Vicent Flor impugna el nomenament del nou director del Magnànim i denuncia prevaricació a la Diputació de València

El procés de selecció de la direcció de la Institució Alfons el Magnànim (IAM), la històrica editorial pública de la Diputació de València, pot veure's abocat als tribunals després que el sociòleg i tècnic cultural Vicent Flor, exresponsable d'aquest organisme durant huit anys, haja presentat un recurs de reposició contra l'informe d'idoneïtat que avala el nomenament de Miquel Nadal —fins fa unes setmanes director general de Cultura de Carlos Mazón i Juanfran Pérez Llorca— al capdavant de l'entitat. En el document, Flor denuncia greus irregularitats, omissions en el seu propi expedient i indicis d'un presumpte delicte de prevaricació administrativa en considerar que el procés ha estat dissenyat per a afavorir una decisió política “prèviament pactada”.

El recurs situa en el centre de la diana la cap de servei de Recursos Humans de la corporació provincial, María Escamilla, encarregada de signar la valoració dels currículums. Flor qualifica de “sorprenent” que una funcionària de l'Administració general, amb trajectòria com a secretària-interventora municipal, decidisca la idoneïtat per a un lloc tan específic de gestió editorial i cultural sense comptar amb la col·laboració de cap jurat tècnic ni d'especialistes en la matèria.

A més, el text vincula la cap de servei amb una “relació especial de caràcter professional” amb l'actual president de la Diputació, el popular Vicente Mompó, cosa que, a parer de l'exdirector del Magnànim, fa dubtar de la imparcialitat del procés. Segons Flor, aquesta afinitat tècnic-administrativa ha primat a l'hora d'elegir Nadal, un graduat en Dret el perfil professional del qual assegura, manca de qualsevol classe d'experiència prèvia en la gestió estrictament cultural o editorial.

Doble vara de mesurar respecte al MuVIM

Per evidenciar el caràcter arbitrari del procés, Flor compara aquest informe amb l'emés per la mateixa funcionària tot just huit dies abans per a la direcció del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM). Mentre que en el cas del museu es van blindar les exigències tècniques vinculades a la definició museològica, la investigació i la direcció científica, en l'informe del Magnànim apunta que es van rebaixar de manera explícita els requisits: “El perfil buscat no es limita exclusivament a algú especialitzat substancialment en l'àmbit de la gestió cultural”, resa el document tècnic. Per al sociòleg valencià, aquesta clàusula va ser redactada “ex professo” contra la seua candidatura.

La Diputació va justificar l'elecció de Nadal basant-se en un acord del ple del març de 2026 que busca “redirigir” la gestió cultural cap a una visió “municipalista”. No obstant això, Flor al·lega que en les huit pàgines de l'informe tècnic no hi ha ni una sola línia que demostra de quina manera el currículum de Nadal compleix aquest enfocament local, atés que tota la seua trajectòria recent s'ha desenvolupat en l'àmbit jurídic i administratiu de la Generalitat Valenciana.

El recurs insisteix que el relleu al Magnànim era “una decisió coneguda que responsables polítics feia mesos que anunciaven”, fins i tot abans que es convocara la comissió de serveis. El fet que Nadal cessara del seu alt càrrec al Govern de Pérez Llorca a petició pròpia setmanes abans de l'informe reforça, segons manifesta, la tesi d'un pacte previ entre administracions governades per les mateixes sigles polítiques.

Greuge comparatiu

Per altra banda, Flor introdueix un element de greuge comparatiu sobre la política de personal de la Diputació, dirigida per María del Remedio Mazzolari. El sindicat i els treballadors han criticat recentment l'enduriment de les condicions per a prolongar la vida laboral dels funcionaris a la institució. En canvi, per a la direcció del Magnànim s'ha seleccionat un candidat de 64 anys que és a les portes de la jubilació amb el 100% de la seua pensió, cosa que el recurrent interpreta com una “excepció” per a afavorir una persona vinculada al partit de govern.

El document detalla, a més, “omissions i inexactituds greus” en la baremació del mateix Vicent Flor. Així, assenyala que l'informe de Recursos Humans va ometre set anys de la seua experiència com a conservador de museus —reduint la seua carrera total com a tècnic cultural a la Diputació, que supera els 28 anys— i no va comptabilitzar la seua acreditació lingüística de nivell B1 d'anglés, “clau per a negociar drets d'autor internacionals en una editorial”. Tampoc es va esmentar que Flor és l'únic aspirant que ja ha dirigit la institució (durant més de huit anys, entre 2016 i 2024), una etapa en què, segons els balanços oficials del Consell d'Administració, “es van realitzar més presentacions de llibres als municipis valencians que en qualsevol altra època històrica”.

Davant aquest escenari de suposada arbitrarietat, que el sociòleg enquadra en l'article 404 del Codi Penal relatiu a la prevaricació, Flor sol·licita l'accés complet a l'expedient de la resta de candidats i exigeix l'esmena de la valoració mitjançant un nou informe que “s'ajuste al rigor de l'Administració pública”.

Aquest recurs se suma a la controvèrsia que envolta la política cultural de la corporació provincial després del canvi de govern, marcada també per la recent amortització i el trasllat forçós de Flor des de la seua plaça de conservador al MuVIM cap a un lloc de perfil logístic.

Des de la Diputació de València expliquen que la designació del lloc s'ha basat en un informe tècnic que ha valorat els mèrits aportats, alhora que recorden que es tracta d'un lloc de lliure designació. En aquest sentit, insisteixen que els nomenaments discrecionals “no exigeixen una comparació de mèrits, sinó una motivació suficient que descarte la irraonabilitat i l'arbitrarietat”, segons es desprèn d'una recent sentència del Tribunal Suprem.