Vox i el PP valencià, una relació indefinida

Fa ja dotze dies que Vox va anunciar la seua ruptura amb el PP. Dotze dies des que Carlos Mazón, que no va esperar ni a les dimissions, va destituir els tres consellers d’ultradreta i els alts càrrecs que tenia en el seu Govern autonòmic. Dotze dies des que els ultres van retirar el seu suport parlamentari als governs de coalició amb la dreta i van passar a ser oposició. I onze dies des que continuen donant suport a les seues iniciatives.

En aquestes dues setmanes últimes, el partit que dirigeix Santiago Abascal s’ha esforçat per marcar distàncies amb el PP d’Alberto Núñez Feijóo. Els dirigents autonòmics focalitzen en els seus líders nacionals el conflicte. És Feijóo qui, segons Vox, ha obligat governs com el de Carlos Mazón a trencar el seu pacte per admetre l’acolliment de menors migrants i és, per tant, Feijóo qui els ha tret dels executius. Que no de les presidències dels parlaments. Per això Llanos Massó, segona autoritat valenciana, es queda en les Corts Valencianes, amb el seu salari de 100.000 euros anuals i una dotzena d’assessors.

Focalitzar l’enuig amb el líder nacional descàrrega de culpa l’autonòmic, amb qui la ultradreta valenciana tenia molt bona relació. Així s’evidenciava en els comiats dels consellers, que es deien els uns als altres “amics”, es prometien confiança més enllà d’aquests any de govern conjunt. I així s’evidencia en les decisions que Vox ha pres en aquestes dues setmanes, les últimes d’activitat en el parlament abans de les vacances estivals.

D’entrada, Vox ha fet costat al candidat del PP per a dirigir l’Agència Valenciana Antifrau, un organisme que els ultres volien fer desaparéixer. Era “un pacte de cavallers”, segons el va qualificar el portaveu d’ultradreta, José María Llanos. Seguidament, un sí però no, una de figues i una de pàmpols: forçar la tramitació del decret òmnibus de Mazón com a proposició de llei, retardant-ne l’aplicació definitiva.

Els dirigents valencians de Vox s’han obstinat a mostrar la mà estirada als populars presentant-se com a persones coherents i lleials als seus valors i al seu programa electoral. Amb tot, insisteixen que són un partit que està en l’oposició i que no tenen per què secundar tot el que vinga dels populars. La presidenta de les Corts va assenyalar dilluns en À Punt: “Nosaltres no som kamikazes, no dinamitarem per dinamitar. Serem lleials als ciutadans”. Dimarts, el portaveu parlamentari va insistir en la mateixa idea: “No som uns inestables ni uns bojos”, va dir Llanos, preguntat pel seu suport al PP.

El vot de Vox en la junta de portaveus allibera els nous consellers de comparéixer a l’estiu i a Mazón de fer-ho abans del debat de política general, com reclama l’oposició. Això implica que el nou Consell, remodelat de manera expressa per la seua decisió d’eixir, no tindrà control parlamentari, almenys, en dos mesos. La ultradreta ha defensat que no ho considerava una qüestió urgent, demostrant poc d’interés a fiscalitzar el Govern, que és la tasca que exerceix l’oposició.

El mateix Llanos, en explicar aquesta qüestió, va tindre un lapsus –que va corregir ràpidament– i es va referir al seu partit com a “soci” del PP, a l’hora de fer referència a futures votacions. Preguntat si el seu partit continua donant suport a les mesures del pacte de govern, que donen per trencat, si continuen amb el mateix full de ruta, va indicar que “han sigut socis lleials”, però “no amb les polítiques que no ens agraden”. El seu compromís, insisteixen, és “defensar els interessos dels valencians i els interessos dels valencians són que en aquests moments tinguen un govern estable”. “Si algú espera que Vox vinga a desestabilitzar el govern pel fet d’estar en l’oposició, que és on estem, s’equivoca del tot”.

Vox i el PP ja no són socis, Vox és oposició, però no actuen com la resta de l’oposició. Preguntat per aquesta qüestió, i per com definiria la seua relació amb els populars, el dirigent no va trobar una paraula concreta. Sí que va dir que “el PP i Vox vam poder formar una coalició, perquè estàvem d’acord en les qüestions que formaven part del nostre pacte, això significa que hi ha moltes qüestions en què estem d’acord i en unes altres no ho estarem”, que les línies roges, tret de qüestions puntuals, eren les mesures del PSPV i Compromís, i que “amb el PP, sense ser socis, donarem suport a les mesures que ens semblen més convenients i li assegure que arribarem a acords en algunes qüestions”. És, de moment, una relació indefinida.