Veïns de Benicalap inicien la via per a portar l'Ajuntament als jutjats si no paralitza les obres d'allotjaments turístics

El veïnat de Benicalap manté la seua particular batalla legal per a tractar d'evitar que els baixos dels seus habitatges es convertisquen en allotjaments turístics mitjançant projectes que, en diversos casos, han implicat l'enderrocament de façanes en zones comunes per a obrir finestrals sense el permís de les comunitats afectades.

En aquest cas, són els residents de l'edifici situat al carrer de Carles Cortina número 5, al barri de Benicalap, els que han presentat a l'Ajuntament un recurs de reposició contra la llicència ambiental sol·licitada el 28 de novembre de 2025 per la promotora Business Decision And Advice SLU, un permís que finalment es va concedir el passat 28 de maig.

Aquest recurs és el pas previ al contenciós administratiu davant del jutjat en cas que l'Ajuntament de València no conteste en el termini d'un mes o el desestime. Aquesta mateixa mercantil executa projectes similars en altres dos edificis residencials pròxims, un al carrer d'Encarna Albarracín, on, com en la comunitat denunciant, s'han alterat façanes en elements comuns per a obrir finestrals, i un altre al carrer de Carles Cortina número 2.

La promotora Business Decission and Advice SL té contractats els serveis jurídics del despatx Soriano i Piqueras, del qual és cofundador Víctor Soriano, assessor adscrit a la Secretaria Primera del Senat, Eva Ortiz (PP). La firma té altres dos projectes en marxa a Torrefiel i la Raiosa.

Arguments legals del recurs

Pel que fa als arguments legals del recurs de reposició presentat el passat 2 d'octubre, al qual ha tingut accés elDiario.es, el document planteja cinc aspectes pels quals la llicència concedida seria, segons els denunciants, nul·la de ple dret.

En essència, la comunitat posa en relleu que l'empresa va demanar dues llicències, una primera el 27 de maig de 2024, just un dia abans de l'acord municipal de la moratòria per la qual es van suspendre els nous permisos per a apartaments turístics. Aquesta primera sol·licitud va quedar suspesa i, posteriorment, el juliol de 2026, va ser denegada perquè l'Ajuntament va considerar que l'ús terciari hoteler no es podia implantar en aquest emplaçament.

Mentrestant, la promotora va presentar una segona sol·licitud el novembre de 2025. La diferència formal era la superfície. Segons el recurs, la primera llicència sol·licitada afectava 1.777 metres quadrats en planta baixa, mentre que la segona s'estenia sobre 1.270 metres quadrats en planta baixa i 367 en entresol, que la promotora considerava no computables; quedaven 188 metres quadrats fora de l'àmbit d'intervenció.

No obstant això, l'escrit sosté que aquesta reducció va ser purament formal, ja que s'hauria presentat una nova versió del mateix projecte per a encaixar aparentment en l'excepció prevista en la normativa i obtindre la llicència.

Posteriorment, segons el recurs, l'Ajuntament va constatar el setembre de 2026 que la promotora estava actuant també sobre aquests 188 metres quadrats que, segons la llicència, havien de quedar fora d'ús o d'intervenció, fet que la comunitat considera un “frau de llei”.

D'altra banda, la comunitat sosté que no hauria sigut informada ni escoltada correctament per l'Ajuntament i que es va ometre un tràmit essencial de la llicència ambiental: la notificació personal als veïns confrontants i l'audiència posterior.

A més, segons el recurs, en l'expedient al qual va poder accedir la comunitat només consta un informe del Servei de Sanitat i Consum i una Ponència Tècnica Municipal d'Anàlisi Ambiental. Aquesta última, segons els residents, es limita pràcticament a considerar suficients les mesures correctores proposades, sense fer una valoració pròpia prou detallada.

La comunitat considera especialment rellevant que estem parlant de 38 habitacions i 93 places en un edifici residencial de 66 habitatges i uns 120 veïns. Per això, sosté que s'haurien d'haver recaptat, com a mínim, informes sobre seguretat contra incendis, residus, accessibilitat, sorolls i vibracions, seguretat i salut de les persones, a més d'informes autonòmics relacionats amb habitatge i turisme.

Finalment, assenyalen que les obres haurien continuat quan ja havia caducat la declaració responsable que en va permetre l'inici. La promotora va presentar la declaració responsable d'obres el 28 de novembre de 2025, amb un termini d'execució de nou mesos. Però, segons el recurs, les obres van començar fins i tot abans, el 28 d'octubre de 2025.

Per tant, la comunitat sosté que, transcorreguts aquests nou mesos, “la declaració responsable hauria caducat i les obres no disposarien de títol habilitant”. El recurs insisteix que la concessió posterior de la llicència ambiental no pot “renovar” automàticament la declaració responsable d'obres: serien títols diferents, encara que es tramitaren conjuntament.

Així mateix, demana que es declare expressament la caducitat i la paralització immediata de les obres.