El vot en contra del PP al Senat a l’objectiu de dèficit complica els comptes a la Generalitat Valenciana

La majoria absoluta del Partit Popular al Senat va tombar la setmana passada els objectius d’estabilitat pressupostària per al conjunt de les administracions públiques en el període 2024-2026 plantejats pel Govern. L’anomenat sostre de dèficit plantejava un límit del 0,1% d’endeutament per a les comunitats autònomes, com va plantejar Hisenda en el Consell de Política Fiscal i van rebutjar majoritàriament les comunitats autònomes.

La votació deixa en l’aire els comptes de moltes d’aquestes. Si un nou acord no tira avant, l’objectiu podria quedar-se en el 0%, un decimal que implica milions d’euros per a les administracions autonòmiques. Especialment, per a les que han aprovat els seus pressupostos per damunt de l’objectiu plantejat, com la Comunitat Valenciana i Múrcia.

El pressupost aprovat per les Corts Valencianes estableix un límit del 0,3%, que es tradueix en uns 280 milions d’euros extra. Si es tombara un altre acord i la referència es quedara en el 0%, la suma ascendiria a uns 432 milions d’euros, segons ha denunciat el PSPV, molt crític amb els pressupostos “fantasma” i amb la decisió del PP en la cambra alta.

“La decisió dels ‘populars’ de votar en contra de l’objectiu de dèficit és doblement greu en el cas valencià, en què ja arrossegàvem un pressupost ple de retallades en gairebé totes les partides”, ha denunciat la senadora per designació territorial Rocío Briones, que va ser responsable d’Ocupació en l’anterior executiu dels socialistes valencians amb Compromís i Unides Podem. La parlamentària trasllada els càlculs als comptes de Carlos Mazón i fa una equivalència: “Les retallades es tradueixen en el tancament durant tot un any de l’Hospital General de València, a tindre un 80% menys de recursos per a les ajudes a la dependència o en la desaparició de les polítiques actives d’ocupació”.

La Generalitat Valenciana no sembla que tinga intenció de moure les seues previsions. Abans de la votació, la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, va assegurar que els ciutadans “no patiran cap ajust més”. “No es retallarà més els valencians, ho ha dit el president moltes vegades: ja s’han patit massa injustícies durant massa temps amb els fons que rep aquesta comunitat”, va apuntar Merino dimecres passat.

La responsable va insistir que l’executiu va elaborar els comptes “a cegues”, però es va basar per a fer-ho en els informes independents d’organismes de prestigi, i ha defensat que resulta “molt raonable” que “el repartiment del dèficit es faça d’una manera més coherent”. Els socialistes recorden que l’acord amb Europa ja indicava un dèficit 0 per a les comunitats autònomes, conegut des de l’estiu.

Sobre el nou objectiu de dèficit, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha apuntat que el Consell de Ministres de dimarts aprovarà un nou projecte per a tornar-lo a remetre a les cambres. El titular d’Economia ha recordat que l’aprovació d’aquests objectius és necessària per a “alleujar la situació de les comunitats autònomes i donar-los més marge de flexibilitat” per al 2024. “De fet, moltes han aprovat ja els seus pressupostos o els han plantejat en funció dels objectius extra que els donava el Govern”, ha subratllat el ministre. En l’última reunió del Consell de Política Fiscal amb les comunitats autònomes, Hisenda va proposar un dèficit del 3% el 2024 per al conjunt de les administracions, amb un 0,1% per al 2024. Múrcia i la Comunitat Valenciana, totes dues de signe popular, pressionen per a obtindre un dèficit asimètric, com han aprovat en els seus pressupostos.