seua vida útil va més enllà de la central nuclear, la qual cosa és un fonament per a mantindre la inversió en aquesta zona per a futures generacions elèctriques.

Projectes d’energies renovables

Fa ara un any, a l’abril del 2020, es va posar en marxa el Parc Eòlic de Cofrents, amb una xarxa de 13 aerogeneradors, i durant la construcció es van generar unes 300 ocupacions directes i més 600 d’indirectes, segons explicava l’empresa Enerfín, explotadora del parc.

Pel que fa a l’energia solar en aquesta zona hi ha dos grans projectes previstos: el primer, de 800 hectàrees, es desenvoluparia a Aiora, Teresa de Cofrents, Zarra i Xarafull, amb una inversió estimada de 186 milions d’euros i la generació d’uns 1.000 llocs de treball; el segon, de 250 hectàrees, està projectat en els termes municipals d’Aiora i Zarra, i suposa una inversió de 100 milions d’euros, amb la previsió d’unes 600 ocupacions.

Davant aquests projectes i també la possibilitat d’altres de futurs, els ajuntaments de la zona col·laboren en la formació. Per a aquesta reconversió econòmica es necessita una mà qualificada que cal formar i els sis consistoris de la Vall, juntament amb empreses instal·ladores d’energia solar fotovoltaica, han llançat un curs de 300 hores de muntatge i manteniment d’instal·lacions solars fotovoltaiques, limitat a 24 alumnes, 4 per cada municipi participant. És una quantitat menuda, però significativa de la importància del tema i de com s’ha de fer front amb temps a aquest trànsit de l’era nuclear a la de les renovables.

A més, institucions com la Generalitat Valenciana col·laboren en aquest trànsit energètic amb normes com el decret llei de mesures per a accelerar la implantació d’instal·lacions per a l’aprofitament de les energies renovables, una regulació que ha produït una acceleració del canvi i que en alguns municipis ha causat rebuig. Les renovables es veuen com una oportunitat d’atraure gent, de crear aquests possibles llocs de treball i frenar el fenomen de la despoblació, del qual la Vall d’Aiora-Cofrents és un exemple valencià clar, ara sense el fantasma de la central nuclear, que en el seu moment va produir una certa por a la recuperació de població.