Empresaris valencians volen diners públics per a la Copa de l’Amèrica, que va perdre 94 milions en l’última edició

La 37a edició de la Copa de l’Amèrica que s’ha de celebrar l’any 2024 segueix sense seu. La falta d’acord entre el Team New Zealand, últim vencedor, i les autoritats neozelandeses va obrir el ventall a altres ciutats interessades, una circumstància que va propiciar l’interés del Reial Club Nàutic de València per armar una candidatura en aigües de la capital valenciana.

No obstant això, l’opció no va convéncer ni la Generalitat Valenciana ni l’Ajuntament per la falta de concreció en la previsió d’unes despeses milionàries que rondarien els 80 milions d’euros, 30 dels quals en concepte de cànon a avalar abans de final d’any.

El 17 de setembre passat s’havia d’anunciar la seu entre Jeddah (l’Aràbia Saudita) i Cork (Irlanda), opcions que no acaben d’agradar a Grant Dalton, director de l’equip neozelandés, per la qual cosa dins de les seues potestats com a defensor del títol, va decidir ajornar la decisió.

Aquesta circumstància obri de nou la possibilitat que València aculla un esdeveniment que ja va acollir els anys 2007 i 2010, una opció que han aprofitat els empresaris valencians per a pressionar les autoritats i aconseguir així que s’ho replantegen. Sense anar més lluny, el president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro, va afirmar fa poc en una entrevista en el diari Las Provincias que “en descartar la candidatura de la Copa de l’Amèrica es perd una bona oportunitat per a la ciutat” i va afegir que sabia que “el projecte comptava amb carta d’adhesió de la CEOE (la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials) i de sectors com el taxi, l’hostaleria o els allotjaments”.

A més, va comentar que “sembla que ara les institucions estan centrades en altres assumptes, treballant en el curt termini”. A més de l’aspecte econòmic, tant l’alcalde Joan Ribó com la presidència de la Generalitat Valenciana van argumentar que la reconstrucció i la gestió de la pandèmia són en aquests moments les dues prioritats principals.

A més, Ribó va afegir que “l’Ajuntament i la Generalitat es van comprometre a aportar unes infraestructures que han costat centenars de milions i que encara s’estan pagant; de fet, enguany el consistori desemborsarà quatre milions per pagar els crèdits de tot això i l’any que ve caldrà pagar quatre milions més”. Ribó va comentar que “és una aportació important i les empreses privades també haurien de fer la seua”.

El pretés retorn de la inversió pública que suposaria és un altre dels arguments més utilitzat pels defensors de la candidatura valenciana, principalment els empresaris i el PP valencià i Ciutadans.

No obstant això, el diari neozelandés RNZ va fer públics els balanços de l’última edició de la Copa de l’Amèrica celebrada al seu país, a Auckland. Segons informa en una notícia del 20 de juliol passat “Nova Zelanda va tindre una pèrdua de 156 milions de dòlars neozelandesos (al canvi 94 milions d'euros) per haver acollit l’esdeveniment de la Copa de l’Amèrica al març”, si bé és cert que en un context de pandèmia.

Aquest article es remet a “un informe d’avaluació publicat per la Corona i el Consell d’Auckland”, que mostra que “per cada dòlar gastat, es van perdre 28 centaus”.

La pèrdua s’atribueix “a una inversió pública superior a la projectada, pocs visitants internacionals i només tres dels 10 possibles reptadors que competeixen”.

L’anàlisi de cost-benefici del Ministeri de Negocis, Innovació i Ocupació (MBIE, pel nom en anglés) i el Consell d’Auckland va xifrar en 38.745 les persones que van visitar Auckland durant l’esdeveniment i van gastar 298 milions. Va ser la Copa de l’Amèrica més vista de tots els temps.