“Visc cada dia amb la por de rebre una comunicació de desnonament pel jutjat”
Mayra Torres és argentina, concretament de Córdoba, però resideix a València des del 2005. Des del 2012 viu, amb la seua filla d’onze anys, en una situació d’incertesa contínua. El motiu, l’amenaça permanent d’un desnonament que, de moment i gràcies al treball de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València, ha anat sortejant amb moratòries judicials: “L’última acabava fa uns mesos, i des de llavors no tinc notícies, i això a pesar que cada un cert temps passe pel jutjat a veure si hi ha novetats sobre el meu cas”. “Visc cada dia amb la por d’obrir el correu i trobar una altra carta de desnonament”, confessa Mayra.
Mayra viu amb la seua filla en el pis que va adquirir juntament amb el seu exmarit i sense a penes ingressos. “Amb el que aconseguisc netejant pisos, evidentment sense contracte, a més de la pensió de manutenció de la meua filla que ens passa son pare, i enguany per fi he aconseguit una ajuda de Serveis Socials, perquè encara que estic demanant-ne des de 2014, no tinc cap altra ajuda”, detalla. “Amb això, a penes puc fer front al pagament dels rebuts de subministrament de gas, llum, aigua... i el menjar o la roba, per la qual cosa m’és impossible poder pagar la hipoteca”.
Així, amb un deute de 60.000 euros amb el BBVA –ara augmentat pels interessos– i sense poder abonar els rebuts del préstec hipotecari, el 2014 va rebre la carta que li comunicava el desallotjament: “No sabia què fer, estava desesperada i va ser a través de la xica d’una casa en què treballava que vaig conéixer l’existència de la PAH, em vaig posar en contacte amb ells i, a penes en una setmana, van aconseguir paralitzar el llançament primerament i una moratòria després”. “I encara sort, perquè l’única solució que em va donar l’advocada d’ofici és que em buscara un lloc on anar-me’n i, com a única alternativa, deixar la meua filla amb son pare i anar-me’n a un alberg”, apunta.
La situació de Mayra està molt limitada pel fet que no té família a Espanya: “La meua situació personal m’impedeix tornar a l’Argentina, que és on està la meua família”, i afig, “fa deu anys que no hi vaig ni de vacances, perquè només els bitllets, el meu i el de la meua filla, ja costen 2.500 euros”.
La PAH, una gran ajuda
Mayra reconeix el gran suport que li ha oferit i continua donant-li la PAH al llarg de tot aquest procés, “que ha estat molt dur”. “Tens dues opcions, rendir-te i afonar-te o lluitar, i ells t’ajuden en moltes coses”, reconeix, i explica: “Ells t’assessoren, et tranquil·litzen, t’adones que no ets l’única persona que està en una situació així i fins i tot veus que hi ha qui està pitjor que tu, i així i tot ixen avant”. I tot això, “de manera altruista, solucionant problemes sense demanar res a canvi”.
Per això, no dubte a recomanar a qualsevol que passe per una situació semblant que demane ajuda a les plataformes d’afectats: “Hi ha molta gent que no demana ajuda per vergonya, i això és un error, perquè estàs passant per moments molt difícils i qualsevol ajuda és bona”. Arran de la seua experiència, Mayra continua col·laborant amb la PAH de València: “En el que puc, ja que tots estem en la mateixa situació o hem passat per això”.
Actualment, li és impossible fer front a la hipoteca: “Vam comprar la casa, un pis vell de 57 metres quadrats en un edifici en què quasi tots els habitatges són propietat de bancs, per 90.000 euros i encara queden per pagar uns 60.000 euros –el BBVA el va traure a subhasta per 150.000 euros, però la subhasta va quedar deserta: qui havia d’oferir aquesta quantitat per un pis així?–”. Quan acabe definitivament la moratòria, lluitarà per aconseguir un lloguer social. “No serà fàcil, perquè necessite faena i, com que no he cotitzat, als meus 41 anys no tinc experiència, igual que tampoc tinc ni cotxe ni permís de conduir”, reconeix.
Amb vista al futur, Mayra només confia a poder aconseguir una faena que li permeta fer front al pagament de la hipoteca o, a falta d’això, d’un lloguer social si finalment acaben executant el desnonament.
